La revista degana en valencià

Canvi de cicle i escenificacions electorals

«Al juliol estarem de campanya electoral i les diferents formacions faran servir els seus nous llocs de responsabilitat per enviar els missatges de forma més directa al seu electorat»

El panorama polític ha canviat. Molt. A tot l’Estat hi ha hagut un gir conservador, però el de casa nostra s’ha escenificat com el més simbòlic, ja que possiblement era el que més focus mediàtic tenia –més enllà de Díaz Ayuso. Els populars han posat tota la carn a la graella i han activat una tal maquinària comunicativa que està aconseguint implantar el marc que la victòria valenciana és el reflex del que passarà el 23 de juliol a Moncloa.

No obstant això, més enllà de la victòria de la dreta i el canvi de govern, en els darrers dies el País Valencià ha tornat a ser el centre d’atenció i de converses: el pacte del PP amb Vox ha ocupat molts titulars, per l’acord, però també per les persones signatàries i les declaracions d’algunes d’elles. Tindrem un conseller de Cultura torero, una situació ben surrealista que ha despertat rialles i pors a parts iguals. La persona que sonava per a president de les Corts Valencianes (número 2 de Vox) afirma que «la violencia de género no existe, la violencia machista no existe», i això desperta les alarmes dels seus socis de coalició i fa que tota la cúpula del partit estatal haja d’eixir públicament a dir que ells condemnen la violència de gènere i treballen per eradicar-la.

No ens pensem que serà sempre així, però. Sens dubte, aquesta ha sigut una maniobra de l’extrema dreta per tenir ressò mediàtic, enviar un missatge de fortalesa i determinació als seus i magnificar encara més el fet d’entrar al govern valencià. Recordem que en un mes tenim eleccions generals i han d’escenificar fermesa, ser imbatibles i ser una força que obliga els socis a acceptar les seues propostes. Són aquests els marcs que ha de comunicar, i per això aquestes setmanes els veurem amb més missatges que faran parlar, que interpel·len directament el seu electorat i que fan mal al seu soci de govern, que és la seua competència electoral.

Tanmateix, hi ha un fet que s’ha de tenir clar: ni el context ni les persones que lideraran la Generalitat Valenciana són les mateixes que ara fa hui anys. Per tant, a priori, tot sembla que l’ús de certes banderes o senyes d’identitat, així com la seua comunicació, serà diferent d’aquella. Llengua, medi ambient, protecció del patrimoni, finançament, Corredor Mediterrani, relacions amb Catalunya… Aquestes són tan sols algunes de les qüestions on veurem diferències.

A molts ajuntaments del País Valencià també hi ha hagut canvis. Potser el més significatiu, el de València, amb un relleu amable i respectuós, que exemplifica les diferències entre el 2015 i el 2023. Ara, Joan Ribó deixa una planta al despatx de María José Català i una nota de benvinguda desitjant-li sort. I el primer que fa la nova alcaldessa és trucar els responsables de Casa Caridad, de Càritas i de la Creu Roja. Això, i visitar la Geperudeta.

Tot comunica, sempre ho diem. Però amb canvis de govern tan importants, els equips de comunicació encara han de fer un esforç més gran per evidenciar el nou cicle. Ara bé, que el soroll no ens desoriente, perquè hem de tenir clar que al mes de juliol estarem de campanya electoral i les diferents formacions faran servir els seus nous llocs de responsabilitat per enviar els missatges de forma més directa al seu electorat.