Carles Fenollosa presenta ‘Guerra, victòria, demà’, una novel·la centrada en la memòria col·lectiva valenciana

El passat divendres 17 d’octubre, el Centre Cultural Octubre de València va acollir la presentació de la nova novel·la de Carles Fenollosa (València, 1989), Guerra, victòria, demà, editada per Llibres de la Drassana. L’acte, organitzat a la llibreria Fan Set, comptà amb la participació de l’escriptor Joan Benesiu i de l’editor Vicent Baydal, que conversaren amb l’autor sobre els grans temes que travessen el llibre: l’evolució del poble valencià al llarg del segle XX, les esperances de la Segona República, la desfeta de la Guerra Civil i les ombres allargades de la repressió i l’exili.

Amb només 36 anys, Fenollosa ha construït una trajectòria sòlida i polifacètica. Llicenciat i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, ha desenvolupat una extensa recerca sobre la història de la llengua i la literatura valencianes, plasmada en llibres com Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians (2022), Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (Premi València Nova d’Assaig 2022) o La modernitat frustrada (Premi València d’Assaig 2024). També ha sigut col·laborador habitual en mitjans com Caràcters, Saó o Lletraferit. Com a narrador, va sorprendre el 2018 amb Narcís o l’onanisme, una novel·la provocadora i emotiva que obtingué el primer Premi Lletraferit. Ara, set anys després, torna a la ficció amb una obra d’una ambició notable.

Guerra, victòria, demà s’endinsa en les dècades centrals del segle XX valencià, de 1920 a finals de la dècada de 1960, amb una mirada literària que rescata un període encara poc narrat. El llibre té com a eix la veu de Jesús Martorell, narrador i protagonista, que escriu en forma de diari o de memòries. Martorell és un personatge fràgil, turmentat i alhora supervivent, capaç de mostrar la llum i l’ombra d’una època marcada pel fracàs dels projectes col·lectius i per la pervivència de l’esperança enmig de la derrota. Segons l’editor Vicent Baydal, “Jesús Martorell és un d’aquells personatges que no s’obliden mai: trist i fràgil, però també valent, capaç de resistir i advertir-nos des del passat sobre els perills de la intolerància i la injustícia”.

Durant la conversa de presentació, Benesiu i Fenollosa establiren ponts entre la memòria valenciana i la memòria europea del segle XX. Benesiu subratllà com els exilis, les ciutats marcades per la història i les derrotes col·lectives dialoguen amb esta nova obra, mentres que Fenollosa explicà que la València dels anys 30 i 40 juga en la novel·la un paper tan fonamental com el Dublín de Joyce o l’Ítaca d’Homer en la seua història. La ciutat apareix com un espai laberíntic i ferit, símbol de la vida i de la memòria.

A més de la dimensió històrica i política, Guerra, victòria, demà planteja una reflexió sobre la identitat valenciana al llarg del segle XX: una identitat sovint frustrada, però sostinguda per figures intel·lectuals i veus individuals que, com Martorell, continuen buscant sentit i dignitat. Una èpica poc coneguda, però que es pot resseguir entre les pàgines de la novel·la.

Amb esta segona obra narrativa, Fenollosa confirma la seua condició d’autor de referència de la literatura valenciana contemporània. Guerra, victòria, demà és una narració emocionant, un testimoni d’una generació trencada i un advertiment per al present.