Les prioritats el moment són clares i evidents: ajuda, neteja, condicions de vida dignes, compatir el dolor per les perdudes, restablir la normalitat. La cutània que no ha patit els efectes d’aquesta catàstrofe, no pot deixar de pensar en les causes, i les dimensions del que ha succeït, i, per tant, en les responsabilitats corresponents.
La dreta ja s’ha avançat, el líder el PP ha manifestat la seua línia d’atac, que no és altra que eludir la part de responsabilitat del Govern Valencià, atribuint-ne la dimensió i els efectes als òrgans de l’estat central, com si les competències de la Generalitat no existiren. No ignorem que hi ha un conjunt de circumstàncies, que expliquen la vulnerabilitat de molts pobles i ciutats, donat el tipus d’urbanisme que s’ha practicat durant molt de temps, com és l’ocupació de zones inundables per habitatges. Això no obstant, la previsió del canvi del sistema de pluges, en la línia de la tendència a què siguen torrencials i desmesurades, fa temps que s’ha anunciat pels experts.
La Riuada del 1957, i la Pantanada el 1982, van fer evidents prou de les carències i les insuficiències. La improvisació, amb la manca d’unes instàncies de prevenció permanents seria una conclusió evident, igual que passa al cas dels incendis forestals. Doncs, aquests dies, dissortadament hem assistit a la repetició d’errors mortals, amb les fatals conseqüències que lamentem.
En tant que professional del dret, no he pogut deixar de pensar en les responsabilitats. El primer que he fet, fa sols una estona, és agafar el Codi Penal i veure que hi diu. Doncs, he constatat que hi ha articles dedicats als incendis, als delictes contra la constitució, o la salut… però majoritàriament des de la perspectiva de la intencionalitat, i sobretot de la conducta dels ciutadans.
D’una catàstrofe, com la present, no hi he trobat al Codi cap referència concreta. No he estat dedicat al dret penal, a més, ara em trobe desvinculat de la professió. Com, però, abordar la possible negligència de les autoritats, aquelles que governen la nostra Generalitat?
Hi ha l’espai de la política. Doncs eixe s’ha obert, no és ara la prioritat, com ja he dit, però, aquest espai l’ha obert el Senyor Feijóo, i, aleshores, caldrà, doncs, entra-hi, això ho faran les persones que han d’ocupar-se de tal activitat.
Com he manifestat, el camp del dret també deu ser objecte de consideració, està allò que té a veure amb les assegurances, o indemnitzacions, posem per cas. Hi ha, però, altre: el penal. El dret, la norma, deu donar cobertura a l’exigència de la responsabilitat d’institucions i de persones amb càrrecs executius. Fins a quin punt no es feren les previsions necessàries? El retard en explicitar la imminent arribada de la tromba d’aigua, per part de la Generalitat Valenciana és un fet clau. Qui hi és responsable?
Als pobles afectats, a la societat valenciana, l’advocacia pot ser consultada i tal vegada caldria fer ús de la denúncia corresponent. Tanmateix, la ciutadania més conscienciada pot emprar l’acció popular. Finalment, altre interrogant: Què pensa la Fiscalia.