Tens 0 productes a la teua cistella
27/05/2021
Estimat Déu, en el cas que existisques, m’és igual el teu nom, el teu color de pell, el teu sexe, la teua edat, i per descomptat, la teua religió. Tampoc m’importa si ets un@ o un conjunt de deïtats, tampoc m’importa el títol del llibre de fantasia que conte la teua suposada història. Tampoc m’importa si hi ha vida després de la mort, perquè ja estaré mort, i solament viuré en la memòria dels meus sers estimats. Tampoc m’importa que em perdones pels meus pecats, perquè en el cas que alguna de les meues accions es pogueren qualificar de tals, no serveix de res el teu perdó si no em perdone jo mateix. Tampoc m’importa que t’importe el que dic, perquè t’escric perquè no sigues tu qui em llegisca. I a hores d’ara et preguntaràs, vaja, i per a què m’escriu aquest bon ateu de Déu?? T’ho explique:
Gràcies a la teua possible existència, hi ha hagut, hi ha, i hi haurà éssers humans en aquest planeta que fan El Bé, per la seua Fe. Però sempre vaig pensar que per a ser bona persona, amb els meus semblants, amb els altres éssers vius que habiten aquest lloc i amb el lloc mateix, no fa falta creure en tu, encara que haig de reconéixer que existeixen les bones persones que t’atribueixen a tu les seues bones accions, i, què vols que et diga?, benvingudes siguen, encara que per descomptat no tenen el monopoli ni l’exclusivitat del buenismo humà.
No obstant això, haig d’informar-te, per si no ho saps ja, que des del primer Xaman, fins a l’últim Papa, passant per tota sort d’espavilats, en absolutament totes les civilitzacions que han habitat el món des de després dels dinosaures, has estat utilitzat bastament com a font de poder. A excepció de les que vaig qualificar en el paràgraf anterior com a bones persones, i moltes d’aquestes tal vegada no solen portar bates de color púrpura, escorta, o cotxes blindats, la història ha demostrat que ser el teu representant en la Terra atorga Poder, i com a animals, no sé si molt intel·ligents, però almenys no tan ximples, el sil·logisme és de parvulari de Filosofia, ser el teu portaveu encara sense veu que portar, és molt, però que molt, rendible.
Bé, recapitulem, encara que siga en pla “torrent” d’idees: guerres santes en el teu nom, inquisició en el teu nom, espoliació i colonització en el teu nom, persones cremades en la foguera en el teu nom, pederàstia protegida o ocultada en el teu nom, beneficis fiscals i materials per onsevulla en el teu nom, sacrificis absolutament de tota classe en el teu nom, palaus i fins a estats en el teu nom, màquines de matar com per exemple els templers amb el teu copyright en les seues espases, i un llarguíssim etc.
També és veritat que en el teu nom la humanitat ha produït meravelloses obres d’art, pictòriques, escultòriques, arquitectòniques, literàries, i per descomptat sonores. Però dic jo, el talent artístic i científic existiria igual si en lloc de representar-te a tu es representés un meló, no? O és que la creativitat també és exclusiva com el buenismo?
Jo que em faig moltes preguntes, pense: no diuen que tu vas crear a l’ésser humà? A tots? Què van fer els portuguesos al Brasil, els anglesos a Amèrica del nord, o els meus paisans a Centreamèrica? Pèrsia, Roma, Islam, Egipte, Palestina, musulmans, jueus, cristians, maies, inques, xinesos, fenicis… és igual el racó del món i l’època en la qual ens situem; per a portar el teu nom d’un lloc a un altre, es va massacrar, es va torturar, es va violar, es va abusar, i el que és pitjor, en gran manera es continua fent en ple tercer mil·lenni. No vas crear tu a l’esclau, igual que a l’amo? No vas crear tu al negre, al groc, o al marró, igual que al blanc? No vas crear igual a l’utu que al tutsi? A l’israelià que al palestí? Al xiïta que al sunnita? A l’indi de dalt que a l’indi de baix? Al KKKapirot que a l’encadenat? A l’alt que al baix? Al gros que al flac? Al minusvàlid que al superdotat? Per què en el teu nom la carta universal dels drets humans és sovint més lletra morta que el teu propi nom?
A hores d’ara de la meua reflexió, tu i jo sabem que aquí hi ha truc. Sabem que per als estats, les castes, les organitzacions religioses a vegades estructurades com a autèntiques màfies, les empreses multinacionals, les aristocràcies i reialeses vàries, les organitzacions terroristes, i les elits en general, el poder i els diners són la veritable religió que mou el món, i el teu nom, quan apareix, no és més que una excusa. A mi particularment tant m’horroritza un 11-s o un 11-m com una guerra preventiva amb l’infame objecte del control petrolier. Sabem que el capitalisme neoliberal ha pervertit totes i cadascuna de les lletres de la preciosa paraula d-e-m-o-c-r-à-c-i-a. En nom de la tan sofrida llibertat, cada vegada som menys lliures. Algunes de les teues criatures són capaces de produir un tractament mèdic vital per 10 euros, i vendre-ho per 10.000. I encara que tan equànime transacció no es realitze en el teu nom, la variant del teu nom al costat del país on un ésser humà nasca determina que mor o viu. No continuaré relatant-te les virtuts del món que diuen que has creat, perquè ja estàs tu omnipresent per a saber-ho, però ara ve el veritable motiu d’aquesta carta.
