Tens 0 productes a la teua cistella
El calendari jueu es lunisolar. Això vol dir que es basa en el cicle lunar, amb dotze mesos de 29 o 30 dies però que periòdicament s’ajusta al solar mitjançant l’addició d’un tretzé mes. Cada mes s’enceta quan la foscor de la lluna nova dona pas a la finíssima falç lluminosa que inicia el creixent. Un creixent que el dia 15 arriba a la fase de lluna plena o pleniluni a partir de la qual, minvant nit rere nit, arribarà al proper noviluni, lluna nova o de foscor lunar, que esdevé el dia 29 o 30 segons els mesos.
Els jueus diferencien el calendari religiós del civil. El primer s’inaugura el mes de Nissan, de 30 dies, amb la celebració de la Pasqua jueva. Set mesos després arriba el de Tixrí, de 30 dies, a cavall dels nostres setembre i octubre, que inaugura el calendari civil, com sembla indicar el mateix nom de Tixrí provinent d’una antiquíssima paraula acàdia que indica ‘origen’. Tixrí debuta amb la celebració del Roix ha-Xanà (o Yom Teruah) també conegut com el Dia de les Trompetes perquè a les sinagogues fan sonar un shofar, un corn de moltó o mardà, cabra, antílop o gasela que genera un so semblant al trombó. Eixe dia es commemora la creació del món i d’Adam i Eva per Elohim, s’enceta un any nou que s’afegeix al seu còmput general (per a 2024 seria el 5785) i Jahvé comença a escriure en el seu llibre el destí de cada persona per a l’any entrant. Durant dos dies fan festa i mengen peix, magranes i pomes endolcides amb mel.
El desé dia celebren el Yom Kippur, també conegut com Dia de l’Expiació o Sàbat del Sàbat. És el dia en què se suposa que Jahvé acaba d’escriure la predicció anual per a cada humà i segella el veredicte. Antigament, eixe era l’únic dia en què el Summe Sacerdot podia entrar on habitava Jahvé, el Sancta Sanctorum del Temple de Jerusalem. També se sacrificava un vedell (per netejar els pecats dels sacerdots), un moltó o mascle d’ovella castrat (pels pecats del comú de la gent). I per netejar tot Israel es feia un ritual de traspassament dels pecats a un boc (mascle de cabra) o bé a un xot (cria de cabra que encara alleta) i se l’abandonava en el desert per deixar purificada la nació per al nou any. Yom Kippur és un dia de dejuni i abstinència (també pel que fa a les relacions sexuals). És la festa més seguida pels jueus, tant pels creients com pels que no ho són.
A partir del dia 15 de Tixrí, sempre amb lluna plena, els jueus celebren una festa d’especial importància, les Sukkot (plural femení de sukkà, ‘cabanya o barraca’), coneguda en llengües llatines com la Festa de les Cabanyes o dels Tabernacles, tot seguint el manament del Levític 23,39-43:
«39. El dia quinze del mes seté, quan haureu recollit els fruits de la terra, celebrareu una setmana de festa en honor del Senyor. El primer i el huité dia seran dies de repòs.
- El primer dia fareu unes enramades amb fruits d’arbres bonics, amb palmes, amb brancatge d’arbres frondosos i de salzes dels rierols: celebreu la festa amb alegria, durant una setmana, a la presència del Senyor, el vostre Déu.
- De generació en generació celebreu cada any aquesta festa de set dies dedicada al Senyor. Observeu perpètuament aquesta llei per totes les generacions. Celebreu la festa el mes seté.
- Durant set dies viureu en cabanyes. Vosaltres, els nascuts a Israel, viureu en cabanyes,
- perquè els vostres descendents sàpien que vaig fer viure en cabanyes els israelites quan els vaig fer eixir d’Egipte. Jo soc el Senyor, el vostre Déu».
La celebració es duu a terme convivint una setmana en cabanyes o tabernacles (‘tendes menudes’) al·lusives a les que van usar els jueus durant els quaranta anys de l’èxode a través del Sinaí camí de la Terra Promesa de Canaan. Modernament es fan en les voreres dels carrers, als patis, als balcons o en llocs a l’aire lliure, sempre coberts per rames de vegetals recollides de l’entorn i que deixen veure el cel, sempre il·luminat per la lluna plena, per recordar la vida errant i a la intempèrie que van haver de patir els seus avantpassats egipcio-sinaítics.
La festa dura del 15 al 21 de Tixrí i acaba en el sàbat anomenat Simjat Torá o Festa de la Torà. Es tracta d’una festa molt celebrada tant a Israel com en totes les comunitats de la diàspora amb càntics, danses i balls de carrer. També es passeja el rotllo de la Torà després de llegir el darrer dels capítols (paraixà) setmanals del cicle anual de lectures sobre la Bíblia que es fa a la sinagoga o a casa; i s’acaba amb les primeres paraules del Bereshit o llibre del Gènesi, origen també de la nova sèrie anual de lectures.
No hem d’oblidar, però, que pels voltants de l’equinocci autumnal estem en un temps de tancament de les activitats agràries fonamentals en el món mediterrani, la sega i la verema. Així que, més enllà dels rituals d’afirmació social i els embolcalls litúrgic i històric, el que potser caldria plantejar-se seria si del que es tracta en realitat és de festejar l’acabament d’un temps ecològic i agronòmic i l’obertura cap a un nou cicle vital.
Però, i com diria el Premi Nobel anglés nascut a l’Índia, Rudyard Kipling, «això és una altra història».
PS
En temps relativament recents, aquestes festes tan importants en el calendari jueu han sigut aprofitades pels enemics àrabs i palestins per a desencadenar ofensives militars contra l’estat d’Israel d’un fort impacte anímic en la seua població.
Així, aprofitant el Yom Kippur de 1973, el 6 d’octubre segons el nostre calendari, les tropes egípcies i síries van llançar un atac contra Israel per intentar recuperar el Sinaí i els Alts del Golan, en mans d’Israel des de la Guerra dels Sis Dies de 1967 i que va trobar l’exèrcit israelià desprevingut. Això no obstant, hi van reaccionar i els àrabs van ser derrotats de nou. Afortunadament, cinc anys més tard, en 1978, i a instàncies del president nord-americà Jimmy Carter, es va arribar a una pau entre l’Egipte i Israel, els Acords de Camp David (1978), pels quals Israel abandonava el Sinaí.
Però, el 6 d’octubre de 1981, en el huité aniversari de l’inici de la guerra, el líder egipci Ànwar as-Sadat va ser assassinat durant una desfilada militar per membres del Gihad Islàmic egipci, origen dels posteriors i nombrosos grups terroristes islamistes.
Més recentment, el 7 d’octubre de 2023, el sàbat de la Simjat Torá o final de la Sukkot va resultar especialment tràgic. De nou, i atesa la importància en la vida civil jueva de les festivitats religioses, l’exèrcit israelià va ser pres per sorpresa per una criminal ofensiva de l’organització terrorista Hamàs que va desencadenar, com pretenien, la brutal represàlia que va enverinar encara més el dramàtic conflicte de Gaza.
Revista número 509, pàgs. 14-15. Gener 2025.
