Cal atendre els vulnerables

07/11/2022

Ens hauria de preocupar altres aspectes relacionats amb el comú dels mortals i és per això que, en aquest moment tan efervescent en què patim una guerra les portes de casa, convé estar pendent dels més vulnerables, perquè el risc d’una fractura social, a causa de la pujada de preus tan desbocada en l’alimentació o els productes energètics, l’habitatge i els carburants, ens dibuixa un futur fumut.

Durant les darreres setmanes, han aparegut informacions inquietants sobre l’augment de “les cues de la fam” i l’increment de peticions de suport d’aquestes famílies, a causa de la disminució dels seus recursos i observem els efectes de la inflació i com els beneficis de les grans empreses, (especialment les energètiques i la banca) tenallen l’economia dels més febles de la nostra societat.
Aquest terrabastall social, provocat per la guerra d’Ucraïna i per l’interessat regulació del mercat elèctric, està agreujant la situació de massa famílies i dissortadament, la tímida recuperació del mercat laboral, no pot contrarestar, la profunda transformació de l’economia, deteriorada per les condicions laborals imposades pels governs conservadors.

Els organismes internacionals adverteixen sobre la perllongació de la crisi i, és per això que convé reforçar les mesures de protecció per tal d’evitar una fractura social de grans dimensions.
Dit això, lluny del que propugnen des de la bancada més conservadora dels parlaments europeus, seran necessaris més ingressos en format de contribucions i impostos, perquè al capdavall, trobe que s’haurà de complir la norma general de convivència, en què es manifesta que “la despesa pública ha de finançar-se a base de contribucions progressives”.

A totes aquestes preocupacions, es pot afegir l’escalada del populisme i el triomf de la ultradreta, perquè no deixa de sacsar les bases d’un sistema que ha mirat cap a una altra banda, a l’hora de fer debats d’importància.

Si aquesta posició “ultramuntana” avança, també ho farà l’abstenció a l’hora d’emetre el vot i, per aquesta raó, la nostra societat no s’ho pot permetre, ara que tothom ha de saber dir la seua davant les postures racistes, xenofòbies i insolidàries. Açò va de debò i qui no s’ho crega, es trobarà fora de qualsevol lògica, en un tancar i obrir d’ulls.