Et donaré una idea que potser pot canviar les coses. Si fores tu mateix el que transmeteres el missatge que et propose, tal vegada desarmaríem als que en el teu nom fan de la vida d’algunes persones un infern, però del de veritat, no amb dimonis i calentet, sinó del de “em muir de fam o de set”, o per una mina anti persona. I el missatge podria ser aquest:
“NO existisc, per tant deixa d’aprofitar-te d’una maleïda vegada del meu nom en el teu benefici, però per si de cas existisc, pensa en mi, obra el bé, i simplement sigues feliç, especialment quan comparteixes aquesta felicitat tant amb el semblant com amb el diferent. I per a pensar en mi, no t’has de sacrificar tu, ni sacrificar a uns altres, ni anar a cap lloc a escoltar bovades, pots fer-ho passejant amb bicicleta, o fent ioga, simplement pensa, i si és per tu mateix millor, perquè guanyes estar menys manipulat. Quan muires, tant de bo per causes naturals, no aniràs a cap lloc, però per si de cas véns al paradís, et promet que en el diví cel et revelaré el meu veritable nom i fins el meu e-dni, si sóc capaç de recordar-me’n, que amb tanta imaginació mal dirigida, m’han anomenat de tantes formes diferents, que no sé si sé qui sóc. Però sí que sé, que de tu, ésser humà, depén la vida, l’amor, la pau i fins a l’ésser o no ser d’un planeta anomenat Terra. Sense cap acritud, posa les teues creences d’una vegada sota el microscopi, i si allí em trobes, ja saps, ens veiem en la bicicleta i el ioga, però si no em veus, deixa d’una vegada d’utilitzar-me com a excusa per a putejar a uns altres, que si va i sí que existisc, igual dóna el mal que faces en la teua vida, quan arribes on vages, ja t’apanyaré. Si hi ha Judici Final, i la Llei i la Justícia ací a dalt no són tan caricaturesques com ací a baix, a mi ja em ficaran un bon paquet per haver creat això que teniu ahí, et digues com et digues (no sé qui, tal vegada jo, Déu, haja de creure en algun Supra-Déu per a obrar el bé), però tu, desgraciat aprofitat, te les veuràs amb mi, i a veure si en lloc de verges i coquetes de mel, et conte el conte del caçador i l’ós”.
Bo, estimat Déu, diuen que reinventar-se o morir, no perds res per provar de transmetre el missatge que t’acabe de suggerir. Total, les barres i estrelles intentaran fotre tant com puguen a la falç i el martell, bo això em queda una mica desfasat, millor a la mitja lluna, i viceversa, amb l’únic objectiu d’obtenir Poder i Diners, si pot ser, més que el veí, que si no el capitalespiritualisme no té gràcia. Però almenys es pot desenvolupar el sentit més preuat que posseeix la nostra espècie, després de la intel·ligència, i la capacitat d’estimar, el sentit de l’humor.
O no seria graciós que la humanitat vivira una veritable Revolució des de l’interior del mateix individu? T’imagines que després de mirar en el microscopi, i de pas a la biblioteca, les persones deixaren d’anar a escoltar un xerraire bíblic o a un polític amb el discurs escrit prèviament en la planta de dalt de l’àtic de l’última planta? (no tindria sentit parlar si ningú escolta) T’imagines que un líder declare un estat de guerra i que la gent, per ella mateixa, de cor, s’unisca i diga NO, vés tu!? (el líder amb casc en la trinxera? jajaja) T’imagines que el peix gros, que es menja els xicotets des de fa molts segles, rebente per una indigestió? T’imagines a un evasor fiscal en el seu paradís encapsulat dins d’un lingot d’or sense poder eixir d’ell per a poder venerar-lo i acumular-ne? T’imagines al primer món dient-li al tercer “anem que t’espere que estàs ressagat, i si això, deixe de posar-te la traveta”?, si total els ciutadans de tots dos mons no els hem categoritzat, hem nascut aquí o allà, però vam néixer com a humans pel mateix lloc, i els organitzadors del sistema són els que s’aprofiten del seu sistema, a costa de tots. T’imagines que en lloc de gastar energia a anar a Mart, netegen la nostra casa, que és l’única que tenim? T’imagines que el 99,9% dels clients d’un banc, rescatat amb els diners del poble, que acomiada a la meitat de la seua plantilla obtenint beneficis i que puja al mateix temps els dividends dels seus directius, canviaren tots junts a un banc cooperatiu?
A veure, pecaré d’ingenu i simplista, però per a entendre’ns, què passaria si un país que dedica un pressupost descomunal en armament, en lloc de construir cada dia milions de bales i bombes, dediques aquesta suma d’un sol dia a enviar una flor a cada ciutadà del seu país veí? Vaja, si aquest dia el veí vol el teu petroli, tens la pistola descarregada, però de veritat penses que inundant de flors al teu veí, vindrà pel teu petroli? No sé, ací ho deixe, el cas és que pense que el primer que ho faça crearia tendència, i en pocs dies, hem fet pobres als productors d’armes, rics als productors de flors, i com a mínim el món faria millor olor, NO?
RESET per favor, Beethoven ja ens va escriure la banda sonora, solament hem de creure en això (ja va sortir la Fe, veus?, i sense anar a missa). Amb tu o sense tu, o ho fem possible, o alguna generació, no gaire llunyana, pagarà molt cara la nostra factura. Bon Déu, fins ara, que l’últim pensament no va dirigit a tu, ciao bambino.
Governant de governants de governs del món, tu, sí tu, el que de veritat mous els fils, podreix-te en la teua riquesa il·legítima acumulada. Ets el mascle Alfa dels mercats de valors, però per mi te’n pots anar a Mart d’una vegada, a esclavitzar pedres, que aquí ja estem cansats de ser les titelles dels polítics que ens converteixen en titelles per a tu.
