La revista degana en valencià

El falcó de Sueca ajuda a interpretar

Amb uns quants pensaments de Joan Fuster com a fil conductor l’autor d’aquest article intenta arribar a conclusions de les conseqüències que ha dut el nomenat procés unilateral d’independència de la República Catalana.

No cal anar molt lluny, per trobar la inspiració necessària per entendre i comprendre el procés de declaració unilateral d’independència protagonitzat per Catalunya des del passat primer dia d’octubre fins ara. Diversos aforismes de Joan Fuster ens ho expliquen a les clares.

 

Quan una revolució és impossible corre el risc de convertir-se en el contrari: en una reacció”.

Com l’Estat Espanyol no s’avenia a negociar, fixàrem el 2014 com a última data per encetar el procés unilateral. Havíem d’encetar-lo tot just quan trobaríem el govern espanyol més reticent a qualsevol canvi. Després de tres segles, sembla que no podíem esperar unes dècades més. La confrontació era inevitable amb un govern arraconat per la quantitat de casos de corrupció que ha convertit la qüestió catalana en una excel·lent coartada per a fer de pantalla de fum i enfortir les tendències més reaccionàries de l’Estat i de la societat espanyola, duent-nos  cap a una inevitable regressió política i social.

 

Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició”.

Hem menyspreat a l’adversari. Els crits de “A POR ELLOS” tingueren la resposta de “NO TENIM POR” com si la baralla fos entre iguals, cosa que com hem pogut comprovar després, està molt lluny de la realitat. Els unionistes són infinitament més forts que els independentistes, com sabem els valencians per experiència pròpia.

 

Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges”.

No teníem prou base electoral per a dur a terme un procés d’aquestes característiques. Les passades eleccions van resultar una gran decepció per a les forces unionistes, perquè pensaren que podrien configurar un govern amb una nova majoria. Però no guanyaren, així i tot, la majoria nacionalista resultant no va ser ni mínimament suficient per a continuar pel camí cap a la independència.  Res pot fer-se en política sense comptar amb el recolzament majoritari de l’electorat.

 

Tal com estan les coses, ser català, avui dia, no passa de ser una simple hipòtesi”.

Anunciaren amb gran solemnitat que tindríem el recolzament necessari internacional. La Unió Europea ens reconeixeria i ens acceptaria d’immediat perquè som els més europeistes de tots els europeus. Oblidant que per a Europa, Catalunya no és més que una Comunitat Autònoma Espanyola. El veritable soci és l’Estat Espanyol perquè la UE és un club d’interessos conformat per estats, no una ONG.

 

Les lleis les fan els qui estan en condicions de respectar-les”.

Cada pas que es donava es deduïa que les possibilitats d’assolir l’objectiu eren totalment inexistents. Va ser decisiu el moment en que Puigdemont va convocar el referèndum i finalment una declaració d’independència simbòlica en compte de convocar eleccions.

Inexorablement ens portaria a allò que tantes vegades Rajoy i la vice presidenta havien advertit, les nostres lleis són d’obligat compliment per a tots, inclosos el parlament de Catalunya i el govern de la Generalitat. Si no és així aplicarem el 155. En realitat és un article que anul·la els drets civils i polítics que defensa la mateixa Constitució.

Els polítics haurien de tindre sempre en consideració les conseqüències de les seues decisions, en aquest cas, involuntàriament, el ressorgiment d’un nacionalisme espanyol que ens farà la vida impossible.

Tot açò havia d’haver-se calculat. Tot i que la repressió dels poders de l’Estat siga absolutament desproporcionada i injustificable, polítics d’experiència i competència haurien d’haver-la previst.

 

L’únic orgull que trobem comprensible és el nostre”.

Des de l’exili, des de la presó i des del parlament han fet servir la paraula dignitat més vegades que mai. Aquesta defensa inexcusable de la dignitat, ha fet i farà que qualsevol maniobra siga més difícil. La simple recuperació de l’autonomia tal i com la teníem, sembla a hores d’ara una utopia.

 

M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té”.

Tot i que Catalunya, i els catalans de tota condició són els més perjudicats, el resultat és que tots hem perdut aquesta més que previsible batalla. També els valencians i la resta d’espanyols.

Els d’una banda i els de l’altra, ara estem molt pitjor que quan començà el procés. Tensions polítiques i socials, dirigents en la presó, altres en l’exili, l’escola catalana en perill, la societat dividida, i els laments i la ràbia a les portes del Tribunal Suprem defineixen que aquesta incruent baralla està dominada pels més radicals guardians de les essències del nacionalisme espanyol.

 

Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics”.

Com en una confrontació sempre tenim les de perdre, vist i comprovat que la unilateralitat és una estratègia que no ha resultat eficient, segurament ens convindria intentar des de les més fermes conviccions democràtiques, fer una valoració i ressituar-nos des del pragmatisme. Hem de pensar més en el que podem fer nosaltres que allò que fan els nostres oponents polítics posant en marxa polítiques que ens permeten dins del possible continuar poc a poc avançant.

 

No acceptes la derrota fins que no trobes que sorgiràs per a guanyar”.

Si cal donar un pas enrere sempre serà per a aconseguir impuls.