Cadascú que aguante el seu mort: el cas Mazón

Els espanyols diuen que «cada palo aguante su vela»; nosaltres, més contundents, diem que cadascú aguante el seu mort. En el cas de la tragèdia Dana en què estem ficats, en el capítol de les responsabilitats, hem de veure quina part li correspon a cadascú en cada moment del dramàtic dia 29 d’octubre. Escalonadament, podríem assenyalar-los així: donar o no avís a la població i amb temps suficient del desastre que preveien els meteoròlegs; donar o no la informació del que estava a punt de succeir de manera clara i inequívoca, perquè tothom poguera salvar-se; demanar o no l’ajut de l’Estat i acceptar o no la que oferien altres governs i altres institucions; abandonar o no el lloc de comandament en les hores decisives en què s’havien de prendre decisions, de les quals dependrien la vida de les persones… De tot el que passà aquell fatídic dia 29, té la culpa el canvi climàtic, sense cap dubte i, per tant, els negacionistes i els governs que els fan costat, són els primers culpables. Però ara sols interessa saber què feren els responsables polítics que tenien l’obligació d’actuar encertadament i de prendre les decisions.

Sembla que hi ha unanimitat en assenyalar Mazón, com a màxima autoritat que era, el màxim culpable, perquè no va estar, en absolut, al nivell que havia d’haver estat, ni assumí tota la responsabilitat, ni sabé prendre les decisions encertades, moltes de les quals li foren suggerides: el president de la Generalitat valenciana, Mazón, a qui jo també he naturalitzat el cognom i l’he rebatejat Masó, per a vergonya del seu partit, el PP, però sobretot dels valencians i valencianes que som els qui, uns l’han votat activament i els altres el suportem passivament: Hi ha unanimitat o gairebé, que el responsable fou aquest Masó. Els polítics, inclosos alguns del seu partit, els mitjans, els ajuntaments i veïns afectats i l’opinió pública, demanem la seua dimissió, com quedà demostrat en la gran manifestació del passat dia 9 de novembre, a València. El clamor era un crit de ràbia: «Mazon dimissió», sense pal·liatius.

És evident que Masó ha demostrat que no tenia ni idea del que li tocava fer; ni tenia un equip de tècnics en la matèria (ja que havia desmuntat la Unitat Valenciana d’Emergències UVE que havia creat el govern del Botànic, perquè  considerà que era un «xiringuito innecessari» (en realitat fou una exigència de Vox per a normalitzar el pacte que subscriviren amb el PP). Ni sabia que les pluges que cauen en Conca engrosseixen els rius, barrancs, rambles i rieres que baixen cap a les comarques valencianes de les Riberes i de l’Horta, perquè si haguera sabut per on queda cada punt cardinal, no hauria aconsellat tranquil·litzar-se perquè els núvols de la tronada es traslladaven a la Serrania de Conca i ja havia desaparegut el perill; per altra banda, el mateix dia 29, a l’hora que s’havia convocat una reunió de polítics i tècnics per a estudiar la situació i prendre mesures, Masó tenia una cita, un dinar privat amb una periodista, amb la qual prorrogà la sessió més del compte, arribant a la reunió més de dues hores tard, quan ja s’estaven produint les inundacions dels primers pobles.

Per tot plegat, doncs, per incompetent i per no saber ni el que havia de fer-se, per no estar de fet al capdavant de les seues responsabilitats, Masó és el responsable criminal de les més de 200 vides humanes que es perderen aquella nit i dels danys en els béns dels ciutadans i de les indústries arrasades per l’aigua i els comerços. I Masó ja hauria d’haver dimitit, si tinguera vergonya, com digué el diputat de Compromís Joan Baldoví. Així que qui l’ajude a mantenir-se en el càrrec es fa còmplice. Masó, dimissió o destitució!

Sembla, però, que el PP vol tergiversar la realitat, acusant Pedro Sànchez o Teresa Ribera del que passà a València. Volen salvar Masó i proposen un intercanvi: Masó per Pedro Sànchez, o per Teresa Ribera… La proposta, encara que significa que accepten la responsabilitat de Masó i se’l volen treure de damunt, és tant indecent com inacceptable. Sànchez no té la culpa de res, sinó al revés, perquè quan Masó ha demanat l’ajuda de l’Estat li l’ha donada sense reserves i Teresa Ribera encara menys, quan està demostrat que des de la primera hora intentà fer entrar en raó Masó i la seua gent i ni pogué connectar-se quan volia. Ara diuen que no hi havia cobertura telefònica! A més a més, la ministra és la que més creu que cal frenar el canvi climàtic, cosa en la qual no creuen en el PP, ni Feixoo, ni Masó… i s’atreveixen a criticar-la i «desqualificar-la» com a vicepresidenta de la Comissió Europea! Dolors Montserrat i un diputat de Vox, que és català i té el cap més pelat que el cul d’una mona i de qui no recorde el nom. Aquesta lamentable parella desqualifica Teresa Ribera!!!

La cosa no pot acabar com fins ara quan hem tingut algun gran sotrac, que passen uns quants dies i comencem a oblidar-nos del desastre sobre el qual estem ubicats. Ara ja sabem més que no sabíem i que refer el territori afectat necessitarà rectificacions profundes del nostre urbanisme. Com és possible que moltes urbanitzacions, molts polígons industrials i comercials, s’hagen fet en els mateixos llits dels barrancs i les rieres? Com pot ser que encara avui s’aproven urbanitzacions que incompleixen les mateixes normes autonòmiques del PATRICOVA (Pla d’acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana) que és d’obligat compliment per a tots?

Com no vull  esperar a veure el que passarà demà a les Corts Valencianes, envie ara mateix, a les 10 hores del 13 de novembre, aquest article a SAÓ. Ja veurem, doncs, i fins a la pròxima. No dic que confie en res de molt positiu, però segurament la meua desconfiança és el resultat de l’experiència.

______________

El meu amic Pep de l’Horta m’envia aquests versos en solidaritat amb la petició de dimissió de Masó. Em diu que no va poder estar en la manifestació del dia 9, per motius de salut i que els versets són la seua manera de col·laborar. Els transcric amb molt de gust i li agraïsc la confiança.

VERSOS QUATERNARIS I MAÇÒNICS

A Masó se li ha vist el llautó.

Tan bon xic i llest que el pintaven

tot era ignorància i pretensió

d’un pobre escolà d’amen.

Masó té molta burrera

i no sap per on tirar,

mentre la seua carrera

ja està a punt d’acabar.

Si tinguérem democràcia

hauria dimitit i marxat.

No en tenim, per desgràcia,

però el poble ja ha parlat.

El poble crida Masó dimissió!

I ho reclama amb raó  i dignitat,

mentre Masó, sense cap compassió

sols pensa en el «dinar-reservat».

Pep de l’Horta