BROMERA FA 30 ANYS. Entrevista a Josep Gregori i a Gonçal López-Pampló
Que una editorial, i a més a més valenciana, celebre tres dècades de vida no hauria de ser notícia, però ho és. Per això, havíem quedat amb Josep Gregori (editor) i Gonçal López-Pampló (director literari) per fer un repàs a aquests trenta anys de vida, els seus primers trenta anys, de l’editorial Bromera. El lloc triat no podia ser més adient: envoltats per les casetes de la Fira del Llibre i just el dia de la seua inauguració, ens fem un café i xarrem per fer una ullada a la llarga vida de l’editorial. Josep i Gonçal, asseguts a la terrassa dels Jardins dels Vivers, responen les preguntes i, malgrat el cansament aparent de Josep, es nota l’orgull de saber que ja han fet història, humils però orgullosos del camí recorregut i del que els queda per recórrer.
–Trenta anys en són molts per a una editorial al País Valencià?
–Gonçal López-Pampló. Sí, evidentment. Editorials que estiguen en funcionament i tinguen més de 30 anys, n’hi ha poques. Per tant, crec que és una fita, i més editant bàsicament en valencià i mantenint el caràcter independent.
–Com i per què va nàixer Bromera?
–Josep Gregori. Va nàixer en un moment en què eren necessaris materials de lectura per a la societat valenciana. Nosaltres teníem inquietuds, i com que tota la gent que va fer possible el projecte Bromera estava vinculada amb l’escola, vam pensar que faltaven materials. A més, estava començant a produir-se una eclosió de creació literària que calia estimular i aprofitar.
–G.L. Si mires la trajectòria històrica de determinades editorials, veus que la vinculació inicial amb el món educatiu és fonamental. Però en l’any 1989 Bromera publica el primer llibre de «L’Eclèctica», que és una traducció de Georges Simenon, i això determina eixa voluntat de donar veu a una eclosió d’autors i poder-ho fer equiparant l’editorial a qualsevol editorial normal europea.
–J.G. El món editorial valencià tenia moltes carències. No se’n feien traduccions, el món de la literatura infantil i juvenil era deficient, el de la narrativa per a adults quedava reduït a quatre o cinc novetats anuals…
–I el nom de Bromera?
–G.L. És un nom eufònic, sona bé!
–J.G. A banda d’eufònic, té unes connotacions semàntiques interessants. La bromera sempre va per dalt, forma part de les onades de la mar, i bromera és una paraula que no té el seu correlat en castellà, sinó que és prou autòctona.
–Dels moments que heu passat més difícils, quin recordes amb una certa intensitat?
–J.G. L’any 2012, sense cap dubte, perquè vam haver de fer un ajust laboral per donar viabilitat i futur a l’empresa. Això, personalment, va ser traumàtic.
–Ara teniu una certa estabilitat?
–J.G. Afortunadament, ara, quatre anys després, treballa més gent a Bromera que en aquell moment. En aquests moments, Bromera ha anat diversificant la seua oferta editorial, tenim obertes moltes línies editorials i totes continuen endavant.
–Quantes col·leccions té hui Bromera?
–G.L: Vora cinquanta. Bromera té, des de molt prompte, una ambició generalista, en el sentit d’oferir un ventall, des dels primers lectors fins als adults, en tots els gèneres literaris. El fet de disposar de col·leccions permet especialitzar i identificar millor l’oferta de l’editorial.
–Heu publicat vora 3.000 títols i quasi 8 milions d’exemplars venuts. On està el secret?
–J.G. Perquè treballem molt i tenim un clar objectiu de donar oferta a moltes necessitats del lector.
–G.L. Crec que històricament s’ha sabut dissenyar un pla de publicacions que ha resultat atractiu i que ha sabut connectar amb el lector en valencià i amb el món educatiu.
–De tot el que s’ha aconseguit, de què esteu més orgullosos?
–J.G. De l’aportació cultural que hem fet al País. Haver aportat més de 3.000 llibres al patrimoni cultural dels valencians és per a sentir-se orgullosos.
–Els llibres de text són, o han sigut, la taula de salvació per evitar en algun moment la fallida econòmica?
–J.G. No, han estat un complement. Realment, en Bromera és com si tinguérem moltes editorials en una.
–Bromera existiria sense l’ensenyament en valencià als centres educatius?
–J.G. Sí, clar, però no tindria la volada que en té. Gràcies al món de l’ensenyament Bromera està on està.
–G.L. A mi, m’agradaria girar la pregunta: existiria el sistema educatiu en valencià tal com el coneixem sense Bromera? El que vull dir és que hi ha un moment històric en el qual es produeix una coincidència entre uns projectes polítics, editorials, associatius… Com a xiquet que es va formar amb llibres de Bromera, em crec això de la generació Bromera.
–Realment ha existit eixa generació Bromera?
–G.L. Sí, de la mateixa manera que ha existit una generació «Bola de Drac». Hi ha una sèrie de persones que tenim una oportunitat de sumar-nos a l’educació en valencià i que formar-nos culturalment siga a través del valencià. Gràcies a Bromera, i a altres editorials, una part d’eixa formació es va poder fer amb els llibres.
–Alzira és a la literatura en valencià el que Madrid és a la literatura en castellà?
