Tens 0 productes a la teua cistella
26/12/2022
Hi ha metàfores que naixen per curar els mals, imatges que descansen sobre les ànimes ferides per guarir-les i encendre una espelma d’esperança. Les flors de Txernòbil és això. El nou disc de Carles Pastor tanca la trilogia que començà amb Dies de ràdio i Andròmina, dos discos rellevants en l’escena de la cançó d’autor valenciana, ancorats com en el recent treball en aquest calaix de sastre de gènere musical batejat com americana on cap igual el blues, el folk d’arrel gaèlica, el country, el rock, el gospel o el jazz. Un estil poc habitual per a la música en valencià però que ha quallat entre uns pocs músics de llarg recorregut, erudits diríem, que fugen dels cànons de la Cançó.
«El títol de l’àlbum reflecteix els temps convulsos que vivim i dels quals, malgrat tot, poden sorgir coses boniques», explica Carles Pastor. Aquest disc «té més llum», afirma, i convida a l’optimisme després de dos treballs potser més agres. Eixe redreçament de les emocions, Pastor l’interpreta bussejant en la mar de les seues influències. Igual et fa en valencià el «Simple twist of fate» de Bob Dylan, que et captiva amb la lletra original de Leonard Cohen «Tot el que es mou és blanc». Per no parlar de la vivaç peça que obri el treball, «La nit més negra», un sentit homenatge a les grans dones de la música americana.
Però posats a apostar per algunes cançons, em quede amb tres delícies. «Cançó de capvespre» és un estimulant renaixement, una vida nova que comença després del dolor i que, tot i la melangia, melòdicament ens fa sentir en pau: «Tinc una porta nova per obrir, un poema per si torna de nou el desig, dies que s’omplin de llum, tots els colors del blau. // Tinc una cançó per si tu la vols, per a descobrir noves contrades. Tinc un full en blanc com sempre tinc se’n van les ombres, s’adormen els arbres torne a creuar els dits. / Tinc una enyorança cap al sud i una altra cap a tu». Per altra banda, destaca la col·laboració de Laura Esparza en «Aventures». Un relat concebut com Pastor entén les composicions, com si foren escenes cinematogràfiques. En aquesta apareix el Major Tom (de David Bowie) en una història que es clou, de nou, amb un bri d’esperança: «Els calendaris ja no saben ni cap on anar, quan no saps veure allò que tens quan les tornades sembla que no tornaran, la tens davant i no la veus si ho vas tocar un dia amb la punta dels dits encara tens un altre intent». Finalment, per dibuixar aquestes flors de futur, en un present encara amarg, Pastor s’acomiada amb la força dels versos «Ni odi, ni enveja, ni por», una epístola sobre una separació que creix amb una intensitat coral digna d’acompanyar els crèdits d’una pel·lícula. Al setembre veurem rodar l’espectacle de Carles Pastor. Abans en plataformes digitals. Ganes de flors.
Fotos de Xepo WS
