Canviar de fe

Les religions sempre han comportat problemes en el moment que una d’elles ha volgut imposar-se a l’altra. És ben conegut i les mostres les tenim cada dia, per desgràcia. A les terres valencianes, on durant segles van haver de conviure –per dir-ho així– els cristians, els musulmans i els jueus, les coses no van anar diferent. Sempre hi hagué la idea dels cristians de convéncer els altres, d’arribar a instruir-los de manera que deixarien la fe dels seus pares i canviarien a la de Jesucrist.

Una prova d’això són les Intruccions e ordinacions per als novament convertits del regne de València, publicades el 1566 per Joan Mei. Els autors, en teoria, foren Jordi d’Àustria i Antoni Ramírez de Haro. El primer va nàixer a Gant en una data desconeguda i moriria a Lieja, el 1557. Fill de l’emperador Maximilià I i oncle del cèsar Carles, aquest el va promoure a arquebisbe de València, el 1538, i després, el 1544, a bisbe i príncep de Lieja. Durant el seu mandat va residir majoritàriament al Villar, a la comarca dels Serrans, i un dels majors problemes a què hagué d’enfrontar-se, durant el seu pontificat, fou el dels moriscos. Per això va redactar les Instruccions e ordinacions per als novament convertits del regne de València. Se suposa que, en aquest treball, va comptar amb l’auxili d’Antonio Ramírez de Haro, bisbe que havia estat d’Ourense i en aquell moment ho era de Ciudad Rodrigo, com s’indica a la primera edició de l’obra. Ramírez de Haro va ser inquisidor apostòlic i comissari reial a les terres valencianes per al govern espiritual i temporal dels moriscos per designació de Carles I.

La veritat és que no sabem si aquelles disposicions arribaren a imprimir-se durant el temps que fou arquebisbe de València Don Jordi d’Àustria, però sí que sabem que ho foren després, en diverses ocasions. La primera, el 1566, per manament de l’arquebisbe Martí Pérez de Ayala, que les va veure i examinar durant el sínode diocesà del 1565 i les va adjuntar a la publicació d’aquell. La segona vegada va ser el 1594, també en reeditar-se el sínode de Pérez de Ayala. Ara, a més, es va imprimir una Doctrina christiana en lengua aráviga y castellana (1566), que mostrava la preocupació del bisbat respecte a aquell problema.

El text atribuït a Jordi d’Àustria i amb la col·laboració de l’inquisidor gallec, segurament va estar inspirat per l’arquebisbe, però la redacció degué anar a càrrec d’algun fill del regne que controlàs bé la llengua i conegués de prop la problemàtica morisca, fins al punt de poder redactar aquell breu tractat que pretenia, sobretot, a més de donar unes «instruccions que los novament convertits del present regne de València han de servar», ser d’utilitat als clergues destinats als llocs on habitaven majoritàriament els nouconvertits. La part més interessant del text conté una sèrie de disposicions referides a l’antroponímia, als ritus i costums dels moriscos, totes elles adreçades a assimilar la minoria ètnica i religiosa a la cultura catòlica dominant, cosa que, com és ben sabut, no va estar possible i acabà amb l’expulsió del 1609. Canviar de fe no ha estat mai fàcil.

Revista número 497. Desembre 2023.