La revista degana en valencià

Cal fer justícia

29/11/2021

Que vol això de fer justícia? Doncs, parlant en termes simples ve a significat restituir o recuperar algun dret negat o ignorat, i tanmateix castigar als responsables de fets que atempten a l’interés públic o els drets. Les lleis, els tribunals de justícia i la resta de les institucions públiques deuen vetllar per tal de garantir el dret a la justícia. El cas és que a l’Estat Espanyol ve arrossegant un gran problema: fer justícia els crims i altres formes de repressió exercides pel règim franquista. Durant la guerra de 1936-39 produïren un nombre considerable d’actes violents contra les persones, tals com afusellaments amb judici o sense ell, amb tortures, violacions, i tota classe d’intimidacions i falsedats, amb posterioritat a la postguerra aquesta situació de repressió continua, la prova del que comentem són les foses que a tot arreu del territori existeixen, tanmateix la repressió continuar amb altres formes, i violències injustes, que afectarien la vida i la integritat física i moral de les persones afectades.

Aquesta situació no és diferent de la que malauradament es produïren en altres estats, la diferència és que en la gran majoria d’ocasions els tribunals de justícia d’altres llocs han reparat o reconegut els fets, sols en pocs casos ha existit una impunitat com la nostra. A Espanya no estat així, i el 2007 es va generar alguna expectativa de canvi, una llei coneguda com de Memòria Històrica va obrir algunes vies de reparació, però, els governs de la dreta no estaven per la llavor. Igualment, des d’aleshores la pressió per obrir foses i per fer justícia ha anat obrint-se pas com moviment ciutadà. El 27 de febrer de 2012, però, el Tribunal Suprem, que una alta instància judicial, dictà una sentència que vetava de facto la possibilitat d’entrar a encetar actuacions per jutjar els crims del franquisme, des d’aleshores multitud de casos es van arxivant sota els arguments de què la Llei d’Amnistia de 1977 impedia la investigació de tals actes i a més a més la prescripció dels possibles delictes pel temps transcorregut. Senzillament, l’arxivament de les denúncies i querelles es fa sense investigar ni arribar a juí dels casos.

Algunes víctimes o familiars de víctimes van acudir a la justícia argentina, en tractar-se de casos de possible crims de lesa humanitat, tal com les normes del dret internacional, que l’estat Espanyol ha subscrit, estableixen, en ser delictes no prescriptibles pel pas del temps. Quina vergonya! De moment la jutgessa argentina Salvini ja ha imputat a un alt càrrec del franquisme. Moltíssim experts han afirmat que com a mínim els tribunals espanyols haurien de practicar actuacions, amb independència del resultat final, així, aquests dies el fiscal del tribal Suprem Manuel Dolz insistia en aquests termes: “amb reforma o no de la famosa Llei d’Amnistia, els jutges i fiscals espanyols estan obligats a investigar els crims del franquisme, amb independència que, vist el cas concret, el resultat d’eixa investigació els porte o no a l’arxivament de les actuacions (Levante- EMV 24-11-29219).

En conclusió, una anòmala e injusta situació, “Spain is diferent” deia un eslògan publicitari dels anys del “desarrollo”, caldrà seguir, insistir, i continuar reivindicar amb força allò de fer justícia.