Cent anys de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana (1921-1923, 1934-1937)

14/03/2022

Carles Salvador, mestre de Benassal entre 1916 i 1934, començà en 1918 a estampar articles sobre la urgent necessitat d’introduir a l’escola la llengua pròpia de l’alumnat, sobretot la conegudíssima conferència dictada a l’Associació Provincial de Mestres Oficials de Castelló (3 de juliol de 1919) titulada L’idioma valencià a les escoles, publicada en fulletó en el diari La Correspondencia de Valencia a finals de 1919 i en separata per la Unió Valencianista Regional. Aquell ideari rescabalador va ser reformulat, ampliat i enunciat en un document possiblement poc difós, senzill però ben significatiu de 1921: el fullet de propaganda Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, escrit per ell a partir de la sèrie d’articles periodístics «Tríptico Escolar Nacionalista» d’estiu de 1921. Ha fet cent anys, efectivament.

En aquest fullet fundacional, després de justificar l’oportunitat i la necessitat de recuperar la llengua dels valencians, es pregunta el mestre:

«Còm podriem començar els valencians? Llixcan:

Creació de l’Editorial de la Protectora; regal i venda de fascicles i llibres a mestres; regal de llibres a xiquets; creació de biblioteques circulants per als mestres; subvencions a les escoles i parròquies que adopten les ensenyances valencianes; creació d’escoles valencianes; concursos de lectura, escriptura, història i geografia valencianes».

La crida pública i decidida del «polític de l’idioma» –que havia anat preparant el terreny en la premsa i també entre alguns mestres pròxims– tingué ressò aquell mateix estiu de 1921 en l’exposició de motius feta pel mateix Carles Salvador en el II Aplec de la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí (31 de juliol), aprovada en assemblea i reflectida en la conclusió número 5 del manifest elaborat per Vicent Tomàs i Martí, líder i artífex d’aquells Aplecs estivals celebrats entre 1920-1923. Posteriorment, a l’agost, hi hagué una reunió a València amb entitats valencianistes i s’acordà la creació d’una Oficina d’Acció a Benassal que dirigiria Salvador. Pel setembre de 1921 ja estava constituïda l’Oficina d’Acció, encarregada de captar suports i recursos i de planificar l’activitat de la nounada APEV.

A l’octubre de 1921, quan s’estava imprimint a Barcelona el fullet Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana, la premsa anunciava que ja estava quasi finalitzada la transcripció de la que fou la primera publicació massiva de l’entitat: una doctrineta en valencià actualitzada lingüísticament, feta a partir del Sumari breu del que ha de saber i obrar qualsevol cristià de l’arquebisbe Ribera (1571, reeditada en 1897 per Serrano Morales). La Breu instrucció de doctrina cristiana de Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer va ser el primer producte editorial de l’APEV.

Gaetà Huguet es feu càrrec de les despeses d’edició de la Breu instrucció, feta als obradors d’Armengot de Castelló i acabada d’estampar el 15 de juliol de 1922 segons el colofó; era el mateix establiment on s’imprimia el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura des del 1920. En la publicació no hi consta l’autoria, però l’hem poguda reconstruir a partir de diverses notes de premsa publicades entre 1922-1932. Al meu parer, el mecenes castellonenc es llevava importància en aquest assumpte, però és un fet que consta fins i tot en la necrològica que publicà Mn. Alcover en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana amb motiu del seu traspàs: «Bon cristià, generós y amador ferventíssim de la seua llengua, sabé dignificar l’us dels diners aplicantlo a múltiples obres culturals y benèfiques: subvencionà les edicions de la Gramàtica Valenciana del P. Lluis Fullana; pagà una edició de la Doctrina Cristiana en valencià (…)». Siga com siga, la Breu instrucció no està inclosa en cap sèrie de la SCC, sinó que inaugura la col·lecció «Biblioteca Infant» de les Publicacions de la Protectora d’Ensenyança Valenciana.

A pesar de la curta durada d’aquesta primera època de la Protectora –que entrà en letargia amb el colp d’estat de Primo de Rivera de setembre de 1923–, amb molta voluntat es van fer realitat algunes d’aquelles activitats, tal com es posa en relleu sovint en les planes del diari La Correspondencia de Valencia i en el full informatiu quinzenal del valencianisme agrarista El Crit de la Muntanya, dirigit per l’estudiant de Medicina artanenc establit a València, Vicent Tomàs i Martí (1898-1924), amb la col·laboració inestimable d’Adolf Pizcueta i d’altres elements del valencianisme. A part dels concursos de lectura i escriptura en què van col·laborar de la mà de Nostra Parla, la «Biblioteca Infant» no va poder créixer més en els dos primers anys d’activitat de l’APEV, tot i que hi havia prevista la publicació d’altres textos com un Qüestionari d’elements d’Història de València (de Lluís Cebrian Ibor), L’Angelet, la Taronja i altres contes (de Carles Salvador, recull de contalles breus publicades en 1922 en el diari Libertad, firmades amb l’àlies Isop l’Ebron), Sabiduria popular infantil (Folklore) també de Salvador i una obra de teatre infantil.

En la segona etapa de la Protectora (1934-1937) –amb més mitjans econòmics i humans, i amb seu a València–, l’APEV va reprendre l’activitat i va intensificar l’acció revalencianitzadora de l’escola amb donacions i venda de llibres, concursos, premis, conferències, etc. A més, va publicar alguns butlletins informatius bimestrals (1934-1936), un llibret de huit pàgines titulat La llengua (1934) i un parell de llibres infantils: el conte El xiquet de pedra de Josep Sansabas i Serrano (1936) i el recull de setze pàgines titulat Col·lecció d’endevinalles per a xiquets, preparat per Enric Navarro Borràs (1937).

Hem deixat passar l’estiu per veure si la societat valenciana es recordava d’aquesta efemèride i la celebrava, però sembla que no. Convé commemorar-ho; convé saber d’on ve el germen de la primera escola valenciana organitzada allà pels primers anys 20.