La revista degana en valencià

Carta oberta a la Senyora Vicepresidenta Tercera del Govern i Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

19/08/2021

Si us plau, no us feu l’ofesa a hores d’ara ni poseu cara d’indignació i d’escàndol perquè els subhasters del negoci oligopòlic de l’energia elèctrica s’estiguen folrant en mig de la crisi, com si haguésseu caigut del cirerer ara mateix. I no tracteu de calmar la indignació popular tot dient a hores d’ara que «obrireu una investigació» per l’escàndol del buidatge dels embassaments espanyols.

No ens feu passar per babaus a tota la resta de ciutadans: mireu, us en donaré una petita pista, per si el vostre exèrcit d’assessors encara no us n’ha donat cap.

Agafeu els preus de mercat diari (majorista) que resulten dels tripijocs d’aquests oligopolis quan van a la subhasta del mercat diari i intradiari d’electricitat, que coneixen tan bé com els grans subhasters d’habitatges coneixen les que eixiran a subhasta.
.
Aquestes dades són a les vostres mans, publicades diàriament per l’Operador del Mercat Elèctric (www.omie.es).

Us pose com a exemple els del dia 16 d’agost del 2021:

Dia 16/08/2021
Preu màxim 109,35 €/MWh
Preu mínim 82,6 €/MWh

Després, agafeu els dels darrers mesos i verifiqueu a les butlletes d’estat de generació dels embassaments, que estan obligats a dur, quan els propietaris d’embassaments que ocupen conques del bé comú amb concessions a 50 anys i que ja hi veuen que comencen a caducar, obrin i tanquen les comportes d’aquests embassaments per tal de generar hidroelectricitat a voluntat (mentre hi haja aigua).

Compareu les hores i els dies de pic de consum, on omplir el darrer espai a fi de servir cada punta de demanda moltes vegades queda en mans dels sistemes de generació que poden entrar i eixir a oferir o retirar energia elèctrica amb rapidesa. I els oligopolis elèctrics, especialment els que tenen les concessions dels embassaments, ho saben. De debò: no us durà més d’un parell d’hores, no cal que la investigació siga d’uns quants mesos per tal de no fer res.

Si veieu alguna relació inequívoca entre preus màxims i obertura de comportes, ja teniu al sospitós de «golfeig» mafiós de preus pel famós mètode del sagaç investigador Gila: «Aquí algú ha matat algú».

A continuació, tingueu ovaris per a confiscar-li els béns o posar-li una multa, com fa Hisenda amb qualsevol defraudador, però, si us plau, no us allargueu amb penalitzacions que suposen tan sols una fracció d’allò estafat. Apreneu d’Hisenda amb els pobres (no pas amb els rics) i poseu-los pel cap baix el doble d’allò defraudat o especulat. I apercebeu-los seriosament tot dient-los que la pròxima vegada que ocorrega, els sotmetreu a una immediata nacionalització de tots els seus béns sense compensació als propietaris.

Finalment, convenceu el vostre partit que, de cara al futur, incloga en els seus estatuts que qualsevol membre del partit que torne a ingressar en el lloc d’una empresa energètica en serà expulsat de forma denigrant i sotmés a escarni públic per «portagiratorista» i que se li podran exigir, per ruptura de contracte, compensacions pecuniàries dos cops superiors als potencials ingressos com a «carreguet» de l’empresa energètica o banc.

De res, senyora ministra.

Ah! I moltes gràcies als buidadors d’embassaments, que han permés sense proposar-s’ho, anant tan sols al seu negociet de l’estraperlo subhaster elèctric, que el poble dels meus pares, Talavera la Vieja, també conegut com a Augustóbriga, una antiga colònia romana a la vora del Tajo, amb vestigis vetons preromans i fins i tot dòlmens de fa uns quants mil•lennis, inundat des del 1963, hagi pogut tornar a ser explorat en profunditat, cosa que no succeïa des de la seua franquista inauguració, encara que alguns estius en baixades i sequeres anteriors, sí que hi va ser espoliat àvidament per buscadors de tresors i antiguitats, davant la deixadesa extrema de les autoritats regionals i nacionals, que a penes es molestaren en traslladar un forn romà pedra a pedra prop de la vora de l’actual embassament i la resta de runes d’un poble que, en l’època romana, tenia aigua potable per aqüeducte, encunyava monedes i posseïa un nivell força elevat d’orfebreria en or, com mostren les restes avui exhibides al Museu Arqueològic de Càceres, ni tan sols es molestaren a investigar-hi.

Tant han espremut la generació hidroelèctrica que ha tornat a aparéixer la barca que el barquer abandonà a la vora del Tajo, que duia des del 1963 coberta per l’aigua de l’embassament i estava a vora uns 20 metres per sota del nivell del poble i a uns 40 metres per sota del nivell de l’embassament ple. Barca amb la qual creuaven la gent local que anava a treballar el camp a les vegues de l’altra banda del riu o que venien de Navalmoral de la Mata pel camí més recte amb cavalleries. Hi vaig muntar en aquesta barca unes quantes vegades de petit, una barca amb la qual ens creuava el barquer el riu Tajo perxant i en la qual cabia un carro, unes quantes cavalleries i bastants persones.

És gràcia que espere assolir del vostre recte procedir i que Déu vos guarde molts anys.
PEDRO PRIETO va ser vicepresident de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN) i membre del panell internacional de The Association for the Study of Peak Oil and Gas (ASPO). Està especialitzat en energies renovables i els seus límits per a substituir en temps i forma les energies fòssils.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top