Cicles, cine-clubs i associacions

Diuen que l’ocasió cal agafar-la per la punta dels cabells. En aquest cas, he d’agrair l’avinentesa que Alfred Ramos m’ha ofert per a col·laborar en aquesta revista degana del País Valencià. I quina oportunitat millor que aprofitar-ho per a poder parlar de cicles, cine-clubs i associacions, dels quals n’hi ha un fum al cap i casal i, per la qual cosa, solament n’esmentaré alguns per no fer un primer article pesat i avorrit.

Voldria ressenyar, en primer lloc, la bona oferta que ofereixen algunes sales comercials a València. Cal citar-ne els cine-clubs dels cinemes Babel, ABC Park i Lys, com a llocs de referència per a tots aquells cinèfils que busquen pel·lícules de qualitat. Per altra banda, tenim el MUVIM, Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) o Centre Cultural La Nau, que aprofiten les seues programacions també com a oferta cultural cinèfila. Si parlem d’un altre organisme d’especial atenció per la importància dels cicles programats setmana rere setmana –i que des d’ací recomane a ulls clucs–, hauríem de parlar de La Filmoteca, de la qual tindrem tema per a un pròxim article. Cal no perdre de vista la programació d’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), però pel tema que em pertoca voldria recomanar l’oferta d’Amics de La Nau Gran al Col·legi Major Rector Peset.

Fa un any, la meua amiga Ana Sáenz em va telefonar per a donar-me el condol de mon pare, i va aprofitar també per a convéncer-me de dirigir un cicle de cinema. Ho vaig pensar i la resposta va ser positiva. Vaig començar amb un cicle de cinema japonés amb tots els dubtes del món, però també amb tota la il·lusió d’un principiant. Va ser un repte perquè aquesta proposta era a les antípodes del cinema comercial, però calia arriscar, i el resultat va ser una experiència encisadora per la bona acollida i el gaudi dels assistents.

Enguany es desenvolupen tres activitats de cinema d’Amics de La Nau Gran al Col·legi Major Rector Peset, totes d’entrada gratuïta i lliure. Cal anomenar, en primer lloc, el cine-club dirigit per Adolfo Bellido, amb un interessant cicle de comèdia americana. En segon lloc, el  cine-club de cinema de la dona, dirigit per Amparo Romero, Manuela Estellés, Amparo García i L’Amparita; i, finalment, un cicle dirigit per qui subscriu que vaig titular «L’edat de la innocència», en què cinc directors de cinc països diferents ofereixen un ampli ventall d’obres fetes amb segell d’autor que tracten el tema del pas de la infantesa a la maduresa.

Podem concloure aquest article afirmant que som afortunats per la qualitat i la quantitat d’ofertes que es desenvolupen a la nostra ciutat, quasi totes debades. Això sí, de la nostra participació depén la seua continuïtat. Poca broma.

Revista Saó Núm.509, pàg.53. Gener 2025.