La revista degana en valencià

Canviar la mirada

24/11/2022

Peu de foto: «Susanna i els vells», d’Artemisia Gentileschi (Font: Wikipèdia)

En el número anterior de saó parlava del viatge que vaig fer a Itàlia el mes de març passat. Obsessionat per conéixer les meues ciutats fins a l’últim detall, vaig aprofitar l’estada a Bolonya per a visitar el museu d’història de la ciutat i la pinacoteca. El primer, situat al Palazzo Pepoli, és un exemple brillant d’un discurs didàctic, complet i modern, que només troba un equivalent a València en la renovada exposició permanent de L’Etno (titulada «Ser valencià no és fàcil»).

Al seu torn, la Pinacoteca Nazionale em generava unes altíssimes expectatives. Ací, la comparació amb el Museu de Belles Arts de València és d’allò més satisfactòria: en ambdós casos, ens trobem davant de col·leccions imponents, amb peces d’un valor enorme. Però si alguna cosa podem envejar a la capital de l’Emília-Romanya, és el batec universitari: em va cridar l’atenció la gran quantitat de joves estudiants –alumnes, probablement, de les facultats pròximes– que aprofitaven el fred matí de diumenge per a detindre’s, durant llargues estones, davant dels diferents retaules, quadres i escultures.

Quan vaig arribar a la zona del barroc, vaig pensar que potser veuria una peça d’Artemisia Gentileschi. Fa deu o dotze anys no l’hauria esperada, perquè ni tan sols sabia qui era. En canvi, ara, gràcies a l’impuls renovador de l’última etapa del feminisme, el nom de Gentileschi apareixia en el meu horitzó d’expectatives. Per sort, va ser així, i vaig trobar-me davant de «Susanna i els vells», una de les tres composicions que l’artista italiana va dedicar a aquest motiu bíblic. Mary Beard, en el seu documental El nuu en l’art (disponible en Filmin), esmenta la primera versió d’aquest quadre pintada per Gentileschi, després de ser violada per un amic de son pare. En el documental, Beard es pregunta si la Susanna d’aquella primera versió representa la por de Gentileschi, la fragilitat del cos davant de l’abús. Però alhora, Beard ens recorda que –per encàrrec– la pintora va elaborar dos recreacions més del tòpic bíblic. En aquestes obres, l’actitud de Susanna és diferent. En la versió que vaig veure a Bolonya, de fet, la posició de la dona no és temorosa, fins al punt que sembla que alçar el braç més per a advertir els vells que per a protegir-se’n. Per això, la historiadora anglesa es planteja un dubte crucial: potser buscar indicis de la violació en el primer quadre parla més la mateixa Mary Beard que no de la voluntat de Gentileschi…

Sens dubte, és una pregunta tan pertinent com perspicaç. La resposta objectiva, per descomptat, no la tenim. Però aquesta lúcida reflexió sobre la mirada és una incitació a pensar sobre com llegim el passat artístic en funció de les tendències del present. Gràcies a la contribució de persones com la mateixa Mary Beard, si més no, la nostra mirada ha canviat. I, així, a la sala d’un museu de Bolonya, esperem trobar una pintora italiana, de nom Artemisia Gentileschi, que abans ignoràvem o negligíem, signifiquen el que signifiquen els seus quadres, siga quina siga la realitat més profunda i ignota de la seua biografia.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top