Cal fer pedagogia política

Han passat una dotzena de dies, mal comptats, des que van tindre lloc les eleccions europees i locals al País Valencià; temps suficient per a poder fer un balanç més acurat sobre el comportament de l’electorat davant aquesta data en què la democràcia mostra el seu millor posat i acostuma a vestir-se de festa.
Amb les xifres dels resultats a la mà, hi ha una primera conclusió a la qual poder arribar sobre aquest país nostre, on la dispersió cultural i civil del nostre territori, deixa a les clares la disparitat política sobre el que es fonamenta. Mantenir i potenciar un concepte unitari de fer política, sempre ha resultat molt més difícil per a les esquerres que per a les dretes i, segurament per això, els resultats electorals han eixit com han eixit.

L’onada de la tendència estatal i la por a l’arribada de la ultradreta cavernària, ha basculat el vot cap al “mal menor” i si ara fa quatre anys el valencianisme polític havia guanyat la mà i havia accedit a les institucions, al poder autonòmic i al govern de les grans ciutats, ara, les forces col·ligades tenen un altre sentit i el pes de la balança pren una tendència més socialdemòcrata.
A les darreres eleccions locals han participat 2.353.852 persones, una xifra inferior en 191.145 persones a la de la convocatòria de l’any 2015. Però a més d’això, el grau d’abstenció s’ha vist incrementat en 206.832 votants, en el conjunt del nostre territori. Si a això li sumem els vots en blanc i els vots nuls haguts en aquesta jornada, la xifra percentual d’aquest bloc, fa un total de 36,97%.

Poca broma amb aquesta xifra resultant perquè, el conjunt dels nostres alcaldes i alcaldesses ha estat triat pel 64,56% de l’electorat. A poc que llegim el que volen dir aquestes dades, ens n’adonem que ha hagut molta gent que ha decidit no votar o que ho ha fet en blanc o ha optat per dipositar un vot nul, per deixar clar que cap de les opcions que es presentaven, recollien la seua idea política.
Els partits polítics a l’ús, disposen d’una credibilitat limitada, ja que d’un total de 3.681.875 persones susceptibles de dipositar el vot en un sentit o en altre, el partit amb més vots, ha aconseguit 730.351 i el següent, 611.801. El corrent valencianista del País Valencià ha aconseguit 336.251 i l’anunciada ultradreta espanyola i espanyolista ha sumat 82.450 vots quan ara fa quatre anys no tenia cap representant.

Doncs bé, així les coses, i en ares de fer un poc més de pedagogia política, cada contesa electoral que es produeix, m’afirma més amb la idea que els vots en blanc, els nuls i les abstencions, haurien de tenir representació en les cambres legislatives i és per això que si el 35,44% de valencians i valencianes han optat per l’abstenció, la nostra cambra legislativa del palau dels Borja, hauria de veure’s representada aquesta realitat i, per tant, haurien d’haver-hi unes 37 cadires buides, en representació de l’abstenció, el vot en blanc i els vots nuls haguts.

És a dir, la cambra legislativa valenciana hauria d’estar ocupada amb tan sols 62 persones que haurien de representar als partits polítics que, en aplicació de la llei D’Hondt, els correspon ocupar un escó. D’aquesta manera, a més de visualitzar la realitat dels resultats electorals, les arques de la Generalitat Valenciana estalviarien un bon pessic, perquè invertiríem segons el que la ciutadania ha votat i ni un cèntim més.

Amb aquesta solució de cadires buides, estaríem fent el que els politòlegs aconsellen: pedagogia democràtica (una ciència que tanta falta ens fa al poble valencià) i seria un bon sistema perquè la ciutadania prenguera consciència de la necessitat de participació en qualsevol convocatòria electoral.

El País valencià entraria així, en una fase nova de maduració civil i podria donar fruits de gran volada, perquè la nostra societat disposa d’una gran adscripció identitària i d’un sentiment de pertinença que convé esperonar, més enllà de la desena de diputats i diputades involucionistes que ocupen la cambra legislativa valenciana durant el període que ara comença.