La revista degana en valencià

Cap a una Europa social, punt d’inflexió?

Al llarg dels més de 60 anys de construcció europea, mai no s’ha parlat tant com ara de la necessitat d’avançar cap a una «Europa social», en un moment d’escàs fervor europeista, amb les seqüeles de la crisi i el temor envers les conseqüències de la globalització. La política social ha exercit un paper reduït en l’àmbit europeu, ja que en el repartiment de competències la major part dels temes socials correspon als estats membres; la UE solament pot complementar i orientar l’acció nacional, sense un autèntic poder supranacional. Ara bé, l’establiment del mercat únic europeu ha exigit el desenvolupament paral·lel d’un patrimoni jurídic social a escala comunitària, per garantir la igualtat de condicions, limitar el risc de dúmping social o d’«harmonització a la baixa» i facilitar la lliure circulació de treballadors; un patrimoni que s’ha limitat a fixar requeriments mínims i que necessita revisar-se i reforçar-se per tal de consolidar una vertadera política social a escala europea.
Aquesta debilitat del «Pilar social» s’ha posat cruament en evidència quan la tempesta de la crisi ha fet trontollar els fonaments dels sistemes socials de tots els estats membres, així com de l’incomplet edifici de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) per als països de la Zona Euro. Per aquest motiu, en el seu discurs sobre l’estat de la Unió de 2015, el president de la Comissió Europea J. P. Juncker, va reconéixer que Europa no és suficientment social i es va mostrar decidit a canviar aquest fet, anunciant com a iniciativa estrella per al 2017 un «Pilar europeu de drets socials» que siga un catalitzador de la convergència en la Zona Euro, I permetent també a altres estats membres de fora de l’Eurozona adherir-se al pilar si volen. Tot i que actualment la proposta està encara en preparació, ha generat intensos debats i la participació d’amplis sectors socials; podem avançar que el Pilar social tractarà d’aconseguir mercats de treball i sistemes de protecció social eficients i equitatius, articulats entorn de tres capítols: 1) Igualtat d’oportunitats i accés al mercat de treball, incloent el desenvolupament de les aptituds/competències, l’aprenentatge permanent i el suport actiu a l’ocupació, a fi de millorar l’ocupabilitat i facilitar la transició entre les diferents situacions laborals. 2) Condicions laborals justes, a fi d’establir un equilibri entre drets/obligacions, així com entre flexibilitat/seguretat, facilitar l’adaptabilitat de les empreses i promoure el diàleg social. 3) Protecció social adequada i sostenible, amb accés a serveis essencials d’alta qualitat, garantir una vida digna i la protecció contra els riscos, per facilitar la inclusió social dels grups vulnerables.
Quins són els principals desafiaments als quals aquesta nova i globalitzadora proposta pretén respondre? El Pilar social obeeix a una doble motivació:
1) Superar la crisi amb perspectiva de futur, ja que, encara que Europa va eixint gradualment de la crisi, aquesta ha tingut impactes socioeconòmics duradors i greus als quals cal sumar canvis estructurals de llarg termini en les característiques del mercat de treball: a) Si bé els sistemes de benestar han esmorteït una part de l’impacte de la crisi, la desocupació continua sent molt elevada (encara hi ha 22 milions d’aturats en la UE, dels quals 17 milions en la Zona Euro, i 10 milions porten aturats més d’un any). La desigualtat social ha augmentat, i una proporció significativa de la població s’enfronta al risc de pobresa, sense indicis de millorança i, per tant, molt lluny de complir l’objectiu previst en l’Estratègia Europa 2020. b) D’altra banda, s’estan consolidant canvis radicals en el mercat de treball i la societat que obliguen a proposar enfocaments innovadors de política social (propagació de noves formes de treball, desajustament generalitzat de les competències laborals, noves necessitats/oportunitats derivades de l’envelliment demogràfic, canvis tecnològics/digitalització). Davant d’aquests canvis, per aconseguir mercats de treball eficaços i inclusius cal combinar de manera efectiva elements de flexibilitat i seguretat; un concepte el de flexiguritat, que el Pilar social europeu pretén concretar i aplicar-lo millor en la pràctica.
