Camí de les galàxies, Antoni Ferrer i Perales

03/10/2022

Quan tenim encara ben present la mort del nostre Josep Antoni Comes, fundador de SAÓ, ens despertem amb la trista notícia del traspàs d’Antoni Ferrer, el nostre Toni. Poeta excels, professor, amic i company estimat, persona pròxima i íntegra, humanista, crític cultíssim, estilista de textos i generós, molt generós. Ara farà un parell d’anys, estàvem embastant un Quadern dedicat a ell (SAÓ 463, novembre de 2020).

Per a SAÓ, ha estat una sort tindre entre les seues files una persona tan bondadosa i sempre disponible com Antoni Ferrer. I ens congratula, també, que la revista de la qual ha format part des del 1978 haja estat un factor d’alfabetització per a ell –i per a milers de persones–, tal com ens deia en l’entrevista que li vam fer. Toni Ferrer era un home amb una formació humanística immensa i d’una sensibilitat fora mida. De fet, i desvetlem a mitges un secret, era el responsable poètic de la veu comuna i comunitària que mostrem en els nostres editorials mensuals; la seua mà magistral i el seu pensament social hi ballen i hi planen anònimament, una mostra més de la seua generositat envers SAÓ.

Antoni Ferrer i Perales no era un poeta que s’obligara a traure un disc anual per dir ací em pariren i ací estic. La seua llarga trajectòria pública en les lletres s’inicia en 1978, covada més com una estalactita silenciosa que no com una colada estentòria. Cant, celebració, queixa, denúncia, meditació, pregària, contemplació…, la poesia era per a ell un mecanisme d’autoconeixement, per a aclarir-se i re-aclarir-se. I més, hom ha dit d’ell que és «el poeta amb més prodigiós domini de la tècnica de la nostra literatura».

Se’n va una persona immensa i discreta, única, però ens queda el seu record lluminós i les obres, nombroses i excel·lents. Des de la família de SAÓ, fem una càlida abraçada a Empar i Andreu.