Centenari de Lola Gaos

18/05/2022

En aquest desembre passat, justament el dia 2, s’ha celebrat el centenari de l’actriu valenciana Lola Gaos (1921-1993). Per a l’ocasió, l’Institut Valencià de Cultura, en la Filmoteca de València va projectar en homenatge a Lola Gaos un dels seus films més famosos, Tristana (1969), del director Luis Buñuel, en el qual interpreta el personatge de Saturna, la criada de Tristana, protagonitzada per la famosa actriu Catherine Deneuve. La pel·lícula va ser rodada a l’Estat espanyol huit anys després de la polèmica de Viridiana (1961), també del director aragonés. En la cinta, l’actriu valenciana interpretava Enedina, una de les captaires replegades per Viridiana, l’actriu Silvia Pinal.

La vida va ser molt injusta amb la veterana actriu valenciana Lola Gaos. Dotada d’un físic esquifit i una veu ronca, enrogallada, però molt personal i d’amplis registres, va ser una de les millors actrius secundàries del cinema espanyol. Treballadora incansable, terme que ella preferia al d’actriu, es va prodigar en diversos mitjans expressius com ara el teatre, la televisió i el cinema, amb més d’un cinquantena de pel·lícules al darrere. Tanmateix, va morir quasi oblidava i amb greus dificultats econòmiques; ella que s’havia significat pel seu compromís polític i social durant el franquisme, en la lluita per les llibertats i els drets de la dona.

L’actriu valenciana forma part d’una coneguda família valenciana de classe benestant i d’esquerres, els Gaos. Els seus germans eren el filòsof José, els poetes Vicente i Alejandro, a més dʼIgnacio i Carlos, aquest darrer company de Max Aub en els anys d’estudiants a l’Institut Lluís Vives. Tots ells hagueren d’exiliar-se a Mèxic, fugir de la repressió franquista. Max Aub en La gallina ciega descriu, amb nostàlgia, la casa de la família, ubicada en el carrer del Pintor Sorolla.

En 1945, Lola Gaos, que havia treballat en el teatre mexicà, retorna a l’Estat espanyol. Treballa en les companyies teatrals de Mary Carrillo i Mercedes Prendes. Una de les primeres interpretacions en el món del cinema la fa en 1951 en Esa pareja feliz del tàndem Bardem i Berlanga. Ja no pararà d’interpretar papers de secundària, amb eficàcia i professionalitat, en prop de seixanta pel·lícules a les ordres de coneguts directors com ara el valencià Luis Lucia (Un marido de ida y vuelta, 1957); José María Forqué (pare de la recentment desapareguda Verónica Forqué), en la divertida comèdia Atraco a las tres (1962); Berlanga, en l’obra mestra El verdugo (1963), o Jaime de Armiñán, en la interessant Mi querida señorita (1971). Tal vegada, un dels seus papers més recordats siga el de Furtivos de José María Borau, on fa de mare dominant i autoritària d’Ángel, el personatge interpretat per Ovidi Montllor, pel·lícula que va meréixer la conquilla d’or en el Festival de Sant Sebastià de l’any 1975. Tanmateix, després de tan llarga i prolífica carrera artística, Lola Gaos va morir deixada de costat en 1993.

Max Aub, en 1969, escriu en La gallina ciega el darrer dia de la seu estada: «Regresé y me voy. En ningún momento tuve la sensación de formar parte de este nuevo país que ha usurpado su lugar al que estuvo aquí antes; no que lo haya heredado». Malauradament, també Lola Gaos va patir aquest sentiment de tristesa i desafecció com Aub. Esperem que la societat valenciana repare com es mereix el record de la gran actriu. Estem a temps!