Fuster torna a obrir sa casa

Si Joan Fuster alçara el cap, tal vegada, avui estaria content perquè la seua casa museu, l’Espai Fuster, està oberta al món. El dimecres 25 de gener va ser l’estrena. I de segur que hi ha molta feina prèvia, moltes reunions, algunes diferències i moltes coincidències. Un gran èxit per a l’Ajuntament de Sueca i el seu equip de govern; i un gran èxit per a la Generalitat en general i per a més d’un alt càrrec en particular. Per a després queda la gestió diària de les visites dels escolars al museu, la part d’investigació històrica i documental i totes les activitats que es puguen desenvolupar al magnífic espai que ahir obria les seues portes.

El protocol va ser el de les grans ocasions: rebuda de les autoritats a l’Ajuntament: Ximo Puig, Vicent Marzà, Maria Josep Amigó, Albert Girona, Abel Guarinos, Xavier Rius, diversos membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb els dos candidats a presidir-la, signatures i converses. Amb puntualitat, baixada de la comitiva per a anar a peu fins a la Casa amb visita a les instal·lacions. Després, parlaments al pati, al corral de l’edifici: primer el director de l’Espai Francesc Pérez Moragon, l’alcaldessa, el conseller d’Educació i finalment el president. Tot molt bonic.

D’ells, dels discursos, mencionar l’orgull que transmetia l’alcaldessa amb eixe desig/dard llençat al vent perquè altres administracions pensen si no és ja hora de reconèixer el treball i la vàlua d’aquest intel·lectual. Marzà recordava que amb aquest acte acomplia un dels seus compromisos de legislatura i no renunciava a recordar les dues dècades de bloqueig del projecte. I el Molt Honorable dient al vent de tots els presents, inclosos els mitjans de comunicació, que la Generalitat que ell presideix és “fusteriana”. Després dels aplaudiments, una cerveseta i a casa. Fins ací la crònica més o menys, de l’acte.

Però… Una de les coses que em va sorprendre va ser la “soledat” política del Molt Honorable. No sé quantes persones de les presents serien del mateix partit polític que Ximo Puig però la veritat és que està sol, més sol que Fuster amb el govern del PP. Ni la Directora General de Cultura, que és amiga i del mateix partit. I el més preocupant és preguntar-s
e si Joan Fuster no fa viatjar a algú del PSPV fins a Sueca: era l’agenda o…?

Per contra, Compromís va estar present amb una ampla “delegació”. No estava el president de les Corts, perquè tenia feina, però la representació era quasi total. I se’ls notava contents i orgullosos, contents i orgullosos d’haver fet possible que la casa obrira les portes, reivindicant el Fuster com a patrimoni molt important, molt seu.

De Podem(os) no vaig veure a ningun personatge conegut i del PP tampoc. I, a parer meu, per a aconseguir una societat valenciana normal, normalitzada, haurem de caminar encara molt. Una persona que està reconeguda com un dels millors intel·lectuals que hem tingut, no és possible que siga menyspreat per una part -política- de la societat.