Camins i petjades. La València de sant Vicent Ferrer

Aquest és el títol del llibre que, editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, va escriure l’amic Alfons Llorenç, que morí el 17 de juliol de l’any passat.

Aquesta obra, estructurada en dotze capítols, té com cinc pròlegs, el primer dels quals és de l’escriptor Joan Francesc Mira, amb un text del seu llibre Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador. El segon és del professor Manuel Sanchis Guarner, del llibre Sant Vicent Ferrer. Sermons de Quaresma. El tercer text és de l’assagista Joan Fuster, de la seua obra Notes per a un estudi de l’oratòria vicentina. El quart és del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, del seu A Sant Vicent Ferrer. Epístola amb segell d’urgència. Finalment, l’últim dels textos és de l’escriptor Carles Salvador, amb el seu Himne a Sant Vicent Ferrer.

En aquest llibre, Alfons Llorens repassa l’origen del País Valencià: des del 9 d’octubre de 1238, la llar familiar de sant Vicent, els seus pares i la descripció de la casa natal del nostre sant més universal i l’església de Sant Esteve, «la font fecunda del bateig», temple on va ser batejat sant Vicent i que era «una de les deu primeres parròquies creades en temps de Jaume I». El llibre també ens mostra «el convent de Predicadors, llar de sant Vicent, una extraordinària joia del gòtic i un testimoni excel·lent del naixement del regne independent de València». Igualment, veiem l’«estàtua a la rambla de Predicadors», situada, com diu Alfons Llorenç, en «una ubicació molt adequada, perquè el pla era utilitzat per a les grans predicacions i perquè el cadafal des d’on ell mateix en més d’una ocasió es va dirigir als oients». I encara, «la seu de sant Vicent, altar, trona i càtedra», que com diu l’autor del llibre, la catedral de València és el «lloc vicentí per excel·lència», on Alfons Llorenç ens descriu «la porta dels Lleidatans», així com la «capella major, la trona del mestre Ferrer, l’aula capitular, les relíquies de sant Vicent o el Micalet».

Alfons Llorens ens presenta també «un sant Vicent gloriós vespres d’Almansa als ferros de la Seu», les «minories, partits, bandositats i pau civil», el «Portal de Serrans, testimoni de la història» que, com diu l’autor d’aquesta obra, és «la porta per on entra Europa al cap i casal», i encara els «Miracles mil cada dia», amb la descripció del miracle més conegut i popular, el del mocadoret, que Alfons Llorenç qualifica de «la solidaritat samaritana». El llibre acaba amb «les imatges de l’exaltació d’un mite: retrats, retaules i frescos».
Aquest llibre, com un homenatge pòstum a Alfons Llorens, és un text que ens ajuda a conèixer més el patró del País Valencià.

Revista núm. 512, pàg 8. Abril 2025.