Centres juvenils per a adolescents, el ‘model europeu d’oci educatiu’: competències educatives amb protagonisme jove

23/06/2020

Els centres juvenils per a adolescents a Europa varen sorgir uns anys després de finalitzar la Segona Guerra Mundial en diversos països i amb diferents noms: els Clubs Juvenils, les Cases de Joves i Cultura, Centres Juvenils, Cases de Joventut… anaren completant, des de la seua creació, el panorama associatiu juvenil europeu que, fins aquell moment, s’havia caracteritzat per ser bàsicament de caràcter religiós o polític.

Les Cases de Joventut i els Centres Juvenils per a adolescents es converteixen, des d’aleshores, en centres de convivència, llocs on desenvolupar iniciatives, amb un caràcter laic i pluralista des del punt de vista polític, i especialment en alguns països amb una clara vocació de treball social i comunitari.

Amb un gran suport de les diferents administracions, però amb la seua gestió en mans de les persones joves (model europeu), el moviment anomenat Cases de Joventut cobreix definitivament un espai en el món associatiu juvenil al qual no arriben les entitats tradicionals. Les Cases de Joventut contribuïren a deixar en Europa un panorama de participació juvenil d’una elevada taxa d’associacionisme i d’una gran pluralitat de tendències.

En altres països d’Europa, la gestió de serveis, projectes o espais públics per part de la ciutadania ha estat més desenvolupada que al nostre. Per exemple, a França la majoria de les Cases de Joventut i Cultura són gestionades per la FFMJC (Fédération Française des Maisons des Jeunes et de la Culture), la qual compta amb més de 560 Cases (de Joventut i Cultura) associades, 12.000 voluntaris i 2.500 llocs de treball. A Itàlia, l’article 118 de la Constitució defineix i regula el principi de subsidiarietat segons el qual «L’Estat, les regions, les províncies, les ciutats metropolitanes i els municipis afavoreixen la iniciativa autònoma dels ciutadans, individuals i associats, per la realització d’activitats d’interés general, basats en el principi de subsidiarietat». A Barcelona, 18 Casals de Barri de l’Ajuntament són gestionats per agrupacions d’associacions amb la fórmula de gestió cívica.

Entenem la gestió cívica com «un instrument de participació ciutadana pel qual s’atribueix a una entitat sense ànim de lucre la gestió d’activitats, equipaments i serveis municipals susceptibles de gestió indirecta. La gestió cívica té entre els seus objectius principals el foment de la participació de la ciutadania i/o associacions en iniciatives d’interés públic, entre elles el propi objecte de gestió».1

Una de les principals qualitats d’aquest model europeu, respecte del treball amb adolescents, és el fet que promou el desenvolupament de competències educatives i proporciona a les persones joves les habilitats i els coneixements per a prendre les seues pròpies decisions informades i, en conseqüència, desenvolupar el pensament crític i la capacitat d’acció transformadora enfront del model imperant d’oci individualista i de consum.

A continuació detallem els blocs de competències educatives clau que serveixen de referent tant en l’educació formal com en l’oci educatiu a Europa:

1. Competència en comunicació lingüística: habilitat per a utilitzar la llengua, expressar idees i interactuar amb altres persones de manera oral o escrita.
2. Competència en expressió cultural: capacitat per a apreciar la importància de l’expressió a través de la música, les arts plàstiques i escèniques o la literatura.
3. Competència digital: ús segur i crític de les TIC per a obtenir, analitzar, produir i intercanviar informació.
4. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia: la primera, capacitats per a aplicar el raonament matemàtic per a resoldre qüestions de la vida quotidiana. La competència en ciència se centra en les habilitats per a explicar científicament la realitat que ens envolta. La tecnològica, en com aplicar coneixements i mètodes per a donar resposta als desitjos i necessitats humanes.

