Tens 0 productes a la teua cistella
03/03/2020
Sona la «Cançó del toreador» de Carmen, l’òpera de Bizet basada en la novel·la de Mérimée, ben coneguda pel públic. Dalt de l’escenari, tretze ballarines i ballarins ballen/interpreten amb una tècnica acuradíssima i transmeten una emoció i una sensualitat poc freqüent en espectacles de dansa, creant una vibració especial en el pati de butaques pròpia només d’espectacles grans, redons, perfectes. Ajuda també el vestuari, l’escenografia i les llums, superbs tots ells. Tot el conjunt fa que un públic commogut per l’espectacle aplaudisca dret durant 10 minuts. Es tracta de Carmen.maquia de la companyia valenciana Titoyaya Dansa, premi al millor espectacle de dansa en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2019.
Proyecto Titoyaya naix al 2006 com a companyia valenciana de dansa contemporània de la mà de Gustavo Ramírez Sansano, un dels coreògrafs valencians més reconeguts internacionalment, tant com a coreògraf com en el paper de director artístic. Des d’aleshores, ha treballat per tot l’Estat, Europa i Nord-amèrica amb la qualitat artística i el rigor tècnic com a premissa del seu treball.
Carmen.maquia naix en principi al 2012, estant Ramírez al front de Luna Negra, a Chicago, i és qualificada pel Chicago Sun com una obra mestra, i és a hores d’ara una peça de referencia que altres companyies inclouen en el seu repertori, com el Ballet Hispánico de Nueva York o el Ballet Met de Columbus.
Al 2019 és recuperada per la companyia en coproducció amb l’Institut Valencià de Cultura i la col·laboració de la International Dance School. Una conjunció de grans creadors i creadores i intèrprets aconsegueixen una versió del clàssic de Merimée actual, emotiva, estètica i tècnicament perfecta: Gustavo Ramírez a la creació i coreografia, la direcció és conjunta de Ramírez i Verónica Garcia. Amb una inspiració de les obres de Picasso, Luis Crespo crea una escenografia efectiva, funcional, minimalista i preciosíssima i David Delfín un vestuari amb un elegància i una exquisidesa meravelloses. Tant l’escenografia com el vestuari i les llums en un blanc i negre que trenca la imatge estereotipada de la Carmen en tons rogencs de l’imaginari col·lectiu que tothom tenim i fa augmentar l’elegància de l’espectacle; fins i tot la sang és d’un verd pàl·lid.
La part interpretativa està encapçalada per una interpretació precisa, tècnica i emocional de Diana Huertas com a Carmen i dotze ballarines i ballarins en estat de gràcia. Inoblidable l’escena del «Toreador» entre el públic. Sensual el ball de la declaració de Carmen i el soldat, exquisida la mort de la protagonista.
La nota negativa la posarem en una programació que només ens deixa uns dies per a poder gaudir de Carmen, potser pels compromisos internacionals, però és emprenyador que tants espectadors d’arreu del món puguen disfrutar d’una producció valenciana més que no els valencians. Confiem que torne a ser programada als nostres teatres moltes altres vegades i que ens emocione tantes altres.
Article publicat al número de desembre 459.
