Tens 0 productes a la teua cistella
15/04/2020
La possibilitat de realitzar un documental sobre una dona tan singular com Carmen Valero (Silla 1893-1962), ha estat possible a partir de la investigació del cronista Josep Antich i amb la col·laboració del fill Lluís Fíol Valero, que ens encoratjaren des del primer moment. Nosaltres vam veure que aquesta dona de Silla, precursora de l’educació en igualtat i del feminisme durant la II República, mereixia no quedar en l’oblit. Reunia suficients i sobrats mèrits, a més de per la seua implicació en les reformes educatives de la república, perquè acabada la guerra civil fou apartada del magisteri, que era la seua vocació, pel govern franquista, patint una represàlia tan injusta; també perquè com tantes víctimes de la dictadura, corria el risc de ser oblidada, que és el que vol evitar la llei de la Memòria Històrica.
El documental, del qual som autors Armand Zaragozà i jo mateix, ha estat produït de manera col·laborativa amb l’ajuntament de Silla i és presentà el passat 27 de febrer, al centre cultural municipal que porta el nom de Carmen Valero. Ens va sorprendre l’acollida d’aquesta presentació, amb un local ple de gom a gom. Que més de quatre-centes persones s’interessen per conèixer la biografia d’aquesta dona és la prova evident que a la gent li preocupa, cada vegada més, recuperar la memòria històrica.
És necessari no permetre que l’oblit deixe oberta la porta a la possibilitat que tornen a viure’s situacions socials i polítiques tan deplorables per a la llibertat i la dignitat de les persones, com fou la Guerra Civil i la dictadura i com hem patit al llarg de la història. La cultura, en aquest cas en forma de pel·lícula, ens pot fer discernir, reconfortar i entendre els delicats moments pel qual passem els pobles de manera tan reincident. Contràriament, sense cultura estem desemparats i venuts enfront de l’angoixa, el pànic i la desolació. Les desgràcies que ha patit, pateix i patirà la humanitat, sempre s’han superat i s’han de superar de la mà de la cultura.
Durant els anys de la dictadura, i també encara ara amb la democràcia, fer memòria d’esdeveniments de la guerra i la postguerra ha estat un tema tabú, però és just que persones com Carmen Valero i tantes històries de persones i d’esdeveniments passats, siguen hui escoltats i reconeguts amb la dignitat que es mereixen. Les persones de la meua generació i els que venen darrere, necessitem exemples de lluita i de superació contra les adversitats, perquè aquests testimonis tenen una importància cabdal.
En les tràgiques circumstàncies que estem passant per la pandèmia del coronavirus hem decidit alliberar el documental, perquè tothom puga visualitzar-lo a casa.
L’enllaç del documental:
