La revista degana en valencià

Causes i conseqüències del canvi climàtic i formes de mitigar-lo

22/05/2020

La majoria dels debats públics sobre el canvi climàtic es basen en el fet que els gasos d’efecte hivernacle (GEH) atmosfèrics (CO2, metà i òxid nitrós) continuen augmentant per causa de les activitats humanes, igual com passa amb la temperatura superficial global. Segons l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, les principals fonts d’emissió de GEH durant el 2016 van ser la producció elèctrica (28 % del total d’emissions), el transport (28 %), la indústria (22 %), l’agricultura i la ramaderia (9 %), però aquestes dades són insuficients per a registrar els perills reals. Per això, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), en anglès Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), ha presentat en 2019 un conjunt d’indicadors del canvi climàtic i la seua evolució en els últims 40 anys.

Els indicadors profundament preocupants inclouen augments continuats de la població humana (80 milions de persones l’any, o més de 200 000 per dia, la qual cosa ha fet que es passe dels 6.000 milions en l’any 2000 als 7.600 milions al desembre del 2019) i de la ramaderia rumiant (amb uns 4.000 milions de caps, que produeixen metà, un GEH), de la producció de carn per capita (45 kg/any), del producte interior brut mundial (l’indicador de creixement per als economistes ho és de problemes per a l’IPCC), de la pèrdua mundial de cobertura d’arbres (del 49,6%/10 anys), del consum de combustibles fòssils (especialment en els darrers 10 anys, com a conseqüència de la globalització, que implica el transport de mercaderies arreu del món) i del nombre de passatgers aerotransportats (que s’acosta als 4.000 milions/any, i és el mitjà de transport que més emissions per capita de CO2 produeix).

Els signes encoratjadors inclouen disminucions en les taxes mundials de fertilitat (naixements), pèrdua forestal desaccelerada a l’Amazònia brasilera, augments en el consum d’energia solar i eòlica, desinversió en accions d’empreses de combustibles fòssils en més de 7.000 milions de dòlars USA. Malgrat tot, la disminució de les taxes de fertilitat humana s’ha desaccelerat substancialment durant els darrers 20 anys i el ritme de pèrdua de boscos a l’Amazònia del Brasil ha començat a augmentar de nou (Bolsonaro). El consum d’energia solar i eòlica s’ha incrementat en un 373 % per dècada, però en 2018 encara era 28 vegades menor que el consum de combustibles fòssils (gas, carbó, petroli). Els subsidis anuals als combustibles fòssils per a les empreses energètiques (sí, els estats, per diverses raons, continuen subvencionant-les!) han estat fluctuant i, a causa d’un recent augment, van superar els 400 mil milions $ USA el 2018 (Trump).

A escala mundial, el gel està desapareixent ràpidament, fet que es fa palès per la disminució del gel marí àrtic, de les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida i del gruix de les glaceres en tot el món. D’altra banda, hi ha una tendència a l’alça del contingut calorífic oceànic, de l’acidesa dels oceans, del nivell de la mar (que produirà grans migracions de població), de l’àrea forestal cremada, dels fenòmens meteorològics extrems (¿ens hem adonat que des del setembre portem ja tres DANA o gotes fredes?) i dels costos dels danys associats. Es preveu que el canvi climàtic afectarà en gran mesura la vida marina de l’aigua dolça i terrestre, des del plàncton i els coralls fins als peixos i boscos. Tot el que s’ha exposat remarca la urgent necessitat d’actuar.

L’IPCC (2018, 2019) afirma que el creixement econòmic i poblacional es troben entre els impulsors més importants dels augments de les emissions de CO2 per la combustió de combustibles fòssils; per tant, calen transformacions respecte de les polítiques econòmiques i de població i, per això, proposa les següents mesures per a mitigar el canvi climàtic:

1) En l’àmbit energètic, cal implementar ràpidament pràctiques massives d’eficiència energètica i conservació, i substituir els combustibles fòssils per energies renovables baixes en carboni, així com deixar en el terreny les existències encara restants de combustibles fòssils. Els països més rics han de donar suport a les nacions més pobres en la transició cap a l’eliminació de l’ús dels combustibles fòssils. Cal suprimir ja els subsidis als combustibles fòssils.

2) Cal reduir ràpidament les emissions de contaminants climàtics de curta durada, inclosos el metà, el sutge i els hidrofluorocarburs (HFC). Amb això s’alentirien els bucles de retroalimentació climàtica i possiblement disminuiria la tendència d’escalfament a curt termini en més d’un 50 % i, a més, es podrien salvar milions de vides i augmentarien els rendiments dels conreus per la reducció de la contaminació de l’aire.

3) Cal protegir i restaurar els ecosistemes de la Terra que contribueixen en gran mesura al segrest del CO2 atmosfèric, protegint els boscos primaris i intactes que encara queden, i augmentant, al mateix temps, a escales enormes i on siga adequat, la reforestació i el repoblament.

4) En l’àmbit econòmic, cal canviar els objectius: de la persecució del creixement del PIB i l’enriquiment, a la recerca del manteniment dels ecosistemes i la millora del benestar humà, prioritzant les necessitats bàsiques i reduint la desigualtat.

5) Finalment, la població mundial ha d’estabilitzar-se per garantir la integritat social. Hi ha polítiques provades i eficaces que enforteixen els drets humans alhora que redueixen les taxes de fertilitat, com ara els serveis de planificació familiar disponibles a tot el públic i l’educació primària i secundària com a norma mundial per a tothom, amb especial esment de les nenes i les dones joves.

Moltes d’aquestes mesures mitigadores coincideixen amb objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU. Afegirem que autors més radicals (ecosocialistes o periodistes com Naomi Klein) assenyalen que la causa del canvi climàtic és el capitalisme, especialment el model neoliberal i globalitzat que ha anat imposant-se a partir dels anys 80 i on l’Organització Mundial del Comerç (OMC) impedeix mesures mitigadores si entrebanquen la competència. Un sistema que busca el màxim benefici immediat, a qualsevol preu, com la injustícia i la desigualtat social, l’explotació de les persones en la producció i el consum i l’explotació del planeta Terra per a traure materials fins a l’esgotament i abocar escombraries fins a la saturació. Un capitalisme ecocida (que mata la vida del planeta), genocida (que descarta la població que no li serveix per al seu benefici) i suïcida (ja que a llarg termini és impossible un creixement infinit en un planeta finit). A més, és patriarcal i antidemocràtic: hi ha poders fàctics (grans corporacions) que manen sobre els governs elegits democràticament i si no ho aconsegueixen no dubten a fer colps d’estat, com alguns que s’han vist recentment.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top