Tens 0 productes a la teua cistella
Enguany, a banda dels centenaris del naixement de Vicent Andrés Estellés i Vicent Ventura, es commemoren també els cent anys de la defunció d’Àngel Guimerà (1845-1924), poeta i dramaturg català de renom internacional que, durant les primeres dècades del segle XX, fou molt estimat i reconegut a València. És per això que una de les principals artèries de la ciutat porta el seu nom.
La història del carrer remunta a la setmana del 7 al 13 d’abril de 1920, el moment en què l’escriptor va visitar València per tal de fer-se present en les representacions que la companyia Nolla-Casals havia de realitzar al teatre Principal; i que, des de dies enrere, havien sigut anunciades amb els titulars de «Tournée Guimerà» i «Con asistencia de su autor». En aquest sentit, durant la darrera funció, que tingué lloc el dia 12, es representaren tres obres: Mar i cel, La mare i L’ànima és meva. I, segons relatà la premsa, en finalitzar, «los espectadores tributaron un verdadero homenaje» al dramaturg; de manera que, «cuando mayor era la ovación, se adelantó Ángel Guimerá al proscenio y dijo estas hermosas frases: “¡Vivan Valencia y Cataluña, cada día más hermanas!”. Inútil decir que se desbordó el entusiasmo». Ho deixe ací per a benefici d’inventari.
Tornant al carrer, La Correspondencia de Valencia explicà que el dia 10 tingué lloc, a la seu del Centre Català de València, un sopar d’homenatge a l’escriptor que comptà amb la presència, entre d’altres, del pintor Josep Benlliure i de l’alcalde de la ciutat, el republicà Ricard Samper. D’aquesta manera, obrí el torn de parlaments el president de l’entitat organitzadora, que s’expressà amb «profunda convicción, por la gloria de Cataluña y en honor de Valencia». Acte seguit, prengué la paraula la màxima autoritat municipal, qui, «con frases galanas, en valenciano, con oportuna modestia», qualificà Guimerà com a mestre i pare de tots, catalans i valencians; perquè una veu íntima li deia que Catalunya i València eren iguals, i que els valencians estimaven i admiraven el dramaturg. Literal. A més, l’anònim periodista també assegurà que, «al terminar su discurso, el señor Samper se adelantó y besó la frente a Ángel Guimerá, entre atronadores aplausos y vítores al poeta homenajado». Fou així com volgué simbolitzar «el amor y el homenaje nuestro al gran escritor de Cataluña, besando sus canas con gesto tan simpático y efusivo como digno era de la persona insigne a quien iba dirigido».
Finalment, l’alcalde Samper «ofreció proponer al Ayuntamiento, en la próxima sesión que celebre, que se dé el nombre de Ángel Guimerá a una calle de Valencia, siendo acogida esta iniciativa con grandes aplausos». I fou el cas que, en acabar l’acte –i, probablement, per tal de comprometre el mandatari valencià–, el president del Centre Català envià un telegrama a l’alcalde de Barcelona comunicant que Samper havia «ofert presentar una proposició a l’Ajuntament per a què un dels principals carrers porti el nom de l’insigne dramaturg». En conseqüència, tres mesos després, durant el plenari que el consistori municipal valencià celebrà el 23 de juliol de 1920, s’acordà dedicar dos carrers a dos homenots catalans: Josep Anselm Clavé i Àngel Guimerà. Un compromís que es materialitzà deu dies després, el 3 d’agost i en el context de les festivitats de la Fira de Juliol.
Revista número 507, pàg. 10. Novembre 2024