2) Avançar cap a una UEM més profunda i equilibrada: la necessitat de prestar més atenció a la dimensió social no és solament un imperatiu de justícia i equitat, sinó també –com el defectuós funcionament de la Zona Euro ha evidenciat durant la crisi– un requisit per al bon funcionament de la UEM, així com per al creixement econòmic. La persistència de desequilibris en un o diversos estats membres i la incapacitat per a corregir-los pot posar en perill l’estabilitat de la Zona Euro en conjunt. Per aquest motiu, perquè la UEM siga un èxit, els mercats de treball i els sistemes de benestar nacionals han de funcionar eficaçment, reforçant la capacitat de l’economia per a absorbir les pertorbacions i adaptar-se a elles, ajudant a la convergència a l’alça de les estructures econòmiques i socials.
Per concloure, faig algunes reflexions respecte del Pilar social i la capacitat global de resposta de la UE davant els reptes esmentats: 1) Els principis del Pilar social parteixen del patrimoni social europeu i dels drets ja reconeguts, cobrint llacunes i creant mecanismes per a aplicar-los més eficaçment, avaluar i millorar el seu compliment en els diferents països. 2) El Pilar social no és la panacea per a resoldre els problemes estructurals ni l’únic instrument per a reforçar la política social europea. A més dels mecanismes de coordinació i supervisió econòmica (el Semestre Europeu), que inclouen un important apartat de recomanacions sobre ocupació, és important destacar el paper que la política de cohesió, especialment el Fons Social Europeu (FSE) exerceix en els països i regions de la UE per tal de: a) millorar l’accés a l’ocupació, (sostenint i reforçant les polítiques actives del mercat de treball); b) promoure la inclusió social, i c) reforçar el capital humà (formació i educació a tots els nivells). La recentment acabada avaluació ex post del FSE per al període 2007-2013 dóna uns resultats substancials tals com que 9,2 milions de persones van aconseguir una ocupació gràcies al suport rebut, i 8,7 milions van assolir una qualificació professional o educativa. En el període actual 2014-2020 s’ha reforçat el pes del FSE dins de la política de cohesió i a les seues intervencions s’ha afegit la Garantia Juvenil/Iniciativa d’Ocupació Juvenil (IOJ), la qual, malgrat les dificultats d’engegada, està ja produint resultats: la IOJ, dotada amb 6.400 milions d’euros, està ajudant els joves ninis en les regions més afectades per l’atur juvenil en 20 països, si bé resulta insuficient atesa la magnitud del problema en països com Espanya. 3) Al marge del finançament que aporten aquests fons, una important dimensió de l’acció europea se centra en les iniciatives de coordinació i impuls de les polítiques socials i d’ocupació nacionals en àmbits específics; en 2015 destaca la iniciativa per a combatre la desocupació de llarga durada i, en 2016, l’anomenada «Agenda de competències», la qual, entre altres mesures, pretén garantir l’adquisició de competències bàsiques per als adults que van quedar despenjats del sistema educatiu, amb un doble impacte en la inclusió social i en la millora del capital humà i, per tant, en la productivitat laboral. 4) D’altra banda, reforçar la dimensió social requereix integrar-la transversalment en totes les polítiques europees, i aquesta integració horitzontal s’està prenent cada vegada més seriosament en el procés legislatiu europeu: les noves orientacions per a legislar millor exigeixen que totes les avaluacions d’impacte que obligatòriament acompanyen qualsevol nova proposta de la Comissió en qualsevol àmbit temàtic incloguen l’avaluació i la quantificació dels impactes socials derivats de les diferents opcions. 5) En conclusió, estem lluny de l’objectiu d’aconseguir que el Pilar social siga tan sòlid com fóra desitjable per a equilibrar la UEM i millorar la cohesió social, però hi ha clares mostres que ara hi ha voluntat política de corregir-ne el rumb, voluntat forçada sens dubte per la crisi econòmica i de l’euro i el seu impacte en la percepció ciutadana de la Unió Europea, i això ha de traduir-se en mesures concretes i eficaçment comunicades a l’opinió pública a fi que Europa deixe de ser percebuda com una part del problema i comence a percebre’s com a solució davant els desafiaments del segle XXI.

 

Article publicat al nº 422 (gener 2017), dedicat als reptes de la Unió Europea. Ací pots fer-te amb un exemplar