La revista degana en valencià

Em fa mal el cor i el cervell

Anem per parts.

Em fa mal el cor en veure les imatges que he vist, les imatges difícils d’oblidar i que m’han fet recordar aquelles dels policies apallissant els joves a la denominada “primavera valenciana”. En aquesta ocasió, el primer dia d’octubre eren joves, adults i persones majors les quals havien comés el crim de creure’s que podien decidir el que volien, que podien anar-hi a votar, que podien dir-li –o no- que estaven una miqueta farts de les actituds d’una Espanya o millor, d’uns polítics d’uns partits, que mai no havien fet cap esforç en intentar comprendre les idees i les opinions de moltíssimes de les persones que hi viuen a Catalunya.

No sé si seran 500, 700, 1000 persones les que han hagut de rebre atenció mèdica. Em fa mal el cor en veure uns polítics que envien a persones funcionàries a impedir una consulta i més encara quan veig amb quina “contundència” ho fan, sense mirar pèl ni edats. Crec que mai no podria ser un d’aquests funcionaris perquè ells, millor les seues accions, signifiquen la derrota de la paraula.

Em fa mal el cervell perquè no aconsegueix d’entendre com és possible que hagem arribat a aquest punt. No vull, no puc d’acceptar la derrota del diàleg i els acords entre les persones que es dediquen a la política. Conec menys el senyor Puigdemont. Del senyor Rajoy ja sé com se les “gasta”. Però em negue a acceptar que no és possible arribar a un acord, a buscar les estratègies per a fer legal una voluntat expressada per milers i milers de persones: totes no poden estar manipulades pels partidaris de l’independentisme a no ser que acceptem un nivell intel·lectual de primària en totes les persones que han participat en la votació, en les manifestacions, que s’han jugat el seu físic i els dits de les seues mans. Què passa, que els i les catalanes són molt curtes?

I també em fa mal el cervell de veure el paper, el paperot, que estan jugant alguns partits denominats d’esquerres. Puc entendre que el senyor Pedro Sanchez li té més por a Susana Díaz que al Molt Honorable, però si el PSOE no és capaç de dir res més que la cançoneta de la Constitució i que la consulta era il·legal, cony, per a què esteu??: canvieu-la, adapteu-la a les noves realitats. I si el secretari general no pot manar, no pot decidir sense el permís dels seus “barons”, tal vegada seria el moment de dir això: és que jo no mane i he de fer el que puga.

Em fa mal el cervell de veure persones que se’ls ompli la boca amb la paraula democràcia i s’encaboten, i s’encaboten en dir que la democràcia són ells i el que ells pensen. I per a demostrar-ho tenen de la seua part la Constitució –que mai no els interessarà canviar no vaja a ser que ja fóra legal el referèndum-, el Tribunal Constitucional, els tribunals que imputen a més de 700 alcaldes, a…, les forces de seguretat, de la seua seguretat, per a impedir el que ells i elles no estan disposats a canviar. El futur mai no ha estat dels covards.

I demà haurem de conviure amb les diferències i amb els sentiments de les persones que el primer dia d’octubre es van deixar la pell a les portes, o dintre, dels centres de votació. Administrar aquestos sentiments, tal vegada, siga el repte més difícil que tenim al davant.

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top