Catarroja, l’últim escenari

Carlos Mazón, ahir, durant la seua compareixença al Congrés dels Diputats. Imatge de la retransmissió de TVE.

Crec que va ser el difunt Martín Quirós, llavors diputat autonòmic del PPCV, qui va pronunciar la famosa frase “ací no dimiteix ningú fins que se’n va a sa casa”. Eren els noranta, no hi havia tants casos de corrupció -almenys coneguts- com en l’actualitat i la política es vivia amb la intensitat pròpia de la dècada.

“L’encara president en funcions de la Generalitat Valenciana es va permetre ahir el luxe de mentir en un nou escenari”.

Hui demanar dimissions està a l’ordre del dia, i fins i tot aconseguir-les encara que siga en aparença com ha sigut el cas de Carlos Mazón. Una altra cosa és això d’anar-se’n a casa, clar, i menys amb la butxaca buida.

Ahir, l’encara president en funcions de la Generalitat Valenciana es va permetre el luxe de mentir en un nou escenari, el penúltim que li faltava per trepitjar en el demencial tour que va iniciar fa ara un any.

Després de mentir davant les víctimes, davant els mitjans de comunicació, davant les Corts Valencianes i segons els molt malpensats fins davant la seua pròpia família, el pallasso va desplegar de nou tot el seu repertori tragicòmic en el Congrés dels Diputats, seu de la sobirania nacional. La seua estrena oficial del drama victimista ‘No puc més’ en l’altaveu mediàtic de la capital d’Espanya només va aconseguir embolicar encara més un guió amb moltíssims forats i acostar la possibilitat que la jutgessa de Catarroja que porta el cas tinga motius per a elevar la petició per a retirar el seu aforament davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

I quan arribe eixe moment -que arribarà- veurem si el covard continua sent capaç d’aguantar el tipus i continuar mentint com fins ara o si s’acull a la clàssica fórmula del “no em consta/no em recorde, senyoria” tan de moda entre els polítics que desfilen dia rere dia per les seus judicials del nostre país.

En qualsevol cas, estic convençut que Catarroja -esperem que en breu termini- serà l’últim escenari públic que trepitge el pitjor gestor que ha patit la Comunitat Valenciana en la seua història.