Tens 0 productes a la teua cistella
Fotograma de la pel·lícula ‘Bodegón con fantasmas’.
El passat dimecres 30 d’abril, la Filmoteca Valenciana va acollir una vetllada insòlita: la presentació i el posterior col·loqui de la pel·lícula espanyola Bodegón con fantasmas (2025). L’òpera prima d’Enrique Buleo es tracta d’una comèdia costumista i sobrenatural. El director va acudir a la cita acompanyat de la productora Sandra Mora, la responsable de vestuari Raquel Porter, la directora d’art Lucía de Lope i l’actriu Patty Bonet.
Creus en els fantasmes? Què faries si ara mateix se t’apareix un? Bodegón con fantasmas es tracta d’un film dividit en cinc episodis que, lluny de fragmentar la història, construeixen una unitat temàtica i estètica en un poble embruixat de la Mancha. En cada episodi, Buleo presenta un mostrari dels fantasmes més mítics de la història, fins al punt que la pel·lícula quasi s’anomena “Sainetes del más allá”. Els fantasmes, més que por, provoquen riures, i les històries de temor es transformen en una tragicomèdia rural.
L’argument parteix d’una aparent quotidianitat per derivar en situacions absurdes, fins i tot surrealistes que evoquen l’univers d’Azcona o Buñuel, o els deliris onírics de Dalí. El primer episodi, “Rostro pálido”, ens presenta una jubilada reclosa a casa, la rutina de la qual es veu trasbalsada per l’aparició fantasmal del seu pare. Aquest li confessa que, en vida, sempre s’havia sentit dona. En el col·loqui, Enrique Buleo va contar que amb la trama d’aquest personatge volia fer un homenatge al primer home homosexual del seu poble Villanueva de la Jara. De fet, en el film apareix una pintada que diu “Santi marica”, en honor a com li cridava la gent. Aquesta és una de les grans virtuts del llargmetratge: la capacitat de formular crítica social des del llenguatge de l’absurd. Entre riures, l’equip del film també va relatar el rumor que es va escampar entre els veïns del poble, convençuts que s’estava gravant un biopic sobre el mateix Santi.
En aquest sentit, Enrique Buleo explicava que es va criar en aquest poble de Conca amb la certesa que existia vida després de la mort. Sobre això reflexiona el segon capítol, “Bodas de hueso”. Els protagonistes són una parella d’edat avançada (ell diagnosticat amb una malaltia terminal), que es prepara per a acomiadar-se envoltats de vaixelles Duralex, maquetes d’escuradents i una reixa amb cadenats de “love4ever”. Què estaries disposat a fer per retrobar-te amb la teua parella després de la mort? Imagina l’escena més inversemblant: faries curt.
Pel que fa al tercer episodi, “La Divina Misericordia”, aquest parteix d’una notícia real: l’Església catòlica anunciant que havia clausurat el limbe. El capellà del poble, immers en una crisi de fe i dubtes sobre la vida després de la mort, es veurà confrontat per l’aparició de dos fantasmes de manual (sí, d’aquells amb llençols blancs) que sacsejaran les seues conviccions i l’obligaran a replantejar-se els fonaments del seu dogma.
El quart capítol, “Un amor profundo”, presenta una dona gran a la recerca de l’amor, que evoca la Vicenta d’Aquí no hay quien viva. Aquesta intenta, ni més ni menys, que ser posseïda pel fantasma d’un veí que ha faltat recentment. Quant a l’episodi cinc, “Penurias, ouija”, explora l’univers de l’esoterisme a través d’una taula de ouija i unes misterioses cares que apareixen pintades en una façana del barri, dialogant entre superstició i crítica social.
Fotograma de la pel·lícula ‘Bodegón con fantasmas’.
Tal com s’observa, les línies argumentals són plenament absurdes, però l’humanisme del director i la seua font d’inspiració (el seu poble, Villanueva de la Jara), apropa a l’espectador una tragicomèdia folklòrica. Des del primer moment, el film aborda la mort, un tema encara tabú en la nostra societat. Buleo l’aconsegueix retratar amb lleugeresa i humor demostrant que vius i morts comparteixen les mateixes penúries de la vida quotidiana. Al cap i a la fi, qui no té temor a la solitud?
La fotografia ajuda a aconseguir aquest efecte de naturalitat. La seua simetria i els esquemes compositius manieristes, tranquils i costumistes, són un intent de fer coincidir aquests dos mons tan llunyans en el reflex d’una Espanya profunda. Juntament amb el muntatge (per exemple els recurrents fosos a negre), l’elecció del format episòdic es justifica arran de la sensació de solitud i dramatisme que es vol transmetre, a pesar dels prejudicis d’aquest format.
Val la pena destaca la hibridació d’actors professionals (Consuelo Trujillo o Jordi Aguilar, entre altres) i no professionals (com Pepa, qui també apareix en alguns videoclips del grup de música Ojete Calor). Aquest recurs contribueix a la versemblança del relat, perquè la naturalitat de les seues interpretacions fa que l’espectador tinga la sensació d’estar observant amb una espiera a la gent major del poble.
Divertida i lleugera, Bodegón con fantasmas és el primer llargmetratge d’un jove director amb molt de futur. Enrique Buleo demostra una mirada singular: un humor macabre i absurd, i un interés per retratar el folklore espanyol i el sobrenatural. El resultat és una proposta original, on vius i morts conviuen com un peculiar bodegó que sedueix amb la seua frescor i imaginació. Moriràs de riure.
