Tens 0 productes a la teua cistella
L’any 1251 marcà el naixement de Castelló com a vila. Enguany celebrem el 775é aniversari d’aquella data i d’uns fets històrics que, d’una manera o d’una altra, ens han configurat com a poble.
En efecte, l’actual ciutat de Castelló nasqué l’any 1251 gràcies a un document atorgat pel rei Jaume I, que autoritzava el trasllat de la vila a la plana que envoltava el cim de la Magdalena, un lloc habitat des del neolític. D’ací ve la denominació de Castelló de la Plana.
Per entendre aquest procés, però, cal remuntar-nos unes dècades. El 27 d’abril de 1224, Jaume I confirmà la donació del castell i la vila de Fadrell a la diòcesi de Tortosa. Un any després, mentre preparava el setge de Peníscola, tornà a confirmar la donació feta per ell mateix i pels seus avantpassats. El 3 de novembre de 1225, el rei amplià els límits de la diòcesi fins a Almenara. Les tropes cristianes avançaven contra els musulmans i Zaid Abu Zaid (+1268) es veié obligat a pagar un tribut.
L’any 1233, el rei cristià reprengué la tasca de la conquesta de València. Entrà per la vall del Palància i marxà cap a Borriana amb la intenció de conquerir-la per la força. Quan els musulmans conegueren la capitulació de Borriana, es produí també la rendició de Peníscola.
Al juny de 1234, Jaume I concedí el districte castral al seu oncle patern, Nuño Sànchez de Rosselló. Al març de 1239, aquest senyor feudal concedí, des de Tarragona, carta de poblament a l’alqueria de Benimahomet a 54 pobladors provinents de la Cerdanya, als quals atorgà 60 jovades de terra de secà, així com construccions, jardins, terres conreades i ermes, aigües i canalitzacions, boscos, camins i zones de caça.
També els concedí 54 cases al castell perquè hi pogueren viure mentre es posava a punt l’alqueria.
La donació de Jaume I del districte castral de Castelló al seu oncle fou contestada pel bisbe de Tortosa, Ponç de Torrella, que presentà una demanda. El conflicte no es resolgué fins al 10 de juny de 1242, quan l’arquebisbe de Tarragona i els bisbes d’Osca i de València decidiren donar a la diòcesi el castell d’Almassora i l’alqueria de Benimucarra, deixant la resta del districte a disposició de la voluntat del rei.
Nuño Sànchez morí al setembre de 1242 i deixà en el seu testament la possessió de Castelló al seu nebot Jaume I.
L’agost de 1244, el rei donà al seu oncle matern, Pere de Portugal, el castell de Castelló en les mateixes condicions amb què anteriorment s’havien intercanviat el regne de Mallorca. El 12 de setembre del mateix any, el rei concedí les rendes i possessions de Castelló a l’església de Sant Vicent de la Roqueta de la ciutat de València.
L’any 1248, Jaume I atorgà cases i terres a la plana a nous pobladors, entre els quals destacaven les 30 propietats que concedí a l’alqueria de Benirabe.
Pere de Portugal protestà per l’expulsió de la població mossàrab de les seues possessions i presentà un plet que fou resolt per la reina Violant d’Hongria el 24 de febrer de 1249. Pere no quedà satisfet amb la resolució i s’alià amb l’infant Alfons, primogènit de Jaume I, lloctinent general del regne de València i hereu d’aquest territori. Les relacions entre Jaume I i el seu fill Alfons no travessaven un bon moment.
Finalment, el rei Jaume confiscà totes les possessions del seu oncle.
Uns mesos més tard, concretament el 8 de setembre de 1251, mentre es trobava a Lleida, Jaume I dictà un document que autoritzava Ximén Pérez d’Arenós a traslladar la vila de Castelló de la Plana al lloc del terme del seu castell que considerara més adequat.
Aquest document no és una carta de poblament, sinó una autorització per a procedir a la mutatio villae, és a dir, al trasllat de les administracions de la vila des del seu primitiu assentament al Castell Vell fins a la seua nova localització a la Plana. Amb tota probabilitat, es tractava d’un indret on ja residia pràcticament tota la població que depenia d’aquestes administracions.
La tradició situa el trasllat de Castelló la nit del tercer cap de setmana de la Quaresma de 1252 i ha construït al voltant d’aquest fet una llegenda que s’ha convertit en el mite fundacional de Castelló. La història coincideix amb la romeria a l’antic emplaçament de la vila, una celebració que començà a celebrar-se l’any 1375 i que commemora el pas de la muntanya a la plana.
Encara hui celebrem aquesta festa de la Magdalena cada tercer diumenge de Quaresma.
I és precisament en aquesta memòria on trobem una part de la nostra identitat. No volem oblidar d’on venim perquè volem ser conscients del lloc cap al qual ens dirigim.
Castelló té actualment vora 177.000 habitants i una densitat de població de 1.583 habitants per quilòmetre quadrat. La immensa majoria dels castellonencs parla valencià, la llengua pròpia de la nostra comunitat autònoma.
Set-cents setanta-cinc anys després d’aquell document de 1251, Castelló continua fent camí. Una ciutat que va baixar de la muntanya a la Plana i que, des d’aleshores, ha anat construint la seua història, la seua identitat i el seu futur.
Moltes felicitats a la bona gent de Castelló per aquests 775 anys.
Que la Mare de Déu del Lledó, sant Vicent Ferrer, sant Cristòfol i sant Blai ens beneïsquen i ens ajuden a caminar amb esperança.