La revista degana en valencià

Brauli Duart: «La nova RTVV serà potent en la mesura que recupere la confiança dels valencians, especialment en els informatius»

«La televisió valenciana ha d’oferir un servei públic de qualitat, ser motor de la indústria audiovisual valenciana i, sobretot, potenciar el valencià com a llengua pròpia»

Ens va rebre al seu despatx. Pujar a Barcelona, a més del patiment del viatge en tren, sempre resulta atractiu, i més encara si el motiu és entrevistar un valencià que se’n va anar de jove i que ara és el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Brauli Duart, valencià de Sollana, mai no ha perdut el contacte amb el seu poble i el seu país. Després d’estudiar a la Universitat de València, va pujar cap al nord i ha fet tot el camí professional a Barcelona. En la mirada queden els anys viscuts i més d’una experiència compartida de quan érem joves, més joves, i el passeig de Blasco Ibáñez veia les il·lusions d’aquells que estudiaven a les facultats. Ara compartim també la il·lusió de tornar a veure les emissions i escoltar les ones de RTVV, a més de la TV3, entre altres ací i allà.

Com arriba un valencià a ser el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)?

Sóc un més dels milers de valencians que, en acabar els estudis, vam vindre a Barcelona a treballar. Des de l’any 1985 he estat al sector públic, començant des de baix. L’any 2008 vaig entrar al Consell de Govern de la CCMA, i quatre anys després el Parlament de Catalunya em va escollir president de la CCMA, per majoria absoluta i amb el suport de pràcticament tots els partits, des del PP fins als independentistes.

Ara continua com a membre del Consell i es retira temporalment de la presidència. Com es troba de salut?

Després d’un avís del fet que ja no tenim vint anys, hui em trobe perfecte, actiu com a conseller de la CCMA i confiat que tot eixirà bé.

Què és i com funciona la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals?

La CCMA és l’ens públic que gestiona TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans digitals de la Generalitat. El Consell de Govern és el màxim òrgan de govern i administració de la CCMA. Al capdavant del Consell està el president, que exerceix la direcció executiva de la Corporació.

Realment existeix un control democràtic dels mitjans de comunicació a Catalunya?

Sí. Tenim quatre nivells: el Parlament, amb una Comissió de Control davant la qual hem de comparéixer cada mes per donar explicacions; el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya), màxim òrgan regulador dels mitjans catalans; el Consell Assessor de Continguts i Programació, format per representants socials elegits pel Parlament, i, finalment, el Consell Professional, òrgan representatiu dels periodistes de la CCMA i que vetlen pel compliment del nostre Llibre d’estil.

El Consell de l’Audiovisual és realment efectiu? És necessari? Per què no s’implementa en altres indrets?

És necessari perquè garanteix els principis de pluralisme i rigor que cal exigir als mitjans de comunicació. Ara només hi ha aquest òrgan a Catalunya i a Andalusia. Crec que són altres els responsables que haurien d’explicar per què han preferit no crear-lo als seus territoris.

Una pregunta d’història: com es va viure el tancament de la RTVV perpetrat pel Partit Popular?

Amb sorpresa, perquè no m’imaginava que arribarien tan lluny, i amb molta preocupació. Aquell 29 de novembre estava compareixent davant el Parlament de Catalunya i vaig voler començar la meua intervenció afirmant que, com a valencià, estava convençudíssim que els valencians sabrien trobar la millor fórmula per recuperar el servei públic tancat i que el millorarien, per potenciar la llengua i la cultura del poble valencià. Així va quedar escrit al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya.

A Catalunya hauria estat possible tancar TV3? Per què ací sí?

Ací les forces polítiques que han qüestionat en alguna ocasió TV3 han estat sempre minoritàries. En canvi, a la nostra terra va ser possible en confluir la voluntat de tancar RTVV i la majoria a les Corts Valencianes per fer-ho possible. Afortunadament, hui les Corts Valencianes ja estan treballant per redreçar la situació.

TV3 té al voltant del 13 % de share, mentre que Canal 9 en tenia un 3 %. Per què aquesta diferència?

TV3 és la televisió líder a Catalunya des del 2010. I ho som especialment amb els nostres informatius: prop del 50 % dels catalans escullen TV3 a l’hora d’informar-se. No són dades nostres, sinó del CIS, un organisme poc sospitós de tendències catalanistes. No hi ha cap televisió pública o privada que tinga a l’Estat aquest nivell d’acceptació dels seus informatius. Per tant, la nostra influència és la que ens donen els catalans amb la seua confiança. La nova RTVV serà potent en la mesura que recupere la confiança dels valencians, especialment en els informatius, una peça clau per a fidelitzar les audiències.

TV3 no és la BBC, però quins aspectes positius d’ella podríem aplicar a la nova RTVV? I quins són els que hauríem de rebutjar?

Els grans reptes de futur que tenim totes les televisions –BBC inclosa– són el manteniment dels nivells de qualitat i rigor i l’adaptació als nous models de consum de continguts audiovisuals que estan revolucionant el sector. I això, gestionant-ho amb una forta reducció de recursos. A la CCMA ja estem treballant en aquesta línia. I ho fem amb la vista posada en les experiències de determinades televisions públiques europees (Regne Unit, Holanda, Finlàndia…) que estan excel·lint en la voluntat de ser capdavanteres per afrontar els nous reptes. D’elles aprenem tant dels seus èxits com dels seus errors.

Perquè, quins són els trets bàsics que hauria de tindre una televisió pública d’una autonomia amb llengua pròpia?

La raó de ser d’una televisió pública com la valenciana, al meu parer, es fonamenta en tres eixos: oferir un servei públic de qualitat, ser motor de la indústria audiovisual valenciana i, sobretot, potenciar el valencià com a llengua pròpia.

Parlem ara de la possible/futura RTVV. Com veu vosté el procés actual?

Amb optimisme. Tots voldrien que el procés anara més ràpid, però el que està fent el govern i les Corts Valencianes és d’una alta complexitat, especialment tenint en compte com es va tancar l’anterior RTVV.

S’aconseguirà posar en marxa la nova RTVV?

-Sí, segur.

I el control, en mans de qui hauria d’estar?

De les Corts Valencianes, com a representants que són de tots els valencians, únics propietaris de la nova RTVV.

Des de fora, quan creu vosté que és possible tindre-la en funcionament?

Estic segur que molt prompte. Conec la feina dels responsables que hi estan treballant i sé que el projecte està en molt bones mans.

Què s’hauria de fer perquè no tornàrem a tindre un NODO de RTVV?

Establir sistemes de control transparents i democràtics que depenguen directament dels representants del poble valencià.

La llengua haurà de ser un aspecte clau en la nova RTVV, no?

La llengua n’és la clau. Els mitjans de comunicació públics de la Generalitat Valenciana han de potenciar el valencià. Si no ho fa la nostra ràdio i televisió, qui ho farà?

A TV3 veiem que l’entreteniment propi fa un gran paper («Merlí», «Nit i dia», «Cites»…). Creu que RTVV també hauria d’apostar per això?

En la meua opinió, sí. No tot han de ser informatius. També ha d’haver-hi entreteniment, i de la màxima qualitat que es puga, ja que la futura televisió valenciana haurà de competir amb altres televisions amb molts recursos. Si no es fa una programació atractiva i líder, la missió de potenciar la llengua i vertebrar el territori perd força.

Però, si s’externalitza en mans d’empreses foranes com Mediapro, serà possible?

No hi ha d’haver cap problema en combinar producció interna i externa. Al contrari. Si no hi ha producció externa, la nova RTVV no podrà exercir de motor de la indústria audiovisual valenciana. El model de televisió amb una forta internalització és una còpia de la RTVE dels vuitanta i està en crisi. Per cert, els tres exemples que m’heu esmentat en la pregunta anterior («Merlí», «Nit i dia», «Cites») estan fets per productores externes.

Què fem amb els extreballadors?

Cal comptar amb els extreballadors, tant els de RTVV com els del sector audiovisual valencià, que, no ho oblidem, també van anar a l’atur. I amb el talent jove, que encara no ha tingut cap oportunitat. Ara és el moment de crear un nou model de RTVV eficient i sense herències de models caducs. Fins i tot la BBC s’està replantejant el seu model i busca estructures més flexibles que permeten optimitzar al màxim uns recursos minvats.

«Catalans, valencians i balears gaudirem

de la reciprocitat mediàtica

i serà molt prompte»

Creu que els catalans, valencians i balears gaudirem de la reciprocitat mediàtica?

Segur, i serà molt prompte. Som uns quants els qui estem compromesos que aquesta vegada la reciprocitat siga plena i, sobretot, consensuada entre els tres governs. Serà la millor manera de garantir que es consolide i tinga futur.

Es preveu anar més enllà de la reciprocitat?

Sí. Hem d’aprofitar aquesta conjuntura favorable. Des d’ací dalt hem proposat la creació d’un consorci entre la nova CVMC, IB3 i CCMA per donar serveis conjunts a l’espai de comunicació que tenim en la nostra llengua. I al màxim nivell de col·laboració. Ara bé, tinc clar que això dependrà de la voluntat que hi haja per part de valencians i illencs; per part nostra, hi és tota.

Enyora els camps d’arròs de la marjal de Sollana?

[Riu] Només s’enyora allò que no es té. Sóc valencià i ho seré sempre, i he tingut la sort i la voluntat de mantindre la vinculació amb el meu poble sempre. Cada mes torne a casa, com a mínim, un cap de setmana. No hi ha res com retrobar-se sovint amb els paisatges de la nostra infantesa.

Entrevista publicada al nº 420 (novembre 2016: “Com ha de ser la nova RTVV?”). Ací pots fer-te amb un exemplar 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top