Tens 0 productes a la teua cistella
En el panorama cultural del medievalisme europeu, la lírica trobadoresca no fou només un exercici d’estètica o d’entreteniment cortés, sinó un autèntic dispositiu de representació política, transmissió ideològica i diàleg amb el poder. Els versos dels trobadors no discorrien al marge de la realitat, sinó que comentaven de manera incisa conquestes, guerres, conflictes dinàstics i les accions dels mateixos monarques. D’aquesta manera, la conquesta del Regne de València per part de Jaume I i la seua posterior consolidació institucional entraren de ple en l’univers poètic de l’època.
Aquest dissabte 19 de setembre, a les 19:00 hores, l’almàssera del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna acollirà la conferència «“Car València val”: els trobadors medievals i les terres valencianes». La trobada anirà a càrrec de la professora de Filologia Romànica de la Universitat de Girona i especialitzada en literatura medieval Miriam Cabré Ollé, en el marc de la quarta edició del cicle d’Història Medieval organitzat pel Grup Harca i la Mancomunitat de la Valldigna amb el suport de la Generalitat Valenciana.
La «valor» d’un regne: de Cerverí de Girona als poetes valencians
Un dels moments clau d’aquesta relació el protagonitza el trobador Cerverí de Girona —el més prolífic de la seua època vinculat a aquests territoris i a qui Cabré ha dedicat estudis fonamentals—, qui utilitzà la fórmula «Car València val» per a elogiar el territori i el monarca Jaume I. Amb este joc de paraules, el nom de València s’associava directament a la valor o vàlua cortesana, expressant que dominar una terra que «val» exigia del rei una virtut política a l’alçada del territori. Així mateix, les investigacions de Cabré han il·luminat com l’obra de Cerverí estigué íntimament lligada a la vida cultural i política de la cort de Pere el Gran.
Tanmateix, la circulació de models literaris no es limità a la mirada exterior dels trobadors. L’estètica i les formes trobadoresques —nascudes a les terres occitanes— impregnaren la cultura de la Corona d’Aragó i deixaren una empremta decisiva en els poetes valencians posteriors. Aquesta tradició es pot resseguir des de la poesia amorosa en occità de Gilabert de Pròixida fins a Jordi de Sant Jordi, qui al segle XV combinà l’herència de la fin’amor, els senhals i els gèneres tradicionals amb noves influències italianes i franceses. Un recorregut de transformació que desembocaria finalment en la figura d’Ausiàs March, responsable de trencar amb els convencionalismes de la llengua poètica anterior per a bastir una veu pròpia.
La conferència d’aquest dissabte al Monestir de la Valldigna, amb entrada lliure fins a completar l’aforament, ofereix així una oportunitat per a comprendre com la circulació de versos, llengües i models cortesos des del segle XIII va acabar bastint un dels moments de major esplendor cultural de la història medieval europea.
