La revista degana en valencià

Carlos Mazón: un president sense vergonya ni responsabilitat

Han passat ja quatre mesos des de la devastadora dana que va assolar el País Valencià, deixant centenars de famílies sense casa, amb infraestructures malmeses i una gestió pública que ha brillat per la seua inoperància. I malgrat tot, al capdavant de la Generalitat Valenciana continua el mateix president: Carlos Mazón, un dirigent que ha demostrat ser incapaç de gestionar una crisi d’aquesta magnitud.

Després d’aquesta catàstrofe, la societat valenciana ha respost amb indignació i mobilitzacions massives, eixint al carrer per exigir responsabilitats. Diverses entitats civils han liderat protestes multitudinàries per denunciar la incompetència i la manca d’empatia d’un govern que sembla més preocupat per protegir els seus interessos que per atendre les necessitats de la ciutadania.

La falta de resposta del Consell davant les demandes ciutadanes és escandalosa. Les ajudes han arribat tard i malament, i moltes famílies afectades continuen sense solucions efectives. Mentrestant, Mazón i el seu partit, en lloc de fer autocrítica i buscar mesures reals per pal·liar la situació, es dediquen a minimitzar l’impacte de la seua negligència i a tirar pilotes fora.

A més, la reconstrucció del País Valencià s’està convertint en una altra mostra de clientelisme i favoritisme. Empreses afins al govern estan obtenint contractes sense cap mena de transparència, evidenciant que Mazón prioritza beneficiar els seus amics abans que garantir una recuperació justa i equitativa per a tots els valencians i valencianes.

Quina mena de president és incapaç d’assumir responsabilitats en un moment de crisi? Un president que no escolta el seu poble, que ignora les veus del carrer i que es parapeta darrere d’una majoria parlamentària sense voler veure la realitat. Aquesta actitud no només és irresponsable, sinó que també és una burla a totes aquelles persones que han perdut casa seua, negocis i fins i tot la seguretat en un futur digne.

Carlos Mazón ha demostrat que no està a l’altura del càrrec que ocupa. La ciutadania valenciana ha parlat, els carrers han rugit i el missatge és clar: cal un lideratge responsable i compromés. Però sembla que Mazón ni escolta ni vol escoltar. Potser és hora que el seu propi partit es plantege si vol continuar sostenint un president incapaç de gestionar situacions crítiques. El País Valencià mereix molt més que un president sense vergonya ni responsabilitat.

Aquest episodi no és l’únic que evidencia la manca de lideratge de Mazón. Durant els seus mesos de govern, s’han anat acumulant exemples de mala gestió, des de la desprotecció del sector agrari, passant per les retallades en sanitat i educació, fins a les polèmiques decisions sobre urbanisme i medi ambient. La seua estratègia política s’ha basat a alimentar la confrontació i beneficiar els grups de poder afins al seu partit, mentre desatén les necessitats de la majoria social.

La manca de planificació i inversió en infraestructures crítiques també ha sigut una constant en el seu mandat. La catàstrofe climàtica ha posat en evidència les greus deficiències en la xarxa de prevenció i resposta a fenòmens extrems, i en lloc de reforçar aquests mecanismes, el govern de Mazón ha preferit mirar cap a un altre costat.

En definitiva, l’actual president de la Generalitat Valenciana ha demostrat no només una incapacitat manifesta per governar en temps de crisi, sinó també una preocupant desconnexió respecte a les necessitats de la societat valenciana. La indignació creixent i les protestes al carrer són un símptoma clar que el seu model de govern no respon a les demandes ciutadanes.

El País Valencià necessita un canvi urgent. No es pot permetre que el futur de milers de persones estiga en mans d’un president que ha demostrat que la seua principal preocupació no és el benestar col·lectiu, sinó la perpetuació del seu poder i el benefici dels seus afins. La responsabilitat política és innegociable, i si Mazón no assumeix les seues errades, haurien de ser la ciutadania i els mecanismes democràtics els que el facen fora.