Tens 0 productes a la teua cistella
En la pàgina web del Senat podem llegir el següent: «És la Cambra de representació territorial. […] Del que es tracta amb aquesta definició és de donar entrada al Parlament central a la veu i interessos d’aquestes entitats territorials, per, d’aquesta manera, aconseguir una integració i coordinació més grans entre els poders central i els autonòmics». En la pràctica sabem que no és així, que aquesta cambra s’ha convertit en un cementeri d’elefants en què, sobretot els partits majoritaris, agraeixen els serveis prestats a veterans militants i els asseguren un còmode retir.
No és el cas del senador de Compromís, Carles Mulet, que segurament deu ser el senador més reivindicatiu i que més propostes ha presentat en tota la història del Senat. Ara un llibre, Carles Mulet, una temporada al Senat (Onada Edicions), coordinat pels periodistes Emma Zafón i Jordi Maura, ens aproxima a la figura i al treball del primer representant del valencianisme polític al Senat.
El llibre comença amb una entrevista amb profunditat feta per Emma Zafón, on es fa un repàs de la seua trajectòria vital i política. És així com sabem que s’hi afilia als setze anys i que en les municipals del 2003 és elegit regidor pel seu partit a Cabanes, el seu poble natal. És l’únic regidor en un ajuntament amb un bipartidisme uniforme, amb el PP en el poder i el PSOE en l’oposició, que de vegades coincidien en les votacions. Eren els anys del boom de la construcció en què Cabanes estava en el centre de molts projectes especuladors: l’accés a l’aeroport, els parc temàtic Mundo Ilusión… Segons explica, quan ell alçava la veu contra algun d’aquells projectes, la premsa que vivia a sou dels grans promotors el silenciava, i El Periódico Mediterráneo publicava una pàgina de l’empresa amb el missatge que volia llançar per donar-li resposta i ací tancava el debat públic.
En 2015 és designat senador territorial a proposta de Compromís, i aquell any es fa visible perquè presenta una esmena a la totalitat als pressupostos del ministre Montoro, que amb l’excusa de les dificultats econòmiques va presentar unes retallades molt importants dels serveis públics. Com a text alternatiu va aportar passatges de la Bíblia, com aquelles de «no robaràs». La seua faena ha tingut de vegades més repercussió per les anècdotes que no pel treball del dia a dia; per exemple, va tenir molta repercussió quan, cansat que moltes preguntes no es contestaven o que es reiteraven i entraven en un bucle, va decidir preguntar quins protocols tenia adoptats els govern davant la possibilitat d’una apocalipsi zombi. Era un intent de cridar l’atenció sobre el nul respecte del PP al control parlamentari. Aquesta vegada, el govern sí que va contestar esplaiant-se amb tot luxe de detalls i pretenent ser graciosos. Allò va omplir tertúlies als mitjans de comunicació i va arribar a ser notícia fins i tot al estranger.
L’entrevista segueix passant revista a algunes de les iniciatives parlamentàries de Carles Mulet, que figuren en la segona part del llibre de manera més detallada, com ara la memòria històrica, el cas de molts carrers dedicats a un tal «José Antonio» de qui ningú no coneixia el cognom, el 155 contra Catalunya, els trens valencians, la citricultura i el dia que tots els partits van votar a favor de Sud-àfrica, quan va demanar la compareixença de Bárbara Rey en la Comissió d’Interior per un presumpte cobrament de fons reservats que li valdre una aparició en el programa Sálvame, preguntes sobre la Casa Reial, sobre la Dama d’Elx i un llarg etcètera. A totes aquestes intervencions es pot accedir mitjançant codis BIDI de resposta ràpida (QR). Tot plegat, és un llibre molt complet per a conèixer la personalitat i el treball d’aquest senador valencià.
