Tens 0 productes a la teua cistella
Il·lustració de l’artista Pedro Oyarbide, qui basant-se en les portades de ‘Blackwater’ va dedicar una làmina solidària al poble valencià per la DANA.
Els okupes del Palao de la Cheneralitá ens desballesten l’ànima… Veure eixa gentola passejant per sales venerables, símbol d’una història i de l’autogovern, accelera el bruxisme. Havíem vist ja indignes i lladres de corbata per allà, ara també de sobretaula, que tornaran a passar als annals de la mediocritat i de la mala fe institucionalitzada.
Hui he tingut notícies d’una amiga. És tècnica lingüística en un ajuntament de poble. Des que aquells malfatans –en la doble accepció, sumativa, que recull el DNV– okuparen també l’avinguda de Campanar, no hi ha hagut cap contacte amb les oficines municipals que promocionen la llengua. No cap. Cap material, cap proposta, cap coordinació, cap reunió per dir «ací estem». Ni un bri.
De primer, mataren la Xarxa de Serveis Lingüístics Valencians amb la Llei 6/2024, de simplificació administrativa; després vingué la consulta a les famílies sobre si volien castellà en classe (ai, no, que era el valencià!), les censures dels toreros de plaça i carrer a les revistes en valencià (ara sí que em balla el cap…), la manca de suports i la cacera de bruixes, les retallades a l’AVL, les ploreres i les ajudes extraestatutàries. I els xiquets desatesos al cubicle, alguns ja jubilats i amerats d’indiferència i racialització lingüística.
De tot això, en l’argot del col·lectiu, se’n diu contraplanificació lingüística. És a dir, que una Administració obligada per llei a protegir un idioma, actua de mala fe per impedir que aquella llengua d’especial protecció per motius històrics i sociolingüístics conserve i guanye usos en la societat. «Som tan valencians, és tan nostra la llengua que, si volem, ens la carreguem». I ara, amb els senglars de claus esmolats i bavosos que tornen a tindre la clau del Palao, serà més fàcil tot. «La gobernabilidad…», en diuen.
Sabem a què es dediquen en Campanar, 32. Allà, a més de Cultura, Educación, Universidades i Empleo, hi ha el búnquer executor de la Política Lingüística. Caldria desemmascarar-lo i hi trobaríem sorpreses entre els mandaos amb bon sou encarregats de tocar una peça tan desafinada. La Direcció General d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, dependent de l’ínclit Rovira com a consiliarius maximus, té aquesta estructura de l’esquema pel que toca a la llengua. El capità de la nau és un teleco de Saragossa amb algun titulet d’anglés, i de grum l’acompanya un antic col·laborador de Zaplana i Camps en aquests afers, bon amic d’un altre saragossà de llinatge. Allà es va coure el darrer Llibre d’estil de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana que tanta burrera ens estan infiltrant des de la pantalla d’À Punt alguns periodistes i assimilats, sense una formació sòlida en valencià però entregats a la causa. Més ronya a la saca!
Tenim motius per a preocupar-nos-en i actuar. «Alça’t, Poble de València, i comença a caminar!», cantava Paco Muñoz. Continuem tenint la raó contra bords i lladres.
Revista Saó Núm.518, pàg.51. Novembre 2025.
