Caldrà vacunar-se contra els antivacunes?

22/02/2021

Moltes teories de la conspiració i pseudocientífiques poden resultar més o menys estrambòtiques, però són fins a un cert punt inofensives, com ara el terraplanisme. Tanmateix, ens hem d’ocupar ara, per l’oportunitat i actualitat del tema, de la importància de les vacunes i dels moviments que s’hi oposen de forma més o menys minoritària. En aquest cas, ens juguem molt com a col·lectiu si oblidem el paper essencial que han jugat, i encara han de jugar, les vacunes per tal d’eradicar moltes malalties infecciones.

Les vacunes són un medicament que ajuda el nostre sistema immunològic a prevenir-nos davant les infeccions de determinats patògens. Cal dir que només es poden emprar per a prevenir malalties de tipus infecciós, és a dir, provocades per microorganismes, com virus o bacteris. Consisteixen en un preparat que conté els microorganismes complets debilitats o bé parts d’ells (algunes proteïnes), de manera que la seua capacitat infecciosa queda reduïda pràcticament de forma completa, però provoca una reacció en el nostre sistema immunològic que genera anticossos per a prevenir una possible infecció real. Per això, la vacuna proporciona certa immunitat, de vegades temporal i de vegades completa.

El nom de vacuna procedeix del primer cas conegut en el món occidental en què el metge britànic Edward Jenner descobrí el 1796 com immunitzar contra la verola a partir de la inoculació de petites quantitats de pus de les lleteres que s’havien infectat de la variant bovina d’aquesta malaltia, en observar com les dones que munyien les vaques no patien la malaltia perquè ja havien passat la verola de les vaques. Ell inoculà un xiquet sa de huit anys que ja no desenvolupà la malaltia. Un segle més tard, el químic i microbiòleg Louis Pasteur donà una explicació raonada del funcionament de les vacunes i fou ell qui encunyà aquest nom en honor als treballs de Jenner. L’OMS va proclamar oficialment eradicada la verola a tot el món l’any 1979. També ha estat eradicada la ràbia humana, que antigament causava moltes morts pel contacte freqüent entre els gossos i els humans. D’altra banda, malalties que també han causat molt de patiment, com la poliomielitis, no tenen cap cura llevat de la vacunació, desenvolupada des del 1952. Gràcies a les campanyes de vacunació massives també es pot donar per pràcticament eradicada aquesta malaltia a tot el planeta. Només amb aquests casos ja podem establir com les vacunes han contribuït i contribueixen a salvar milions de vides humanes, com la vacuna de la pallola que ha ajudat a prevenir 14 milions de morts entre 2000 i 2012.

Per això ens preguntem: per què hi ha grups d’activistes que veuen en les vacunes un greu perill? Tenen fonament científic els seus temors? Els països avançats ja tenen programes de vacunació infantil segons les edats per a protegir tota la població possible de malalties que causen molts problemes de salut i econòmics, perquè sempre és millor prevenir que curar. Els darrers anys ens hem acostumat també a la vacunació contra la grip per als grups de risc (sanitaris, majors, mestres, etc.) i aviat ho haurem de fer amb la COVID-19. Davant d’aquestes campanyes globals han sorgit en els darrers anys moviments de pares que s’oposen aferrissadament a vacunar els seus fills adduint els més estranys motius, com ara que la vacuna triple vírica (pallola-paperes-rubèola) que se sol administrar al primer any de vida, pot produir autisme. Aquesta estranya associació entre una vacuna, que generalment no produeix efectes secundaris importants perquè únicament activa el sistema immunitari però no té capacitat activa d’altres tipus, i una malaltia mental d’origen encara desconegut i difícil d’explicar, només pot procedir d’interpretacions esbiaixades i estudis escassament verificables. En efecte, tot sembla procedir d’un treball publicat per la prestigiosa revista mèdica britànica The Lancet l’any 1998 del Dr. Andrew Wakefield i altres, on es vinculaven determinades disfuncions neuropsiquiàtriques iniciades amb l’administració de la vacuna triple vírica. Però investigacions posteriors (2004) revelaren que aquest metge havia demanat una patent per a una vacuna alternativa contra la pallola, cosa que significava conflicte d’interessos. D’altra banda, hi havia els interessos de molts pares que havien demandat les productores de les vacunes, els advocats de les quals sembla que havien finançat també el Dr. Wakefield. Amb el temps sorgiren més irregularitats en les investigacions realitzades, com la selecció dels xiquets que hi participaren, fins que es retiraren molts dels autors que firmaven el primer article i, finalment, també la revista va retirar la publicació el 2010, alhora que el Consell General de Medicina del Regne Unit considerà que «no era apte per a l’exercici de la professió».

L’actual pandèmia de COVID-19 ha generat moltes incerteses, per això, ara que es parla d’una o més possibles vacunes, sorgeixen molts dubtes entre la gent. El primer és si les vacunes seran la solució a la pandèmia, si després de vacunar-nos ja podrem fer vida normal i tornar a les distàncies socials de sempre. Fins fa poc, molts confiaven en la vacuna, però comencen a sorgir molts dubtes entre els qui seran els primers a vacunar-se. Tanmateix, cal tenir present que si ens neguem a vacunar-nos no ens estem protegint a nosaltres i, a més, estem contribuint al fet que continue propagant-se la malaltia. Per tant, podríem dir que és una actitud molt insolidària amb aquells amb qui convivim a diferents nivells, des dels familiars als amics, als companys de feina i, per extensió, a tots aquells amb qui compartim un espai durant algun temps, com ara en els transports públics.

Fins a cert punt és raonable que hi haja percentatges elevats de població que, ara que s’anuncia la vacunació massiva en països com el nostre, tinguen un cert recel i no es refien de ser els primers a rebre les dosis. Molts pensen que potser s’haja anat massa de pressa en la preparació i assaig de les vacunes, tot seguint els interessos econòmics sempre omnipresents. És cert que s’han seguit els protocols correctes però accelerant els terminis, tenint en compte que tots els equips mundials s’han abocat a trobar el més aviat possible una vacuna eficient. En qualsevol cas, una vegada s’aprove la idoneïtat de les vacunes, les diferents que hi haurà disponibles, serà com qualsevol altre medicament, antibiòtic, antiviral, etc.; per tant, no hi haurà motiu per a recelar de l’eficàcia ni dels efectes secundaris, que segur que n’hi haurà, però seran insignificants, com ha passat amb les altres vacunes ja força experimentades.

Una reflexió final és que potser no hi haurà prou dosis per als països en vies de desenvolupament perquè els països rics han copat la major part de les dosis disponibles en el mercat. ¿Estarem protegits si només ens vacunem als països desenvolupats i abandonem la resta a la seua sort?