La revista degana en valencià

Cabanyal Íntim: el caos arriba als Poblats Marítims

03/11/2022

Durant els dos primers caps de setmana de maig, el barri del Cabanyal s’ha vist envaït de caos escènic: els seus espais més singulars han acollit diferents propostes d’arts escèniques, els carrers s’han vestit de performances multidisciplinàries i també de ciutadans que assistien a les diverses propostes escèniques; fins i tot, s’hi ha proclamat la III República.

El Festival Cabanyal Íntim, dirigit i coordinat per Francachela Teatre, amb Isabel Caballero com a directora artística (i amb moltíssimes col·laboradores i voluntaris), arriba a lʼonzena edició; onze anys que han vist com un festival que va nàixer amb l’objectiu principal de portar a un barri poc afortunat socioculturalment el teatre més íntim i pròxim, ha crescut i s’ha convertit en un referent de les Arts Escèniques Valencianes, però també en un referent gairebé turístic del barri mariner.

Cabanyal Íntim va nàixer en el 2011 amb unes particularitats que el fan únic i singular. Es tractava de portar les produccions escèniques a espais no teatrals: cases, seus socials, edificis emblemàtics del barri, al carrer, etc., el que fa que les produccions han de ser necessàriament íntimes i pròximes, tant pels pocs espectadors com per la singularitat dels escenaris. I tot i que la proposta té grans similituds amb altres iniciatives valencianes, la particularitat és que es tracta del Cabanyal, un barri amb edificis i una estructura especials en un període recent d’abandonament, deteriorament arquitectònic i lluites socials i veïnals.

A hores d’ara, el festival programa peces curtes en edificis singulars (Escorxador, Museu de l’Arròs, escoles, comerços, etc.), peces llargues en el Teatre El Musical, al carrer o a societats musicals, espectacles nocturns, accions formatives, performances al carrer, espais per a la creació més experimental i juvenil i un llarg etcètera d’activitats paral·leles.

Socialment, si bé la situació del barri ha canviat radicalment des dels inicis del festival, amb accions polítiques i veïnals que han millorat les condicions dels Poblats Marítims, la contribució del Cabanyal Íntim ha sigut evident i contundent en la recuperació sociocultural del barri, tant pels espectadors i espectadores com per la millora de la marca Cabanyal com a proposta artística, sense oblidar la repercussió comercial i hostalera.

L’edició d’enguany estava dedicada al caos com a vertebrador, i ha comptat amb més de 20 propostes seleccionades entre 150 sol·licituds: teatre de text, d’objectes, comèdies, drames socials, circ, per a tots els públics, per a públic adult… El premi del públic s’ha atorgat a Viva, de Begoña Tena, dirigit i interpretat per ella mateixa. Destaquen espectacles íntims, emotius i arrelats al barri com Perpetuum Mobile de Mercé Tienda, o la comèdia social Calor de tía (Fantasía Republicana) d’Al·legoria Teatre, en què es proclama una futura III República, entre moltes altres.

Una gran edició per a un gran festival, tot i la seua intimitat. Cal aplaudir propostes com aquestes i cal que les institucions hi donen suport; són present i futur de les Arts Escèniques Valencianes. I recorda: la cultura és segura, i cura!

Inscriu-te al nostre butlletí

Top