La Comissió de Cultura de l’Ajuntament aprova el canvi de denominació de València per la versió bilingüe

La proposta, impulsada per Alcaldia, també defén la forma “Valéncia” per a la denominació de la ciutat en valencià.

Aquest acord, adoptat sense el suport dels grups polítics de l’oposició, es portarà al Ple, després se sotmetrà a informació pública i, posteriorment, l’expedient es remetrà al Consell de la Generalitat.

El govern municipal argumenta fonaments històrics i lingüístics d’un estudi del lingüista i acadèmic de l’AVL Abelard Saragossà.

 

La Comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports ha aprovat hui el canvi de denominació del municipi per la versió bilingüe, i la forma “Valéncia” per a la denominació en valencià. Aquest doble acord, adoptat sense el suport dels grups de l’oposició, ha sigut impulsat per l’Alcaldia “sobre la base de l’article 8 del Decret 69/2017, que estableix els criteris per a l’elecció i ús de les denominacions oficials dels municipis, tant en valencià com en castellà, i segons fonaments històrics i lingüístics exposats en un estudi tècnic del lingüista i acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Abelard Saragossà”.

L’aprovació del canvi de denominació de la ciutat per la versió bilingüe, amb la grafia de l’accent tancat en la forma en valencià es portarà al Ple, òrgan que, segons la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, té la competència per a encetar l’expedient d’alteració del nom del municipi amb la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

Posteriorment, la decisió plenària se sotmetrà a informació pública per un termini de vint dies hàbils, mitjançant un anunci a través de mitjans electrònics en la seu electrònica de l’Ajuntament de València i en el Butlletí Oficial de la Província de València, tal com exigeix l’article 9 del Decret 69/2017.

Així mateix, tal com ha aprovat la Comissió de Cultura, “una vegada resoltes les al·legacions, en el cas que n’hi haja, en finalitzar el període d’informació pública, l’Ajuntament procedirà a l’aprovació definitiva del canvi de denominació del municipi. I en el cas de no haver-se presentat cap reclamació en el tràmit d’informació pública, no serà necessària l’adopció d’un nou acord plenari d’aprovació”.

Finalment, el consistori remetrà l’expedient a l’acord del Consell de la Generalitat Valenciana, al qual, tal com arreplega la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià, correspon determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, accidents geogràfics, vies de comunicació interurbanes i topònims de la Comunitat Valenciana.

El regidor d’Acció Cultura, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, ha recordat que l’Ajuntament ha rebut, recentment, l’estudi tècnic del “reconegut lingüista i acadèmic de l’AVL Abelard Saragossà per al canvi de denominació de la ciutat; que avala la substitució del nom oficial del municipi, València, per la versió bilingüe, amb la grafia de l’accent tancat en la forma en valencià, en coherència amb la pronunciació tradicional i majoritària dels seus habitants, així com amb els criteris internacionals aplicables en aquesta matèria”.

“Amb l’acord de hui, el Govern municipal fa un nou pas en l’adaptació del topònim a la realitat lingüística i social de la capital del Túria”, ha afirmat l’edil, qui ha al·ludit a l’estudi d’Abelard Saragossà que defén, entre altres arguments, “la pronunciació real del nom del municipi i l’evolució, sense influència de castellanismes ni d’altres fenòmens d’assimilació externa”. “Aquest estudi també adverteix d’anomalies de l’anterior canvi de denominació com, per exemple, presentar com a òbvia una qüestió que no ho era: la grafia ‘València’, i la falta d’un estudi fonètic exhaustiu de l’AVL en el marc de l’anterior procediment administratiu”, ha recordat Moreno, després de manifestar que “la falta de correspondència entre la llengua oral i la llengua oficial escrita provoca inseguretat lingüística” i apel·lar “al consens social i polític, així com a la defensa transversal de la llengua pròpia d’un poble i els seus símbols”.