(Aquestes cinc competències inclouen: capacitat de reflexió i de pensar críticament, capacitat de triar lliurement en quina i de quina manera utilitzar el temps i les capacitats personals en la vida)

5. Competència per a aprendre a aprendre: desenvolupament de la capacitat per a iniciar l’aprenentatge i persistir en aquest, organitzar les seues tasques i temps, i treballar de manera individual o col·laborativa.
6. Competència en autonomia i iniciativa personal: habilitats necessàries per a convertir les idees en accions, com la creativitat o les capacitats per a assumir riscos i planificar i gestionar projectes.
7. Competències interpersonals i interculturals: capacitat per a relacionar-se amb les persones, respectar i ser tolerants. Valorar diversitat social i cultural. Relacionar-se amb sinceritat, honestedat, generositat, amabilitat, solidaritat, paciència, humilitat, valentia, coherència…, conéixer-se, acceptar-se, valorar-se. Utilització del llenguatge inclusiu.
8. Competències en habilitats socials: capacitat de comunicació i diàleg basat en l’escolta assertiva i empàtica. Capacitat de cooperació, treball en equip i de resolució dels conflictes de manera constructiva.
9. Competències cíviques: capacitat de comportar-se amb civisme. Capacitat per participar de manera activa i democràtica en la vida ciutadana.

S’inclou:

9.1. Respecte i defensa dels Drets Humans: d’opinió, d’expressió, de participació, d’informació, a tenir intimitat, a decidir sobre la intimitat pròpia i per tant sobre el cos propi, l’accés a la justícia i a la protecció i seguretat enfront de la violència.

9.2. Interés pel benestar i la millora social: cobertura de les necessitats bàsiques, justícia social, igualtat de gènere, consum socialment responsable, pacifisme, ecologia.

Per tant, a partir de les competències educatives adquirides, les persones participants desenvoluparan habilitats i destreses per a la vida, les quals «són positives, afirmen i resolen problemes de comportament quan s’utilitzen adequadament i de manera responsable en la vida quotidiana (a la llar, a Internet, en la comunitat, en l’educació i en la formació i/o al lloc de treball). Es tracta d’un conjunt de capacitats personals i socials adquirides a través de l’educació i la formació, del treball amb les persones joves i l’aprenentatge no formal i informal, les quals poden utilitzar-se per a resoldre assumptes, qüestions i problemes que se susciten habitualment al llarg de la vida diària».2

Es tracta d’un procés de participació real, aprenent al voltant de situacions viscudes i reflexionant de forma estructurada sobre les experiències pròpies, amb l‘acompanyament d’una persona professional d’educació al temps lliure i amb la metodologia de l’animació sociocultural, en la qual els joves participen en el procés, com ara planificar, organitzar i avaluar.

És, per tant, una experiència educativa, sistemàtica, planificada, implementada fora del currículum escolar formal, normalment per associacions juvenils o de treball amb joves, i que en qualsevol cas ha de partir de l’estudi de necessitats i interessos del grup juvenil i ha d’articular-se des del protagonisme i la presa de decisions i responsabilitats d’aquests.

Els i les professionals de joventut tenim la responsabilitat d’acompanyar i impulsar projectes que, d’acord amb el model europeu d’oci educatiu, apoderen les persones més joves per a desenvolupar els seus propis valors i actituds i la capacitat d’analitzar críticament el món que els envolta i de prendre mesures transformadores com a resposta, tenint en compte un principi bàsic: les persones joves no es sentiran protagonistes d’un projecte si aquest no és completament seu, fins i tot pel que fa a la gestió.

Per tant, els Centres Juvenils per a adolescents, basats en aquest model, han d’organitzar-se des del protagonisme de les persones joves (adequat al seu moment evolutiu) en la seua gestió. Són un bon instrument per a donar resposta a inquietuds i iniciatives que podran convertir-se en les llavors de nous projectes socials.

A Europa ja són dècades de bones pràctiques d’espais municipals gestionats per associacions juvenils, centres juvenils, clubs de joves, etc. Per a impulsar el model al nostre país cal promoure la gestió cívica dels recursos i espais per a la joventut, és a dir, que les associacions juvenils i de treball amb joves els han de gestionar amb vocació de servei públic, incrementant el compromís social entre les persones joves, oferint experiències d’oci educatiu, competencialment valuoses, diverses i plurals, activitats artístiques, musicals, esportives, escèniques, amb diferents sensibilitats ecologistes, feministes, pacifistes, solidàries, per a donar dinamisme als barris i transformar la realitat.

Notes

1. Ajuntament de Quart de Poblet. Carta Local de Participació Ciutadana, 2019 (article 19).
2. Conclusions del Consell CEE sobre el paper del treball amb els joves per a donar suport al desenvolupament en els joves d’habilitats per a la vida que faciliten la seua transició amb èxit a l’edat adulta, la ciutadania activa i la vida laboral (2017/C 189/06).