Tens 0 productes a la teua cistella
Allà on sigues, benvolgut Antoni, volem compartir unes reflexions amb tu. Perquè si bé en un principi aquest article era un In memoriam amb motiu del teu decés i un agraïment per tantes coses que ens vas ensenyar del món de les llengües i la cultura clàssiques, en uns pocs dies ens van arribar les notícies concatenades de la mort del papa Franciscus i de l’elecció del nou, Leonem XIV.
Sí, Habemus papam. Una notícia que hem volgut enviar-te, entreverada amb uns comentaris i una mena de diàleg virtual amb tu, com en tantes ocasions vam fer.
I, és més, en aquestes circumstàncies t’hem enyorat encara més. Quantes coses hauríem pogut parlar del llatí eclesiàstic! D’eixe llatí que tan bé cultivaves, que tant ens interessa continuar cultivant i difonent, i que ara tan present ha estat per a tothom i a tota hora!
Perquè, sí, locucions com ara Extra omnes (‘Tothom fora!’), Habemus papam (‘Tenim papa!’) no tan sols han tingut presència mediàtica conjuntural, sinó que han anat acompanyades de paraules plenament valencianes però de profundes arrels llatines i de notable relleu històric (conclave, mitra, solideu, pontífex, paborde, capella Sixtina) i tantes altres relatives a la indumentària, les estances, els personatges o els rituals eclesiàstics.
Per no parlar del lema del 267é Summe Pontífex de l’Església catòlica, In illo uno unum, ‘En Ell, que és Un, en som un’; final d’una altra frase més llarga de sant Agustí que deia: Nos multi in illo uno unum (‘tot i ser-ne molts, en ell, que és Un, en som un’).
Sí, Antoni, quant ens hauries ajudat a perfilar-ne els matisos!
Així que, encara colpits pel profund significat de la frase amb què la Universitat d’Alacant havia anunciat el teu òbit, Finis vitae sed non amoris (‘El final de la vida, però no de l’amor’), ens trobem orfes dels teus consells per a extraure els rerefons lingüístics, històrics i culturals del moment present.
Una defunció, la teua, que ens va afectar profundament el darrer 30 de març, quart diumenge de Quaresma de 2025. Un dia en què el preceptiu Evangeli de Lluc 15,1-2 ens va dur a pensar en tu quan vam interpretar de manera metafòrica allò que s’hi deia: Erant autem appropinquantes ei publicani, et peccatores ut audirent illum (‘Els publicans i pecadors s’acostaren a Jesús per sentir-lo’). Perquè, si substituïm allò de «publicans i pecadors» per «interessats en la llengua i cultura clàssiques» se’ns revelen molt bé el teu caràcter i actitud, tan en la línia del Jesús evangèlic: obert, generós, atent als qui et demanàvem consell.
Uns consells que s’havien tornat pràctica habitual des de 2018 a l’hora de triar els títols, en llatí, dels Llibrets de la Foguera Benalua.
I, en línia similar, també en té constància la mateixa revista Saó que ara ens acull i amb la qual tan desinteressadament participaves, enriquies i prestigiaves amb les teues col·laboracions.
Sí, Antoni, i encara ens queden moltes més coses de què parlar: de llatí i del nou papa; de les festes i d’Alacant; de rituals i de poetes antics que tu vas rescatar donant-nos l’oportunitat de fer-ne una anàlisi etnobotànica i historicoclimàtica dels textos; d’arquitectura sacra i de reflexions sobre el valencià. Molts temes, molts, que se’ns van quedar en el tinter, però dels quals, ni que siga a distància, intentarem tindre’t informat.
Allà on sigues, sí, però també on continues estant: en el nostre cor i els nostres pensaments.
Revista núm. 513, pàgs. 14-15. Maig 2025.