–G.L. És un projecte literari i editorial normal, i des d’Alzira es publica i es treballa amb la mateixa ambició i amb el mateix sentit de normalitat que es pot treballar des de Madrid.
–Vendre llibres a Catalunya en valencià és una utopia?
–G.L. No, és una realitat. Ara bé, si la pregunta de fons té a veure amb els autors valencians a Catalunya, hi ha un camí que s’ha de recórrer, i hi veiem que n’hi ha grans possibilitats. En el nostre cas recent, Anna Moner ho ha demostrat.
–J.G. Per exemple, venem més literatura per a adults a Catalunya que a València. Perquè el mercat de Catalunya no és un mercat normal: una quarta part dels llibres que es venen són en català, i això a nosaltres ens sembla un grandíssim objectiu a assolir, perquè ací estem a anys llum d’això.
–Què podem fer per revertir els índex de lectura tan baixos que tenim al País Valencià?
–J.G. En principi, hem de treballar des de l’escola. Hem de donar bons materials des de les editorials, però necessitem el suport de l’administració, creant plans efectius de foment de la lectura. En la base de tot, necessitem un increment de l’autoestima dels valencians com a poble: hem de creure que la nostra llengua és tan bona com la llengua veïna per accedir a la literatura.
–G.L. Jo diria que el que hem de fer és llegir.
–Però les llibreries també haurien de fomentar la literatura en valencià…
–G.L. L’altre dia vaig anar a una llibreria i em vaig adonar que havien canviat la ubicació dels llibres en valencià; ara estaven en un lloc destacat al costat de la caixa. I els vaig dir: «Heu canviat els llibres en valencià». I em van dir: «Sí, i ara es venen molt més». Això n’és un clar exemple.
–El futur de la lectura passa pel llibre digital?
–J.G. Nosaltres, en companyia de Cossetània, vam fer la primera plataforma de l’Estat de llibre electrònic. El problema és que això no és rendible, i l’hem haguda d’abandonar. La realitat és que molta gent que llig en format digital ho fa de forma il·legal.
–G.L. L’altre dia vaig revisar les dades de l’INE, que té una enquesta fantàstica sobre tecnologies, i deia que en 2015 el 22 % de les cases tenen un lector de llibres electrònic. Això és un nombre prou elevat, però crec que la clau no passa tant pel lector de llibres electrònics com pels altres formats. Si la lectura es transforma serà pel mòbil i les tauletes. I la lectura negre sobre blanc continuarà, en gran mesura, en paper.
–La pirateria ha fet que no tingueu pressa?
–J.G. Clar, i no només nosaltres. Tot eixe desig que teníem d’innovar i estar a l’avantguarda en la possible migració del lector analògic al digital, hem anat matisant-lo amb el temps, perquè requereixen grans inversions i no tenen un retorn.
–Ja que parlem de futur, en els darrers anys heu iniciat un pla d’internacionalització. En què consisteix?
–G.L. Hi ha dues línies: una és la venda de drets dels nostres llibres de producció pròpia en l’àmbit dels primers lectors, sobretot a través de fires, com ara la de Bolonya. Això està donant molt bon resultat, i ara mateix els llibres de Bromera segurament estan presents en tots els continents en moltíssimes llengües. L’altra línia és la possibilitat de vendre llibres a través d’altres fires, com la de Guadalajara.
–I quin és el pes de la vostra producció en castellà?
–G.L. Els llibres que es porten a Guadalajara, per exemple, són els d’Algar.
–J.G. El castellà, ara mateix, pot tindre un percentatge del 20 % de les vendes a través del segell Algar Editorial. Bromera no publica en castellà.
–Què és la Fundació Bromera?
–J.G. És una entitat sense ànim de lucre que vam crear per a fomentar l’ús del valencià, però sobretot la lectura en valencià. Després de 15 anys, crec que el recorregut que podem mostrar és molt profitós. El seu àmbit d’actuació és sobretot donar eines als mediadors, als professors, bibliotecaris, pares… de com han d’incentivar la lectura en els menuts amb èxit.
–I si parlem d’una realitat immediata, heu notat el canvi del govern de la Generalitat?
–J.G. En aquests moments s’ha notat en gestos, i els gestos són importants. Però la destinació de pressupost… sembla que encara és prompte. La música de les coses que expliquen en el Pla de Foment de la Lectura sona bé, ara cal veure si els pressupostos acompanyen eixes bones intencions.
–G.L. Això ha de ser una política de la Generalitat, però una política a la qual es sume la societat valenciana, i és la societat valenciana la que al final ha de liderar aquestes iniciatives. Crec que el sector privat ha d’exigir al sector públic, però el sector privat i la societat civil han de ser també molt autoexigents.
–Per finalitzar, si us haguéreu d’emportar un llibre a una illa deserta, quin seria?
–J.G. Jo, un que no m’haguera llegit encara. Per exemple, el que acabem de traure de Marlon James, Una breu història de set assassinats.
–G.L. Jo m’enduria un llibre que vaig llegir d’adolescent, que es deia Rei de mi, de Joan Cavallé, que tracta d’una persona que es queda a soles en una illa deserta, i em va cridar molt l’atenció.
Entrevista publicada al nº 415, corresponent a maig de 2016. Ací pots fer-te amb un exemplar