La revista degana en valencià

El capitalisme provoca corrupció i corruptes

He de proclamar als quatre vents que no sóc anticapitalista com hi ha persones que ho manifesten des d’un primer moment. Com a sistema econòmic, el capitalisme ha donat molts bacs des que Karl Marx va retratar els greus defectes que tenia en el moment de descriure’l.

El papa Lleó XIII, que no era precisament el Che Guevara, va condemnar aquell capitalisme a l’encíclica Rerum novarum, un text que no va ser conegut per bona part de la catòlica Espanya i al que s’explicava com el capitalisme té la capacitat per adaptar-se, encara que fos amb molta lentitud i fracassos evidents, mentre no hi haja una alternativa vàlida.

Una alternativa que, d’aplicar-se, exigiria una conversió ètica del conjunt de la població a favor de l’acompliment dels nostres deures i de respecte cap a la resta de la ciutadania. Sols d’aquesta manera es podria aplicar un sistema anàrquic en el sentit més positiu de la paraula. Però aquesta alternativa es tan impensable, com la transformació dels capitalistes tendents a la corrupció a convertir-se en organitzacions no governamentals de suport als més febles.

El capitalisme és tan imperfecte com la democràcia i, tant l’un com l’altra, sembla que no tenen alternativa, però totes dues admeten millores. El primer, hauria d’encarrilar-se pels senders del capitalisme social i la segona, està obligada a prendre la figura de la participació per veure millorada la seua fesomia política.

Dissortadament per als valencians i valencianes, els maldestres polítics que han gestionat aquest país durant els darrers vint anys, s’han encarregat de desmuntar l’estructura social de les nostres caixes d’estalvi. Ara mateix tan sols disposem de Caixa Popular i Caixa Ontinyent, per tornar a bastir el nostre edifici econòmic, tot això sense comptar amb la idea del conseller Vicent Soler, encabotat a tornar a reviscolar la banca pública valenciana.

Es fa necessari tornar a construir el nostre edifici econòmic, amb objecte de cercar la solidaritat entre les persones i la reducció de les desigualtats, sense necessitat de trencar motlles. Però per tirar endavant amb aquesta idea recuperadora o, per aplicar les reformes necessàries per a reconstruir el teixit econòmic valencià, ens calen líders.

No s’ha de cercar cap líder únic com a Veneçuela, Corea del Nord o Rússia, sinó grups dirigents ben allunyats de la corrupció, sense majories absolutes, però amb un suport clar de la població. Aquest perfil de dirigent, s’acostarà més a la concepció social de l’economia, però també de la política i, per suposat de la participació ciutadana.

Per això, el capitalisme actual, el que hem patit des dels anys de la construcció de l’Europa dels estats fins ara, no ha fet més que promoure corruptors i corruptes, que han portat les nacions i pobles d’aquest territori, a un pas del penya-segat de la desocupació desbocada i del lladronici institucional, que farà seure davant del tribunal corresponent, el president del govern de Madrid.

S’ha de superar aquesta etapa com més prompte millor i deslliurar-nos de les tenalles d’aquest capitalisme, que provoca corrupció i atreu els corruptes cap a la vida llicenciosa i sense base ètica possible, en un cercle interminable d’anarquia capitalista irrecuperable.