La revista degana en valencià

Google Translate

Deia Jacinto Benavente que una bona mentida és beneficiosa quan amb ella defensem una bona veritat. És clar que aquesta cita no la coneixien certes persones de Torrevella (Baix Segura) que fa uns dies, fent gal·la d’una ignorància insultant i, fins i tot, irrisòria, es dedicaren a penjar paperots per les parets dels centres educatius de la ciutat farcits de fal·làcies. Tot i que no creiem que aquestes persones lligen un article escrit en una llengua que, per a ells, és exòtica i regional, ens permetem definir alguns termes per facilitar-los la comprensió: «fal·làcia» és un argument presentat com a vàlid, però que no ho és.

En concret, deien que els professors de valencià «adoctrinaven» els seus fills amb la llengua i ho justificaven d’una manera molt poc sòlida: amb una fotografia d’un cartell presentat a un concurs de l’assignatura de valencià que resava: «Tanca la boca si no és per a parlar en valencià» i que, per si algú no ho entenia, apareixia perfectament traduït al castellà més avall. No cal dir que aquest cartell, que formava part d’un concurs del centre, va estar apartat del concurs pels docents del departament, ja que el consideraren poc respectuós. Per tant, la informació de l’esmentat cartell està totalment treta de context. A més, davant la manca d’arguments per a defensar un pensament tan retrògrad (endarrerit, que va contra el progrés), usaren la fotografia d’una professora per criminalitzar-la i que li caiguera tot l’odi monolingüe al damunt.

Des de la plataforma El Sud Trenca el Silenci pensem que el resultat de tot açò és, tot i que de primeres no ho semble, molt positiu, perquè la reacció ha sigut ridícula, immoral i vil (fa referència a una cosa molt, molt dolenta) i, per tant, ells mateixos s’han desacreditat. D’altra banda, aquestes actituds denoten que alguna cosa devem estar fent bé quan es molesten a fer fotocòpies i penjar-les amb nocturnitat com els lladres. I és que mentre qui defensem la tolerància i la diversitat de llengües dormíem com a troncs, aquells que no tenen cap respecte pel patrimoni cultural i abanderen el pensament elemental es posaven el despertador a les 5 de la matinada i, amagant-se com les panderoles, atemptaven contra la dignitat de les persones. Eixe és el camí, es posen al seu lloc, materialitzen les paraules de Benavente. Ah, per cert, a l’endemà no quedava cap cartell penjat i en van tornar a penjar uns altres i van ser arrencats; i encara uns altres i ara sí, sense cap vergonya, a la llum del dia.

En efecte, darrere d’aquesta acció tan pamfletària i demagògica (política que utilitza mètodes irracionals) trobem un element molt recurrent i simple, el discurs de l’odi. Un discurs que, malauradament, els professors de valencià que exercim al Baix Segura patim al nostre dia a dia. No ens estranya gens, suposem que els complexos i mancances retinguts s’han de descarregar d’alguna manera i ens ha tocat, per això aquest fet ens apodera i ens anima a seguir endavant.

La situació del valencià al Baix Segura és realment trista, perquè la llei de l’exempció suposa una nafra oberta des de fa molts anys que genera desigualtats entre l’alumnat i un esforç afegit per part del professorat i els joves que cursen l’assignatura. En molts casos, el fet que en una mateixa aula convisquen alumnes exempts i no exempts crea un ambient hostil i molt poc procliu per a l’ensenyament. A més, l’existència d’aquesta mesura obliga els professors a abaixar el nivell dels continguts per tal de garantir un nombre satisfactori d’alumnes que fan l’assignatura i, més encara, baixa la motivació del docent, que veu com és l’únic del centre que no gaudeix de les mateixes condicions de treball que els companys d’altres àrees.

Ens costa entendre que algunes famílies estiguen a favor que els seus fills passen tres hores a la setmana lectives bregant amb el professor perquè entenen que no han d’atendre a les classes per no  tindre nota de l’assignatura a causa de l’exempció. No seria més lògic que l’estima que els tenen es fera visible en facilitar-los l’aprenentatge d’una llengua que també és seua, que els servirà per a treballar en un futur, els facilitarà aprendre altres llengües i que engreixarà el seu nivell cultural, com ho fa qualsevol altra llengua?

Tal volta l’incident del cartell es produïsca, precisament, per lleis com aquesta, que fomenten la intolerància, la premissa del mínim esforç i la falta de respecte cap a les persones. Tot i això, seguirem fent pedagogia sobre la importància de la diversitat cultural. De moment, ens adrecem als autors del fatídic cartell per a dir-los que si no entenen tot el que hem escrit en aquestes línies, ens sap greu, molt greu, poden seguir usant el Google translate fins que troben l’eixida.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top