Tens 0 productes a la teua cistella
Del 9 a l’11 de gener, el Teatre Escalante obri l’any amb una proposta que parla de reciclatge, segones oportunitats i consciència ambiental amb humor i música.
L’inici teatral de 2026 a València arriba amb un missatge tan urgent com ple d’esperança. Del 9 a l’11 de gener, el Teatre Escalante de la Diputació de València acull l’estrena absoluta d’Abocador, la nova comèdia familiar de Bramant Teatre, una proposta adreçada a públics de 7 a 100 anys que conjuga ecologia, humor i imaginació desbordant.
Dirigida per Jerónimo Cornelles —que també signa la dramatúrgia junt amb Rafael Calatayud, Paco Zarzoso i José Manuel Rambla—, l’obra transcorre en un univers tan inesperat com revelador: unes muntanyes de fem on objectes rebutjats pels humans cobren vida i lluiten per arribar a una planta de reciclatge per a tindre una segona oportunitat. Una metàfora clara sobre el consum, la sostenibilitat i la capacitat de transformar-nos.
Un clàssic revisitat amb mirada verda
Abocador va ser produïda originalment per La Pavana l’any 1998 i va suposar el debut professional de Cornelles com a actor. Vint-i-huit anys després, el director recupera aquell text per a “reciclar-lo” teatralment i dotar-lo d’una nova vigència, adaptant-lo als reptes mediambientals actuals. Per a fer-ho, l’equip ha comptat amb l’assessorament de l’ONG Bioagradables i el suport de Greenpeace València.
«La trama continua sent sorprenentment actual —assenyala Cornelles—. El canvi climàtic i la contaminació ja hi eren presents fa dècades. Només hem hagut de polir-la i afegir capes de lectura que connecten amb els públics d’avui».
Seguint l’estela de Princeses, cavallers i dracs. El dia que deixàrem de ser xiquets —guardonada com a Millor Espectacle Familiar als Premis de les Arts Escèniques GVA 2024—, Bramant aposta de nou per un teatre que parla als menuts sense oblidar els adults, amb referències a Pixar, Disney i la cultura pop, però sempre des de la paròdia i la complicitat.
Objectes amb ànima i problemes molt humans
L’elenc format per Ana Burguet, Marta Santandreu, Tomás Verdú i Saoro Ferre dona vida a un conjunt de personatges tan entranyables com simbòlics. Hi trobem Cristall, una ampolla de cava amb cor de cabaretera; Gran Titular, un diari vell que somia convertir-se en paper de regal; Pal de Fregar, supervivent d’una incineradora; o Maduixeta Podrida, una fruita que volia ser adob.
Enfront d’ells apareixen els “contaminants”: Sprai, Plàstic i Voltia, personatges que representen actituds tòxiques i abusives, vestits com si foren alumnes d’una escola. Completa la història Violeta, l’única humana, que arriba a l’abocador buscant una jaqueta estimada que algú ha considerat massa vella.
La comèdia, amb números musicals i humor canalla, parla del consum compulsiu, de la responsabilitat col·lectiva i de la importància dels petits gestos per fer grans canvis, sense caure en el discurs moralitzador.
Un espectacle sostenible de dalt a baix
La coherència ecològica d’Abocador no es queda només en l’argument. Tot el procés creatiu ha estat travessat per criteris de sostenibilitat. El vestuari dissenyat per María Poquet reutilitza peces d’altres espectacles i roba de segona mà; l’escenografia de Carla Cea i Reyes Pe incorpora materials reciclats; i fins i tot l’alumnat del CEIP Cervantes de València ha participat aportant joguets i objectes per donar-los una nova vida a escena.
Un teatre que parla de reciclar… reciclant, i que convida també el públic a mirar el món —i el fem— amb uns altres ulls.
