Tens 0 productes a la teua cistella
26/11/2021
Foto. Òscar Briz i la seua banda durant una actuació aquest estiu davant del fumeral del Museu de la Rajoleria de Paiporta. VXC
Viure els concerts durant l’estiu, amb seguretat i responsabilitat, no ha estat una feina fàcil. Només si has format part d’una producció musical grossa pots sentir el patiment que en els concerts t’encomanen músics, promotors, vigilants de seguretat, tècnics de cultura i regidors.
És una llàstima que el mal comportament d’uns pocs assistents embrute l’esforç titànic que realitzen les administracions públiques, associacions i productors d’espectacles. La pandèmia ha portat noves fórmules d’assistir als concerts i, malauradament, existeix gent que no ha entés res de res. Les actuacions amb cadires o al voltant de taules han permés validar un sistema per a no tancar definitivament la paradeta. La gent s’ha adaptat majoritàriament bé, però la tensió hi és present. Durant els darrers dos mesos he vist com els músics i els organitzadors demanaven des de l’escenari el compliment de les mesures sanitàries o una major professionalitat per part dels guardes de seguretat, que a la tercera cançó ja anaven estressats, desbordats en veure que el públic s’alçava, ajuntava cadires i es llevava la mascareta.
Tots els sectors implicats han reivindicat l’etiqueta #culturasegura, però està clar que mantindre-la ha donat molta febra. S’han suspés festivals, els grups han ajornat bolos per positius en covid-19 i la facturació ha minvat en tot l’engranatge d’empreses que participen en els concerts. També és cert que, en aquest país, és més fàcil per a un polític suspendre un concert a l’aire lliure que ordenar el tancament de les terrasses dels bars i restaurants. Ja ho escrigué Turmeda i ho cantà Raimon: «Diners fan bé, diners fan mal, diners fan lʼhome infernal e fan-lo sant celestial segons que els usa».
Ara bé, m’agradaria posar el focus en una part fonamental del sector: la capacitat d’adaptar-se a les circumstàncies. Perquè molts espectacles s’han executat amb imaginació i millorant la qualitat de diferents aspectes del muntatge que fins fa no res eren més aviat secundaris. Sempre m’han agradat els llocs dels concerts, els enclavaments on posar els entaulats, els escenaris naturals, en places i jardins o davant de patrimoni històric. Aquesta és una de les facetes que se n’ha beneficiat, això és, l’aposta decidida per fer dels concerts una experiència gratificant per la seua ubicació.
Així, hem vist actuacions amb flaire de gessamí, amb complexos industrials darrere, amb muralles, llavadors, piscines i fumerals. I pel que fa als grans festivals, hem constatat com el Feslloc, per exemple, se superava en enginy i responsabilitat. Enguany han reunit els amics al voltant de grans triadors i amb una APP podies encomanar les begudes per reduir la mobilitat, i, per tant, evitaves el risc de contagis. Un miler llarg de persones van gaudir de les actuacions de Zoo, Xavi Sarrià, Feliu Ventura o El Diluvi, entre d’altres.
Quin serà el repte de cara a la tardor i l’hivern? Passaport Covid per a entrar a les sales i recintes? Concerts dempeus i sense mascareta? Tornarem a viure un estiu com el de 2019? Paciència, trellat i imaginació.
