Cants de sirena

17/07/2020

Foto: Miguel Ángel Troncho

Ja fa uns quants mesos que als Ports, com a d’altres comarques veïnes, sentim cants de sirena que miren de seduir-nos mostrant-nos una visió de casa nostra bucòlica i ensucrada que nosaltres, pobres de nosaltres, som incapaços d’apreciar. Sort en tenim d’aquests capitans de vaixell que han creuat els set mars i han bregat contra mil i una tempestes i que ara, vés per on, han tingut a bé il·lustrar-nos a nosaltres, ànimes de secà, de les excel·lències de la nostra terra i de les oportunitats que ofereix i que no som capaços de veure ni, per suposat, de treure’ls-hi profit.

Fa anys que la gent d’aquestes comarques, no només dels Ports, ha anat diversificant la seua economia i al costat del sector primari que sempre ha estat el pal de paller i que s’ha adaptat als temps que corren, han nascut i crescut altres petites empreses familiars que el capità del vaixell no ha estat capaç ni tan sols d’imaginar. El cas és que entre aquestes empreses també n’hi ha del sector serveis i hi conviuen amb harmonia amb la resta de professionals, amb els seus daltabaixos com tothom, alhora que de mica en mica també van constatant que aquella gallina d’ous d’or que havia de ser el turisme pon quan vol i tampoc els pon tan daurats els ous. A més, aquests mesos han vist amb cruesa la dependència directa de l’arribada de visitants amb factors que queden fora del seu abast.

Però ara ens ha arribat el capità i amb la seua mirada clara i amb l’arrogància de qui ignora qui té al davant i menysté qui l’escolta, ens ha vingut a dir que la solució a tots els nostres mals és l’ecoturisme. Però no un ecoturisme qualsevol, no! L’ecoturisme de primera divisió, més encara, el de la Champions! Com no ho havíem pogut veure abans! Si ho teníem ben bé al davant dels nassos, si només calia crear un gran parc natural, hipotecar tot el territori en favor d’aquest Sant Grial i esperar que visitants d’arreu del món vinguen a veure’ns dia si dia també.

La gent del territori que ja n’hem vist de tots els colors i som gent educada, ens l’escoltem amb parsimònia, fins i tot ens sap greu contradir-lo, posa tanta il·lusió el capità! Però ell desconeix que n’hem sentit cantar moltes de sirenes, com ignora que li tenim ben pressa la mida al turisme i sabem el que pot donar de sí i el que no. I no, no som de posar tota l’aigua al mateix càntir. Vivim en una terra pedregosa i amb camins difícils i sabem que a qualsevol maltempsada el càntir pot caure i ens quedem sense la tan preuada aigua. Som gent de secà, capità. Sabem llegir els núvols i preveure quan girarà el vent. I el cas és que fa dies que ens mostra que estem a les portes d’una crisi energètica de conseqüències dramàtiques i tenim clar que un dels sectors que primer patirà els efectes serà el del turisme associat a grans desplaçaments aeris, per exemple. I vosté, capità, vol que nosaltres ho deixem tot de costat per posar-hi tots els nostres esforços i actius a la casella de l’ecoturisme? Vosté, capità, sap com nosaltres que això passarà, però quan arribi vostè estarà tranquil i jubilat a sa casa, com a vell llop de mar que és, tot contemplant el vol d’algun voltor. Gràcies, capità, però d’abraçades de l’ós, com de cants de sirena, n’estem servits.