La revista degana en valencià

Cap a una nova economia

04/08/2020

És veritat que la nació espanyola s’ha basat en el turisme i en no finançar de manera correcta a les diferents nacions que existeixen a la península Ibèrica, ha perdut tota la seua indústria com per exemple els desmantellaments dels alts forns o de les empreses siderúrgiques del nord. Hem volgut estar al nivell d’Europa però sense una transició econòmica correcta, mentre Regne Unit i França ja havien passat de manera correcta les tantes revolucions industrials que van viure.

Espanya ha viscut econòmicament de la relació clientelar i de les inversions estrangeres. Recordeu quan venien els anglesos o francesos ha fer-nos les estacions o les vies del tren mentre s’emportaven suculentes comissions per construir-les, pura corrupció per als alts caps de la màfia espanyola, aquella que matava de fam els obrers catalans, bascos, valencians, asturians a canvi que estigueren contents amb una molla de pa. La península Ibèrica (Espanya) sempre ha castigat la seua indústria, els seus obrers, podent haver mantingut unes zones molt importants com Bilbao, Barcelona, València, Oviedo, Vigo, Madrid, Sevilla. Però res de res, al contrari: es va fer un procés d’acomiadaments dels obrers per caure en la trampa d’entrar en una Unió Europea oberta i verda, quan era el contrari. Europa avançava en riquesa econòmica mentre el País Valencià ha d’afrontar una política agrària poc beneficiosa, el País Basc va veure el desmantellament de la siderúrgia o Galícia va sofrir el fi de les seues drassanes. Ara es queixen de què l’economia espanyola no dóna per a més, el problema és que ara totes les nacions dins de la península Ibèrica són sol i platja i molt d’aroma de guiri.

Ens trobem en una constant dependència econòmica, una dependència que ens mostra les debilitats per a mantenir-nos. Han fet de Madrid un centre, mentre que la resta de nacions es moren de pena econòmica sense poder alçar el vol. Si li sumem la deslocalització que ha aniquilat a la nostra classe obrera, tenim més aturats.
No hem aprofitat als recursos (“serà que no tenim”), els hem perdut en vendes a les potències estrangeres o en trames de corrupció. Serà que no tenim sol per a ser una potència en matèria d’energia solar. El que passa és que és molt difícil lluitar contra el “lobby” de les elèctriques (són aquests que ens fregeixen a impostos).

Amb aquest panorama és impossible poder transitar cap a una economia verda i a favor dels obrers. Primer n’hi ha molts interessos de les empreses corruptes amb els polítics i segon els estrangers han de trobar solet en algun país.

La península Ibèrica es troba condemnada a morir econòmicament.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top