Carta oberta al president Mazón

 

President Mazón,

Dubte que vostè arribe a entendre el dolor i la frustració que patim els valencians. Dissabte, 9 de novembre, eixiré al carrer amb un crit al cor que no és només meu, sinó de tots els qui patim la seua irresponsabilitat: “Mazón, dimissió”. Deixe’m exposar-li per què no mereix seure on seu i per què pense que ha de pagar per la seua irresponsabilitat.

Mazón, dimissió, pel silenci gèlid i el retard mortal a activar l’alerta. Mentre les alarmes meteorològiques advertien del perill imminent, vostè i el seu govern callaven. Es va permetre un retard que va esdevindre letal, que va convertir la falta de reacció en còmplice del desastre. President, els valencians mereixem ser escoltats i protegits, sobretot quan hi ha la vida en joc.

Mazón, dimissió, pel desemparament criminal. En el pitjor moment, ens hem sentit sols, desemparats, com si la nostra vida no tinguera cap valor. Veure com s’inundaven les nostres llars, com s’enfonsaven les nostres esperances, mentre vostè i el seu equip desapareixien és un record que quedarà gravat per sempre en la memòria. És incomprensible que hagen intentat aturar l’ajuda de la marea de voluntaris, l’única esperança de molts dels damnificats. Vostè hauria d’haver estat el nostre refugi, però va triar l’abandó. Això no és el que s’espera d’un president; és el que fa un criminal.

Mazón, dimissió, per la insensatesa de no tancar les escoles. Mentre el diluvi fuetejava les nostres terres, les escoles romanien obertes en zones devastades. És així com protegeix els nostres xiquets? Vostè ha posat en perill el més valuós que tenim: els nostres fills. Això no és només negligència; és un crim.

Mazón, dimissió, per la manca de transparència i honestedat. Ens mereixem un govern que siga clar, que siga honest. Vostè ens ha ocultat informació. Què ens amaga? Per què la seua reacció ha estat tan lenta i caòtica?

Mazón, dimissió, perquè els seus crims no poden quedar impunes. No pot ser que, en el futur, qualsevol altre líder puga pensar que pot desentendre’s de la seguretat de la gent sense conseqüències. El seu menyspreu per la vida ha de rebre el càstig que mereix. S’ha de fer justícia.

Mazón, dimissió, per la memòria de tots aquells que ja no hi són. Cada vida perduda en aquesta tragèdia mereix ser recordada i dignificada. Però recordar-los no és només honorar-los, és també exigir justícia perquè aquestes morts no hagen estat en va. Ens deu molt més que paraules; ens deu responsabilitat i acció. Espere que la justícia faça el que vostè no farà: respondre pels seus actes; i que el temps no esborre la seua culpa. Assassí de raons, de vides, que mai no trobeu repòs en cap dels vostres dies, i que en la mort us perseguisquen les nostres memòries.

Mazón, dimissió, per la dignitat del País Valencià. El 9 de novembre eixiré al carrer amb un crit per la memòria dels que hem perdut, per la dignitat de la nostra terra i perquè vostè pague pel dolor que ens ha causat.

Aquestes són les raons per les quals pense que no és digne de representar-nos. Per això, li demane –més ben dit, li exigisc– que, per dignitat, dimitisca. I si no té dignitat, que el destituïsquen i l’encausen per tots els seus crims.

Ens veurem als carrers, enfangats, però sempre nostres.