La revista degana en valencià

Bon any nou, a les acaballes de gener

Segurament, algú pensarà que es tracta d’un destarifo, felicitar el nou any que acabem d’encetar, a les alçades de mes en què ens trobem, però he de dir sense embuts, que qualsevol moment és bo per desitjar-nos millor any que el que deixem enrere.

Amb la que està caient, amb presos polítics i exiliats, amb una muntonada d’investigats per corrupció entre les files conservadores i ultraconservadores, amb un judici sumaríssim a les portes i un poder judicial a l’alçada del betum, qualsevol desig de millora, resulta més que recomanable a les alçades de gener en què ens trobem i aplicant-hi la projecció que calga.

Per a aquest any que ha començat, desitge sincerament la llibertat dels presos, la possibilitat que els pobles peninsulars puguen decidir el seu futur en llibertat i sense una espasa de Damocles de repressió policial o militar. Ja m’agradaria que a aquest any del que portem viscuts vora una trentena de dies, mostrara la cara més amable de la justícia, que fos un any amb menys mentides, amb més esperança electoral, amb menys crueltats socials, amb més participació ciutadana, cívica i política, amb respecte per la natura, el patrimoni i la cultura…

N’estic persuadit que, molts dels desitjos expressats, tenen la solució en les nostres mans i gran part del que puga passar a nivell social i polític durant el decurs de 2019, passarà per la nostra vorera. També és cert que, resta a mans d’altri, la resolució dels temes polítics que mai no haurien d’haver-se derivat per la branca judicial, com s’ha fet.

Desitge també que tothom tinga amics i amigues i que els cuiden i que sàpiguen que a banda de tenir converses de WhatsApp, el telèfon també aprofita per telefonar i escoltar la veu d’una persona amiga, coneguda o saludada a l’altra part de l’aparell i que fins i tot es pot concertar una cita i fer-se un cafè o una aigua amb gas i veure’s les cares en primera persona i en directe.

El nou any, ens ha de fer descobrir la capacitat que tenim de treballar en equip, de compartir il·lusions, converses, projectes, idees.. sumar voluntats, concertar grups i harmonitzar persones, més enllà de remetre documents adjunts, fotografies familiars o el relat “instagram” de la nostra vida quotidiana.

Finalment desitge que aquest nou any vinga farcit d’emocions i buit de malalties, que aprofite per fer realitat allò que s’anhela, perquè estic més que persuadit que la vida sempre acaba atorgant allò que ens mereixem, tard o d’hora. Estic  convençut que ens pot anar bé; que tindrem un bon 2019 i que per poder arribar a ser feliços, probablement haurem d’esforçar-nos una miqueta, però tot és qüestió de posar-se i de compartir. Feliç nou any nou, des del remat del mes de gener!