La revista degana en valencià

«Casal España Arena»: de l’autoodi a la coentor

30/06/2020

De Juan Roig, l’amo de Mercadona, es diu, es comenta que és una persona d’èxit i que s’ha convertit en un referent d’empresari que ha aconseguit pastar una gran fortuna. I no li llevaré el mèrit, sempre que això es considere un  mèrit. No hem d’oblidar que durant la darrera crisi del 2008 va afirmar «a Espanya hem d’imitar la cultura del treball dur dels basars xinesos». Gràcies a eixa fascinació per la cultura xinesa que confessa Juan Roig, ara entenc la «qualitat» dels seus productes Hacendado, batejats per algun malvat com «Hacendaño». L’autoodi, una característica del tarannà de certs valencians, és un terme encunyat pel sociòleg Rafael Ninyoles, el qual fa referència a l’odi cap a un mateix, cap a la cultura i/o la llengua pròpia. Doncs bé, l’empresari d’èxit compleix a la perfecció l’estereotip. No dubta en comprar productes d’altres països com ara Sud-Àfrica, Israel, el Marroc o d’altres indrets exòtics amb només dues premisses clares: que siguen barats i que no importe massa la qualitat, el sabor o altres condicions de valor afegit. Per arredonir-lo no etiqueta els productes en valencià. Només en castellà. Ara ha decidit canviar el nom de València Arena pel carpetovetònic i coent de «Casal España Arena» perquè així «se pondrá el nombre de España en el mundo». I aquesta és una mostra inequívoca de coentor vergonyant  a tot allò que sone a valencià. Durant els dies durs de la pandèmia va acudir a les manifestacions davant la caserna militar de l’Albereda de València dels  «cayetanos y borjamaris» impulsades per la ultradreta espanyola. D’aquesta manera el cercle es tanca: si ven productes de baixa qualitat als seus supermercats, la seua concepció democràtica està al mateix vol gallinaci d’eixe infraproducte polític que és VOX.

Arribats a aquest punt si fóra coherent hauria de canviar els noms dels supermercats de Mercadona a Mercamujer. Mercawoman quedaria massa cosmopolita i poc espanyol.

I Per a acabar, si tenim en compte que els terrenys els ha cedit l’ajuntament de València, el consistori té alguna cosa a dir?