Tens 0 productes a la teua cistella
31/01/2022
Amb tantes bones persones que el virus s’ha emportat per davant, especialment en les residències, i ací esteu vosaltres, una vegada més a veure qui la té més llarga.
Xafogor, estupor, i vergonya aliena és el que em produeixen les notícies prebèl·liques ucraïneses. Sou uns ionquis del poder, el control, els diners, els mercats, i les fronteres, us deteste profundament fins i tot en la meua última neurona.
Com a civilització què hem aprés de la crisi de la Covid? Doncs ben poc a la vista dels esdeveniments. Tothom desitjant tornar a la normalitat, i va i resulta que abans d’acabar la pandèmia aquí esteu vosaltres, indecents, llançant els daus del Risk. Record amb simpatia aquelles imatges de la capa d’ozó regenerant-se gràcies al confinament, va ser com si la naturalesa enviara a la humanitat al racó de pensar, i fins semblava possible treure una cosa bona de tot allò; pur miratge.
Si jo fora científic i pogués, ni Modernes, ni AstraZenecas, ni Janssens, ni Pfizers, capturaria en una càpsula un polsim del sentit comú, la humanitat, i l’amor a la vida d’algú com Pepe Mujica, i vacunaria a aquests dos titelles cada 8 hores. Només de pensar en les mans fregant-se dels productors d’armes se’m regira l’estómac.
Estem tan idiotitzats i manipulats que sempre ens passa com quan en 2015 el pobre angelet sirià Aylan Kurdi jeia en aquella platja. Va ser un horror, i aquest drama no s’ha acabat encara precisament, però el bombardeig de maldats és tal, que ens indignem, passem pàgina i a una altra cosa. Ara amb tot aquest circ prebèl·lic sembla que ja no importe que els directius de les companyies elèctriques es continuen fent d’or a cada segon, il·lícitament.
En fi, davant tanta immundícia i repugnància els donaré una idea a aquests dos gerifaltes indignes. Pantalles gegants en tot el planeta: per exemple, Valeri Guérguiev i Michael Tilson Thomas, o Yuri Temirkánov i Marin Alsop, al capdavant de l’Orquestra del Teatre Mariinski i la Simfònica de Chicago, o la Filharmònica de San Petesburgo i la Filharmònica de Nova York, interpretant la 5a Simfonia de Dimitri Xostakóvitx i la 3a d’Aaron Copland, o la 4a de Piotr Ilich Tchaikovski i la 2a de Charles Ives. En acabar brindem amb Smirnoff i Jack Daniels, i entre xopets de vodka i bourbon que mane un aplausómetro mundial, i ja està, l’única contesa que tindria sentit, i hauria de quedar en taules, per a propiciar altres rondes!
Ara de debò, en ple S. XXI, si finalment es vessa sang a Ucraïna armant-se una 3a Guerra Mundial, em faig amic d’Elon Musk, perquè a més de deixar-me un Tesla, m’envie a Mart, dimitisc com a espècimen humà.
